Turballos

El mes d’abril passat va eixir d’impremta el llibre: ‘Reflexions des de Turballos. Articles d’opinió (1988 i 2005-2014)’, del prevere ollerià i amic Vicent Micó, ànima de Turballos. Aquest recull de 129 articles, com diu la nota editorial són textos ‘meditats i redactats per Vicent Micó, en l’etapa madura de la seua vida, sobre qüestions diverses que afecten la vida de les persones tant en l’àmbit privat com en el públic’. El llibre, àgil, summament interessant i de lectura amena, ha estat concebut (i jo diria que fins i tot pregat) ‘des del llogaret de Turballos, a la comarca del Comtat, i mirant el món des de la fe en Jesús de Natzaret i en les ensenyances de Gandhi, a més d’altres benaventurats hòmens i dones’, com Joan de la Creu o Teresa de Jesús.

El llibre de 194 pàgines i editat per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, tracta temes tan actuals i tan punyents com el silenci, l’alimentació, el bilingüisme, l’economia i l’Església, Déu i la llibertat humana, el tancament de TV3 al País Valencià, la llei de l’ull per ull i dent per dent, el laïcisme i la laïcitat, les arrels d’Europa, la llengua a l’Església o les dones, entre molts més articles.

Els textos de Vicent Micó que recull aquest llibre tenen una extensió curta, ja que originàriament van ser publicats al diari comarcal Ciudad de Alcoy en dues etapes: els cinc primers articles l’any 1988, i els restants entre 2005 i 2014.

Turballos és, desgraciadament, molt desconegut per a la majoria dels valencians i encara més per als cristians. Pense que Turballos és un miracle que naix de la fraternitat i de la no violència. Com a deixeble de Jesús de Natzaret, Vicent Micó al llarg d’aquest llibre presenta una visió humana del món i dels conflictes que hi ha. I és que només vivint el manament de l’amor, la nostra societat pot trobar el sentit de la vida.

Però què és Turballos? Turballos, amb Vicent Micó al capdavant, és un xicotet miracle de la natura. Un miracle de l’harmonia dels hòmens i de les dones amb tota la creació i amb tots els éssers que han eixit de la mà de Déu. Turballos és com un nou Càntic dels tres jóvens, del llibre de Daniel (Dn 3:52-88), on totes les criatures, sol, lluna i núvols, pluja i rosada, mars i rius, plantes, muntanyes i ocells, lloen el Senyor en una litúrgia còsmica.

Turballos, amb Vicent Micó al capdavant, és un espai ecològic, pacífic i pacificat, lloc de pau i de no violència, on les benaurances i també la nostra llengua brollen amb naturalitat en el quefer quotidià i on tots els que hi viuen, perquè són artesans i missatgers de pau, esdevenen ‘fills de Déu’ (Mt 5:9).

Turballos, amb Vicent Micó al capdavant, és un espai ecumènic i de reconciliació, obert a tothom, on les relacions fraternes esdevenen el pa de cada dia i on la paraula, la mirada, el silenci i l’acolliment, són signes de comunió i d’esperança.

Turballos, amb Vicent Micó al capdavant, és una utopia del Regne, sí. Però una utopia que es fa realitat cada dia en el treball i en la pregària i on tots els qui hi viuen i els qui hi van formen una sola família, agermanats com a fills del Déu Abbà, que és Pare de tendresa i de perdó, d’amor i de consol.

Per tot això i per moltes coses més, Turballos, amb Vicent Micó al capdavant, és un signe de fraternitat. Un miracle de l’amor universal. Un referent en la construcció d’un món més just, més harmònic i més humà.