Un d’extrema dreta de la Vall d’Albaida

Vicent Estruch és el nostre home de l’extrema dreta de la Vall d’Albaida, potser l’únic que escriu el seu nom en valencià als papers, per a deshonra dels seus camarades d’ideologia. Ell mateix escriu que és ‘valencianista y socialista nacional por convicción, padre, y clase obrera!! Mantenerse en pie en un mundo en ruinas’. És clar que valencianista, valencianista, ho és a mitges només, atès que si escriu alguna cosa que no siga el seu nom, poc pel que es veu, ho fa en castellà, o en espanyol, com a ells els agrada dir. El seu domini de la llengua de Cervantes tampoc és que es puga qualificar d’excel·lent precisament: ‘Joder con los antisistemas “fuck Police” y se llevan 4 varazos y parece que los allas muerto, cuando vengen los tiros que haran’ (tuit de Vicent Estruch arran de les seues bastonades i les de la resta de la Truppe del dia 9 d’octubre a la plaça de Sant Agustí). Quan diu que és ‘socialista nacional por convicción’, deu ser la seua manera particular de dir-se partidari convençut del ‘nacional socialisme’ nazi, és clar. I quan cita la frase cèlebre de José Antonio Primo de Rivera ‘Mantenerse en pie en un mundo en ruinas’, acaba de presentar-se degudament com un feixista més o menys militant fidel al franquisme que sembla que mai acaba de desaparèixer. I quan un podia pensar que alguna cosa acaba llegint el personal de la creu gammada tatuada a la pell, resulta que no, que la frase de José Antonio la trauen d’un vídeo del dirigent feixista que circula per les xarxes.

El nostre home d’extrema dreta valldalbaidí té el sobrenom de l’Alfarrasí, atès que és un famós alfarrasiner, famós per ser un destacat membre i l’actual líder del grup d’extrema dreta Yomus, grup armat defensor a ultrança de l’equip Valencia CF. Vicent té l’honor d’haver estat triat com a Führer pels seus camarades per ser un dels més temeraris, violents i forçuts guerrers defensors de la pàtria valenciana (o l’espanyola?), sempre disposat a unflar a hòsties, impunement, en un carrer fosc una qualsevol puta mariquita, un puto homosexual, un antisistema amb cua cabellera, un moro, una tortillera, un desarrapat rodamón, un seguidor del Barça, un mestre que diga gairebé, un àrbitre cabró amb mala fel antivalencianista, una boja feminista, un sindicalista d’esquerres, un militant d’un partit polític (‘menos los amigos del PP, claro’), un maricón valencià catalanista, un negre, un merda intel·lectual, un filldeputa de Compromís, un imbècil universitari, un periodista roig de la puta Catalunya, de TV3 o d’Àpunt, un policia…no! (‘a nuestros polis amigos no les pegamos, mientras no dejen tranquilos, claro’) o qualsevol merdós que tinga l’atreviment de mirar-los als ulls.

Vicent Estruch, que mostra sense cap vergonya el seu cos quasi nu ben musculós al fotògraf amb la imatge d’Adolf Hitler tatuada en la seua musculosa cuixa rasurada, és la imatge perfecta i predilecta dels joves alumnes d’institut més impermeables a la ‘doctrina’ democràtica, constitucional o no, dels seus professors normals de filosofia, de llengua, d’història, de literatura, de… Són els alumnes que celebren el seu bateig de foc d’ingrés en l’extrema dreta infantil gravant la creu gammada al pupitre de la classe de l’escola primària (amb els braços de l’esvàstica en sentit contrari), que celebraran la seua primera acció d’odi visceral d’entrada en el gueto insultant una xica de l’institut del sindicat d’estudiants, que celebraran la primera comunió pegant la primera hòstia a un manifestant catalanista un 9 d’octubre qualsevol, que celebraran la confirmació feixista entrant a formar part de l’exèrcit paramilitar dels Yomus, que a la universitat…, no, a la universitat no hi pintaran res, perquè a la universitat no n’arriba cap d’aquesta fauna. Els de l’espanyolisme extrem, els de la violència i l’agressió, són en la seua majoria analfabets, gent amb molts músculs, però amb pocs estudis. Com Vicent Estruch.