Un estudi conclou que la contaminació acústica dels Moros i Cristians redueix la reproducció del teuladí

L’Institut Cavanilles de la Universitat de València (UV) ha constatat en un estudi que la població de teuladins joves disminueix en les poblacions que celebren les festes de Moros i Cristians durant l’època de cria, a causa de la contaminació acústica provocada pels coets, trets d’arcabusseria i els focs artificials.

El treball, realitzat en col·laboració amb la Universitat d’Alacant, presenta una nova línia d’investigació, ja que fins al moment havien sigut molt pocs els estudis que s’havien centrat en sorolls forts i intermitents, com és el cas de les festes tradicionals, i els efectes que provoquen en la fauna urbana, ha informat la UV.

Els autors de l’article, Edgar Bernat i José Antonio Gil, de l’Institut Cavanilles, i Germán López, investigador de la Universitat d’Alacant, han analitzat cinc parells de localitats en funció de si tenen les festes entre abril i maig i coincideixen amb l’època de cria, o si se celebren fora de la primavera. En el cas de la Vall només es trobaria la celebració dels Moros i Cristians de Llutxent.

L’investigador Edgar Bernat ha comentat que no sols volien fer la comparativa en funció de quan són les festes, sinó també que foren municipis més o menys similars i que estiguen relativament a prop.

Així, s’ha comparat Banyeres de Mariola amb Bocairent, Onil amb Castalla, Muro amb Cocentaina, Petrer amb Villena i Alcoi amb Ibi.

Bernat ha detallat que el soroll recreatiu i intermitent “s’ha estudiat molt poc quant als efectes que té sobre la fauna urbana”, en aquest cas el teuladí comú, i ha agregat que com a “bioindicador urbà”, volien saber fins a quin punt les festes que coincidien amb l’època de cria influïen en la reproducció.

Per a realitzar el mostreig, els investigadors van comptar en 2019 els individus joves que es trobaven en una àrea de cent metres al voltant del recorregut dels Moros i Cristians quinze i trenta dies després del final de les festes, amb la qual cosa van obtenir la ràtio d’individus joves i adults, que ha servit com a indicador de la productivitat juvenil.

L’anàlisi va mostrar que hi havia més teuladins joves en les localitats on les festes són fora de l’època de reproducció: “A punt de publicar els resultats va arribar la pandèmia, vam veure una oportunitat per a fer una comparativa en aquells municipis on sí que coincidia l’època de reproducció amb els Moros i Cristians”, comenta Bernat.

D’aquesta manera, l’article publicat a la revista Environmental Pollution assenyala que les ràtios de joves en 2020 van ser en tots dos tipus de localitats, amb festes a la primavera, cancel·lades, i amb festes en una altra època.

Així mateix, els autors han vist que el confinament no ha tingut un efecte notable sobre l’èxit reproductor normal de l’espècie, encara que sí que va millorar en les localitats en les quals les festes a la primavera van ser cancel·lades.

Bernat ha explicat que això podria ser perquè la reproducció del teuladí no sols depén dels factors acústics, sinó que influeixen més causes, com el menjar que aporten les persones i que en el confinament va desaparéixer.

Per tant, aquest estudi també deixa possibles línies d’investigació futures quant a altres elements que afecten la reproducció de la fauna, així com una altra de les possibles vies d’estudi posteriors és saber com la contaminació de l’aire creada per les mateixes festes, no sols l’acústica, afecta els teuladins.

“Nosaltres no diem que s’hagen de cancel·lar les festes tradicionals o que es transformen perquè afecte la reproducció del teuladí. No obstant això, sí que tenim clar que s’han de dur a terme mesures compensatòries per a ajudar d’una altra manera, perquè una de les decisions que més perjudica els ocells és l’absència de política verda a les ciutats”, ha sostingut Bernat.