17.10.2021 - 16:00
|
Actualització: 17.10.2021 - 18:00
En la meua primera col·laboració a VilaWeb, faré una breu recomanació de tres novel·les valencianes que m’han commogut, cadascuna a la seua manera, sobre uns temes que pessiguen l’estómac.
No sabràs el teu nom, de Vicent Usó
L’escriptor de Vila-real Vicent Usó va guanyar el 2019 el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb No sabràs el teu nom, una novel·la que relata el drama malauradament viscut per moltes dones i molts fills: el robatori organitzat de nadons i la posterior recerca dels orígens.
Usó relata la vida de Carmeta, en època de postguerra, obligada pels seus pares a amagar un embaràs quan encara era soltera, a parir a soles i separar-se del fill. Li digueren que era mort. Ella ho va creure mai.
Molts anys després algú busca al Mas de les Òlibes el seu origen, una vida que havia de ser seua, però que fou robada.
Una novel·la que és quasi un testimoni trist però necessari contra l’oblit. Això mateix passa en la següent proposta.
Els ossos soterrats, de Silvestre Vilaplana
Novel·la guanyadora del III Premi Memorial Agustí Vehí i inclosa dins la sèrie crims.cat de l’editorial Alrevés.
Silvestre Vilaplana combina dos temps narratius diferents: els durs anys de la postguerra en un poble valencià del qual no diu el nom, i l’actualitat, per a presentar una novel·la que podríem considerar policíaca i històrica alhora, i que posa sobre la taula el necessari i controvertit debat sobre la memòria històrica.
Júlia Ardid, protagonista principal, és una arqueòloga decidida a descobrir on s’amaguen els cadàvers d’uns homes assassinats a la postguerra per a fer justícia i poder-los enterrar dignament. No li resultarà fàcil: amenaces, coaccions i entrebancs de tota mena se li presentaran perquè abandone una investigació que a molta gent no li interessa.
La història es complica més encara quan troben el cadàver d’un nadó amb què no comptaven. No faré més espòiler. Sols diré que l’heu de llegir. Us enganxarà des de la primera pàgina. Anem amb la tercera proposta…
El regrés, d’Antoni Garcia-Oliver
La primera novel·la d’aquest professor de llengua i literatura de la comarca veïna, la Safor, és, segons el seu autor, una d’aquelles novel·les difícils de classificar com a juvenils o com a novel·les per a adults. En la meua opinió, la temàtica pot tindre molt d’interès per a tots dos perfils, però la classificaria com a juvenil per la prosa senzilla, capítols curts i personatges simples i definits.
El regrés es basa en un dels períodes més foscos i vergonyosos de la nostra història, l’expulsió dels moriscos de la que era la seua terra.
Ambientada a Gandia i els voltants, El regrés ens conta l’exili forçós a Algèria de la família Abencomeix, una família morisca benestant que, a pesar de la repressió, havia aconseguit acumular riquesa i viure còmodament amb el beneplàcit del duc de Gandia.
Abrahim, el pare, decideix d’amagar gran part de les riqueses enterrant-les al Penyal de l’Esparver amb l’objectiu de recuperar-les en un futur. El llibre relata precisament açò, el regrés d’un dels fills d’Abrahim, Jaie. Una tornada plena d’aventures que el portaran a participar en pillatges, combats en alta mar, i a trobar fins i tot l’amor en la persona menys indicada.
Voleu saber com acaba? A la vostra biblioteca en trobareu el desenllaç.
