Tres recomanacions i un afegit comarcal

He passat una temporada (emprant un símil futbolístic) fora de la titularitat. La suplència m’ha portat a descobrir un servei que oferim les biblioteques públiques i que voldria RECOMANAR-VOS abans de les lectures: el préstec del llibre electrònic. eBiblio és un servei de la Xarxa Electrònica de Lectura Pública Valenciana (d’ara endavant XLPV) que fa possible la lectura de llibres electrònics a través d’internet. eBiblio posa a disposició de la ciutadania una plataforma tecnològica que li permet d’accedir al catàleg i agafar en préstec llibres en format digital. Pot fer ús d’eBiblio qualsevol persona que dispose d’un carnet de lector expedit per una biblioteca integrada en la XLPV. http://comunitatvalenciana.ebiblio.es/

Aquesta suplència ha fet que tinguera un substitut (Jordi), el qual té il·lusió de recomanar-vos unes lectures. Per tant, aquesta vegada, des de la Biblioteca Pública d’Albaida vos recomanem:

1.- L’obra de narrativa curta que hem triat es titula Fer veïnat (Crònica escabrosa d’una escala), i la signa Miquel Candel. Els cinc capítols que componen aquesta joieta de sols seixanta pàgines ens parlen d’allò que passa dins i fora de les portes d’un edifici qualsevol. A més de l’esperada confrontació veïnal, els capítols passen revista també als conflictes que tenen lloc de portes endins: tensions entre pares i fills, entre homes i dones, i entre els personatges i la seua consciència. Fer veïnat és un salt des del trampolí de l’humor a les misèries i grandeses de la condició humana. Un d’eixos llibres que després d’haver llegit et fan mirar de manera diferent el veí, el fill/a, la parella, o la mare. Menció especial per al tercer capítol, titulat ‘Com una mare. Apologia descarada’, un regalet, com se sol dir. Està editat per Camacuc.

2.- Paraules encadenades, de Jordi Galceran, és una obra de teatre curta, però molt intensa. Té eixa capacitat de sacsejar el lector des de les primeres línies. El segrest d’una dona per part d’un psicòpata i el diàleg que s’inicia entre ells ens presenten una història on es transita contínuament de la veritat a la falsedat, deixant el lector deliciosament descol·locat. El joc de les paraules encadenades s’integra d’una manera fantàstica dins l’obra i ens fa reflexionar fins a quin punt les paraules són capaces, al seu torn, d’encadenar-nos a nosaltres. Aquesta obra fa passar al lector de l’alegria a la llàstima, al riure, a l’empatia o a la intriga de manera frenètica, sense donar-li cap respir. Però com tota bona lectura, ens fa pensar sobre allò que diem, sobre allò que fem, sobre allò que sentim i fins i tot, ja ho veureu, sobre com estimem. Publicada a l’editorial 3i4

3.- Per últim, la novel·la que vos recomanem duu el títol L’elegància de l’eriçó, de l’autora Muriel Barbery. Es tracta d’una novel·la a dues veus: la de Paloma, una joveneta de de dotze anys amb una capacitat extraordinària d’anàlisi de la realitat; i la de Renée, la portera de l’edifici on viu la jove, de 54 anys. La història arranca amb la declaració per part de Paloma de posar fi a la seua vida. Els motius que l’han conduïda a fer tal cosa queden recollits a la ‘llista de pensaments profunds’, on trobem interessants reflexions sobre la soledat, la por o la falta de sentit. Per altra banda, un cop presa la resolució de suïcidi, Paloma elabora un ‘Diari del moviment del món’, l’antítesi del pessimisme, una defensa acèrrima de la vida, on trobem, en to d’humor, aquells detalls que fan de la vida de Paloma un lloc, si més no, curiós. Qui resulta vencedor, l’optimisme o el pessimisme? La relació de Paloma amb Renée i l’aparició d’un nou veí a l’edifici, el senyor Kakuro, són el pretext perfecte per a contar-nos una història que parla fonamentalment d’aquells xicotets detalls, d’eixos moments fugaços que fan de la vida un lloc ben interessant, on l’amargor i la tendresa troben el seu just equilibri. Amb una ironia genuïnament francesa, aquest llibre és una divertida protesta contra la rutina, i una defensa a ultrança de l’amor i l’amistat

Posdata: també voldríem recomanar-vos (pel seu significat de ‘fer comarca’ i de servei públic) el llibre imprés. el 25 d’abril de 2015, per l’Obra Social de Caixa Ontinyent titulat L’institut d’Albaida: 50 anys d’ensenyament públic a la Vall d’Albaida.

Veure recomanacions anteriors