15.09.2017 - 22:02
|
Actualització: 16.09.2017 - 00:02
Així és com s’està manifestant l’Estat Espanyol davant el Govern de la Generalitat de Catalunya. Amb amenaces, prohibicions, querelles i demagògies.
Parlen de la ‘Diada de la división’ (com si al Congrés de Diputats no hi haguera divisió, o en la festa del 12 d’Octubre tampoc no n’hi haguera), del ‘problema catalán’ o de la ‘Diada secuestrada’.
Madrid tracta de prohibir l’anunci institucional sobre el referèndum i un jutge ja ha tancat el primer web del referèndum.
La Fiscalia imputa els més de 712 alcaldes que donen suport al referèndum i també demana als Mossos que requisen les urnes.
Segueixen amb les amenaces als directors de TV3 i de Catalunya Ràdio.
El TC suspèn la reforma del reglament del Parlament de Catalunya.
La querella contra la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència i contra el president de l’Associació Catalana de Municipis va endavant.
La Guardia Civil entra en una impremta i en vigila d’altres. La Guardia Civil també entra al local del setmanari El Vallenc.
Hi ha amenaces contra els directors d’instituts i col·legis públics i contra els funcionaris.
També una querella contra els vocals de la Junta Electoral Catalana.
Es va suspendre l’acte pro-referèndum en un espai cedit per l’ajuntament de Madrid.
Les associacions de jutges conviden els catalans a desobeir el Govern de la Generalitat. Correus demana als seus treballadors que no col·laboren amb el referèndum.
Amb aquest programa repressiu i sense cap mena de propostes de diàleg, no m’estranya gens les declaracions (El Punt Avui, 12 d’agost de 2017) dels dirigents del PP:
’L’exèrcit té la missió de garantir la sobirania d’Espanya i la seva integritat territorial’. M. Dolores de Cospedal.
‘Mentre governe el PP, ningú convocarà cap referèndum’. Xavier Garcia Albiol.
‘Puigdemont vol fer un referèndum en lloc d’escoltar els catalans’. Soraya Sáenz de Santamaría.
‘Poden reclamar el que vulguen, però l’1 d’octubre no tindrà cap tipus d’efecte, ni pràctic ni real’. Cristóbal Montoro.
Però la declaració més insòlita (o no!) ha estat la de la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, qui va dir: ‘Alerta, perquè les urnes són perilloses’.
Però no només el PP ha negat la possibilitat del referèndum. També els líders dels altres partits han fet costat al PP:
‘Jo no votaria en un referèndum així, perquè no veig de què pot servir’. Alberto Garzón.
‘El referèndum divideix i situa Catalunya fora de la legalitat’. Pedro Sánchez.
‘Posar caixetes damunt les taules té poques conseqüències’. Pablo Echenique.
‘L’1-O és un simulacre de referèndum que fa tota la pinta que no durà enlloc’. Juan Carlos Monedero.
‘L’1-O és només una etapa més d’un camí que no porta enlloc’. Miquel Iceta.
Davant el panorama que ofereix el govern de Madrid, cobren més força que mai les paraules del Dr. Joan Coromines, el 1982, adreçades al rei espanyol Joan Carles, quan va ser distingit amb una alta condecoració: ‘Gràcies per la distinció que m’atorgàreu el mes de juny. Restaré profundament agraït per la intenció d’honorar-me amb una alta condecoració. Això no obstant, la decisió ha estat presa per una iniciativa governamental i jo no puc acceptar, i retorno, un premi enviat per un govern que redueix al mínim els drets de la meva pàtria, esquarterada en províncies, nega els recursos necessaris a la Universitat de Barcelona i a totes les nostres, i subvenciona els petits grups que ataquen la unitat del català, llengua única dels tres països que la parlen’. Més clar, aigua!
Per altra part, al País Valencià, només l’eurodiputat de Compromís Jordi Sebastià ha mostrat el seu suport públic al procés que viu Catalunya, sense que cap altre membre d’aquesta coalició haja obert la boca, lamentablement.
Si la Sra. Mónica Oltra deia, a propòsit de la vaca que es va escapar de Borriana, que ‘si vol ser lliure, a mi em sembla molt bé’, per què no opina el mateix pel que fa a Catalunya? O és que una vaca té més dret d’escapar-se i de ser lliure que tot un poble que vol decidir el seu futur amb llibertat?
