Un any perdut amb la majoria absolutista de Jorge Rodríguez

Aquests dies es compleix un any de les darreres eleccions municipals on la ciutadania  d’Ontinyent va donar la tercera majoria absoluta de la democràcia, ara a Jorge Rodríguez.

Un any perdut, entretinguts en campanyes d’imatge finançades amb fons públics, campanyes de festejos populars de maquillatge i fum, que no han impedit la forta caiguda de població a la nostra ciutat.  Fonamentalment, joves que se n’han d’anar fora del país a intentar buscar feina, el nombre de persones i famílies que s’acosten als serveis socials per a  demanar ajudes de primera necessitat i poder menjar, pagar la llum i la hipoteca continuen demanant més suport de les administracions. Que les problemàtiques d’aquesta ciutadania no s’hagen reduït, suposa una oportunitat perduda de centrar les polítiques en les necessitats i interessos de les persones, la dicotomització dels serveis socials no ajuda a donar una resposta global a un dels pilar bàsics de la política, la protecció social de les persones.

Això sí, aquesta legislatura sí que ha servit per acumular més poder per a ell i els seus col·laboradors en la Diputació i en la Generalitat. Després d’un any no se sap quin és el model productiu pel qual s’aposta, malgrat els intents de realitzar plans estratègics i anunciar la revitalització del Consorci de Comarques Centrals.

En les primeres mesures preses pel PSOE  ja es va observar a les clares la línia política a seguir, varen augmentar la partida d’organismes de govern en 60.000 euros anuals per contractar un adjunt a la Batlia i es varen expulsar els quatre partits restants  a                l’ajuntament vell; va continuar amb la privatització de la gestió dels serveis públics, un dels cavalls de batalla de la darrera legislatura, aplicant la majoria absolutista i sense comptar amb cap Consell de Participació  Ciutadana, devaluant la democràcia participativa en les obres que ens costaran  als contribuents més de 700.000 euros en la milla d’or de Martínez Valls, en detreniment d’actuacions als barris perifèrics com Sant Rafel, el Llombo, el nucli antic, la Vila i el Poble Nou. No sabem si el model de ciutat de J. R. serà concentrar la vida comercial en un únic lloc del poble amb projectes de l’època de Lina Insa.

Les grans qüestions pendents de fa mols anys pràcticament no s’han tractat, l’hospital és una declaració d’intencions a partir del 2018, després de clavar la pota anunciant-ne la ubicació al recinte firal, sense convocar el Pacte per la Sanitat per tractar un tema tan important com aquest.

També ha posat en greu perill el Pla de Minimització de Residus tractant de confondre la Plataforma, tant amb la negativa a la construcció de la Planta a Ontinyent com amb la confusió que s’ha  generat amb els rebuts del fem, que com a president de la Diputació hauria pogut solucionar.

La rotonda del Llombo s’ha anunciat sense comptar amb l’Associació de Veïns i Veïnes, la residència de gent amb diversitat funcional continua tancada sense saber com i quan s’obrirà, malgrat haver-se anunciat la cessió de l’edifici de Caixa Ontinyent a conselleria.

Queden moltes necessitats per cobrir: el conservatori de música, el Palau de Justícia, l’IES l’Estació, el parvulari del Bonavista,  la millora del tren i l’Estació Intermodal d’Ontinyent són i han estat prioritats ignorades. A més a més, dels serveis tradicionalment reivindicats, com la Tresoreria de la Seguretat Social, la Delegació d’Hisenda, l’Escola Oficial d’Idiomes, han estat oblidades.

El que més ens desconcerta és que fa uns dies, l’equip de govern anunciava amb satisfacció que ja havien donat compliment al 60% del seu programa electoral, del que calia esperar la seua baixa intensitat i ambició, ja que resten molts projectes i necessitats per cobrir.

Això sí, s’han rehabilitat les torres del Convent amb fons públics, s’ha construït la rotonda de Manterol a càrrec del pressupostos municipals, s’ha suprimit amb els vots de la gran coalició PSOE, PP i C’s l’exhibició de la bandera republicana, entre més; s’han realitzat algunes concessions a la patronal i a l’Església, també han estat beneficiats els taurins i els sectors conservadors, tradicionalment votants del PP, per tal d’intentar conservar la majoria absoluta.

Resten moltes mesures per pendre i que per a nosaltres són imprescindibles, com la introducció de clàusules socials a les contractacions municipals, la millora d’habitatges per cobrir usos i necessitats socials, un pla de mobilitat, un pla d’eficiència energètica, més i millor cobertura social per a les dones víctimes de violència masclista, una major sensibilitat social i impuls per la recuperació de la memòria democràtica, i moltes més coses pendents per fer d’Ontinyent una ciutat per a tothom.