Turistes, sí; valencians, no

Aquesta sembla ser (segons el Sr. Toni Mayor, president de l’Associació Empresarial Hotelera de Benidorm – Costa Blanca), l’opinió de la Generalitat per a entrar al País Valencià a partir d’abril, malgrat el tancament perimetral per la covid-19. I és que, segons les declaracions del Sr. Mayor, qui tinga una reserva en un hotel valencià tindrà el camí lliure per anar a Benidorm, Peníscola, Gandia, Morella o Xàtiva, tant si ve de Madrid com si ve de Londres o de París. Al contrari, els valencians que vivim a Catalunya (o a altres llocs), malgrat que tenim al País Valencià la nostra família, no podrem viatjar per veure els nostres éssers estimats.

Segons informava el diari Levante, ‘el Consell estudia d’acceptar reserves hoteleres per a permetre l’entrada al País Valencià’. Aquesta mesura ‘s’activaria en cas de perllongar el tancament perimetral durant la Setmana Santa’, evidentment si l’evolució sanitària actual consolida, en aquell període, la tendència a la baixa.

Comprenc la situació de dificultat (i fins de desesperació) que passa el sector hoteler. I per això el Sr. Toni Mayor, després de la reunió amb el president Ximo Puig i el Sr. Francesc Colomer, va dir que els hotels obririen ‘abans del que pensàvem’, ja que es permetrà l’entrada de turistes al País Valencià presentant com a salconduit la reserva d’allotjament en un hotel. Per això el Sr. Toni Mayor anunciava l’allau de turistes britànics (amb ganes de sol i de platja) que ja han fet les reserves als hotels del País Valencià. Cal dir que ni el president Puig ni el secretari autonòmic de Turisme han confirmat ni desmentit les paraules del Sr. Mayor.

Trobe bé que si els índexs epidemiològics són bons, es relaxen (amb precaució) les mesures que actualment tenim per a mantenir el coronavirus a ratlla. El que ja no entenc és que només puguen entrar al País Valencià els turistes que tinguen una reserva d’hotel.

Jo porte des del mes d’agost sense poder anar a l’Alcúdia a veure les meues germanes i ma tia, la germana de ma mare, que té 90 anys. I no em queixe, perquè crec que hem de ser molt prudents i fer cas de les mesures sanitàries que estableix la Generalitat, per a evitar una nova onada de la pandèmia. Però, per què aquesta discriminació dels valencians que vivim fora del País Valencià? A Catalunya residim molts valencians, que portem mesos i mesos sense poder tornar a casa dels pares o dels germans, també pel tancament perimetral de Catalunya, com els periodistes Vicent Partal, Marta Garcia, David Miró o Vicent Sanchis, director de TV3. També els bisbes Agustí Cortés, Salvador Jiménez i Enrique Benavent, o professors com Francesc Viadel, Jordi Muñoz o Gabriel Garcia Millet, la diputada al Parlament de Catalunya Jésica Albiach, el cantant Raimon i molts altres valencians, així com una gran quantitat d’estudiants universitaris. Per a nosaltres, no anar a veure la nostra família ens és un sacrifici que ens costa assumir, però que fem per responsabilitat.

I doncs, per què els turistes podrien desplaçar-se a Vinaròs, Ontinyent, Elx o Piles i els valencians no podríem anar a veure els pares o germans? Epidemiològicament, és més gran el risc de contagi d’un valencià que va a visitar la família que no el d’un francés que va a la platja de Peníscola a passar una setmana?

Si el tancament perimetral té per objectiu frenar el coronavirus, per què els britànics, els madrilenys o els francesos poden anar a un hotel valencià i els valencians no podem anar a veure la nostra família? És com si els qui han reservat una habitació d’hotel no tingueren cap risc de contagiar el virus allà on van, i pel contrari els valencians que vivim fora del País Valencià i que hi tornem (després de mesos de no poder-ho fer) a veure els pares, les germanes o els iaios, sí que tenim un risc de contagiar els nostres familiars.

Els epidemiòlegs han pronosticat una quarta onada (la tercera s’ha acabat?) i per això cal ser molt prudents per a no caure en els errors comesos fa uns mesos, quan vam ‘salvar’ el pont del Nou d’Octubre, el de la Puríssima o Nadal. De fet, els epidemiòlegs creuen que després de les vacances d’estiu tot se’n va eixir de mare i per això l’augment de contagis.

Si es té en compte el risc epidemiològic (que és el que en realitat importa), no veig la diferència que es fa entre un britànic i un valencià a l’hora de fer un viatge, ja que es permet que el britànic puga passar una setmana a la platja d’Altea i un valencià no puga anar a veure els pares a l’Olleria, Alcoi o Vila-real. El virus és diferent en un britànic que té una habitació reservada en un hotel i en un valencià que té la seua família a la Costera, a la Marina Baixa o als Ports?

I pel que fa al risc de possibles contagis, seran molts, però molts més els turistes que es desplaçaran al País Valencià, que no els residents a Catalunya que puguem anar a trobar-nos amb la família.

Que algú m’ho explique perquè no ho entenc.