Un estudi conclou que els parcs ‘urbanitzats’ d’Ontinyent han reduït d’un 60% la població de teuladins

El nombre de teuladins s’ha reduït d’un 60% en quatre anys per la substitució de la gespa natural per l’artificial als parcs, segons han constatat els investigadors Edgar Bernat-Ponce i José A. Gil de l’Institut Cavanilles de la Universitat de València, i Gemán M. López de la Universitat d’Alacant.

Els investigadors han publicat en la revista Urban Ecosystems els resultats d’un estudi realitzat durant quatre estius, entre els anys 2015 i 2018, en 32 parcs d’Ontinyent, Alcoi, Cocentaina i Muro, en què han comprovat l’impacte de la substitució del sòl dels parcs (herba, terra) per altres components artificials (formigó, herba artificial, zones per a gossos, paviments) sobre l’abundància del teuladí comú.

Dels parcs estudiats, en deu es van produir importants remodelacions durant els quatre anys. En els dos tipus de parcs, tant els remodelats com els que finalment es van quedar igual, l’abundància de teuladins era similar en el moment inicial, si bé en els no reformats en aquest període la població va declinar d’un 15%, mentre que en aquells que es van reformar, el declivi va arribar al 60% de mitjana en el mateix període, arribant a un pic del 62,3% posteriorment a l’any concret de la reforma.

Entre les conclusions de l’article es posa de manifest que la remodelació de les zones amb gespa o herba natural és més nociva per als teuladins que en les zones de sòl nu. Aquest fet l’expliquen en el fet que en l’herba és molt més probable la presència d’invertebrats i llavors -aliments- que en les zones sense coberta vegetal.

Els investigadors també han mesurat la distància entre els parcs, ja que la remodelació d’un parc urbà podria haver provocat un desplaçament dels teuladins a un altre de pròxim. Amb una distància mitjana entre els parcs de 370 metres, la majoria dels ocells que van desaparéixer d’aquells urbanitzats es van morir o van emigrar a hàbitats urbans adjacents.

Planificació urbana

Els tres experts demanen d’implementar noves polítiques de planificació urbana amb la necessitat urgent de conservar el teuladí comú i altres ocells, si bé són conscients que les mesures plantejades pels ajuntaments han tingut com a efecte reduir la despesa d’aigua i el cost dels jardins.

En aquest sentit, plantegen d’utilitzar arbres autòctons, o espècies d’herba amb un consum d’aigua menor per als parcs, cosa que augmentaria el nombre d’invertebrats disponibles per al manteniment dels teuladins. També plantegen de millorar la coberta verda urbana i connectar-la per a ajudar en el desplaçament dels ocells.