‘Un càncer que destrueix les nostres vides’

És així com el papa Francesc ha definit la corrupció. El papa ha presentat la corrupció com ‘l’origen de l’explotació de l’home’ i també com ‘l’arrel de l’esclavitud, de la desocupació de la incúria de les ciutats, dels béns comuns i de la natura’.

Aquestes paraules del papa les trobem al pròleg del llibre Corrosione que ha escrit el cardenal Peter Turkson, Prefecte del Dicasteri del Desenvolupament Humà Integral i el filòsof Vittorio Alberti, membre d’aquesta institució vaticana.

Per al papa Francesc, la corrupció, present en la vida política i econòmica de tants i tants països, ‘és la pitjor plaga social’, pel fet que ‘genera gravíssims problemes i crims’ que afecten una bona part de la societat. És per això que Francesc ha demanat un ‘nou humanisme’ que faça possible un renaixement i una recreació de la societat per tal de plantar cara a la corrupció. El papa ens demana als ‘cristians, als no cristians, a les persones de qualsevol fe, als no creients’ un esforç per acabar amb la corrupció i per ‘combatre aquesta forma de blasfèmia’ i aquest ‘càncer que destrueix les nostres vides’.

En el pròleg d’aquest llibre, i amb l’audàcia dels profetes, el papa Francesc presenta la ‘necessitat urgent’ de fer front a la corrupció des de diversos àmbits, com ‘l’educació, la cultura, la misericòrdia i la cooperació’ de tots, ‘segons les pròpies possibilitats, talent i creativitat’. I és que la corrupció és ‘l’origen de l’explotació’ que condueix a ‘la degradació, al tràfic d’armes i a la injustícia social’.

Amb paraules valentes i sense pèls a la llengua, el papa Francesc presenta la corrupció com ‘el llenguatge de les màfies’ (encara que vagen a missa i a combregar) i de ‘les organitzacions criminals en el món’.

Segurament que algú s’escandalitzarà de la valentia profètica del papa Francesc, qualificant-lo de fer política. Però Jesús també va fer política, ja que com diu el professor Antonio Piñero, expert en els manuscrits de la Mar Morta, ‘la religiositat de Jesús portava unes implicacions polítiques’. Per això va ser condemnat a mort, ja que si Jesús no haguera denunciat la mentida i la hipocresia dels mestres de la Llei i dels fariseus per desemmascarar la seua falsedat, i no s’haguera posat a favor dels pobres i dels desvalguts, el profeta de Natzaret no hauria mort a la creu.

Per això l’Església té el deure i l’obligació de denunciar tot allò i a tots aquells que oprimeixen els més pobres, per tal de fer costat a aquells que són xafats pels poderosos i pels prepotents. L’Església ha de denunciar la corrupció d’aquells que s’aprofiten dels seus càrrecs i de les seues influències per empobrir (com ha passat tan sovint al País Valencià) els més fràgils de la societat. Només hem de recordar el Càntic de Maria, quan la Mare de Déu lloava el Déu que ‘dispersa els hòmens de cor altiu’, el Déu que ‘derroca els poderosos del soli i exalça els humils’ (Lc 1:51-52). Només si l’Església està al costat dels oprimits i denuncia els opressors serà una Església fidel a Jesús de Natzaret.