Un ex-treballador de Ciegsa diu que Caturla ‘era mal de tractar, malparlat i dictatorial’

Un ex-treballador de CIEGSA ha apuntat aquest dilluns que l’arribada de l’ex-secretari d’Educació de la Generalitat Máximo Caturla a l’empresa pública va canviar ‘completament les relacions’ al seu si, i ha indicat que era una persona ‘difícil de tractar, molt malparlat i molt dictatorial amb tothom’, que va arribar a estripar una ordre d’algun director de la pròpia Conselleria. ‘Feia la impressió que se sentia amb poder suficient per fer el que volguera, perquè li l’havien donat’, ha afirmat.

José Luis Gisbert s’ha manifestat en aquests termes a les Corts Valencianes durant la compareixença a la Comissió d’Investigació de les activitats de l’empresa pública Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA, (Ciegsa), –creada arran d’un informe de la Intervenció que va detectar més de mil milions d’euros en sobrecostos–, en què ha recordat que va entrar a l’empresa l’11 de desembre de l’any 2000 com a cap de la Unitat Tècnica a través d’una ‘invitació personal’ de l’ex-gerent Javier García Lliberós, i en va ser ‘acomiadat’ per ‘falta de confiança’ el 4 de febrer del 2005.

Segons la seua opinió, per a comprendre ‘el canvi fonamental a Ciegsa’ només cal llegir les actes de finals de 2004. ‘Caturla era secretari d’Educació i era gerent de Ciegsa’, ha relatat Gisbert, qui ha explicat que va dur a l’empresa pública el seu propi equip tècnic i ‘va organitzar una direcció de contractació de projectes i obra, que físicament era al pis de sota’.

A més, ha assegurat que no va mantenir cap reunió personal amb l’ex-regidor de Fontanars dels Alforins, més enllà de les fetes conjutament amb part de l’equip. Ha relatat que en una d’aquestes reunions Caturla va estripar un document elaborat per un director de la Conselleria que se li havia facilitat i ha recordat que abans de cessar-lo a ell ja havia despatxat el director financer ‘sense motiu’.

Gisbert, que va tenir un canvi de responsabilitats abans de ser acomiadat per falta de confiança, com ell mateix ha reconegut, ha apuntat també que Caturla va exigir que un centre educatiu d’un municipi en concret tinguera un camp de futbol amb gespa, un fet que el diferenciava respecte de la resta de centres. ‘Ens va estranyar molt’, ha reconegut l’arquitecte, qui ha afirmat que des del seu departament van rebutjar aquesta proposta.

‘Les raons que donava el senyor Caturla eren sempre escatològiques’, ha incidit el compareixent, qui ha afegit que quan va arribar a la gerència de CIEGSA canvià tot el Consell d’Administració i es canvià alguna adjudicació que es modificà i es donà a una altra empresa. ‘No es va produir evidentment cap benefici econòmic, va ser un tema exclusiu de canvi de nom’, ha subratllat.

‘Ens demanen que passem per taquilla’

Gisbert s’ha referit a més a comentaris que ha sentit d’alguns empresaris que, segons ha manifestat, li deien que tant de bo ‘haguessen guanyat els socialistes les eleccions’ perquè ‘aquesta gent ara ens demana que passem de nou per taquilla i ja hi havíem passat’. També ha apuntat que, un cop fora de CIEGSA, en alguna ocasió algun empresari de la construcció li havia dit que n’estaven ‘contentíssims’: ‘ens demanaven tant i ens han donat tant, la meitat per a cadascú’, ha relatat.

L’arquitecte ha recordat que en els primers anys de CIEGSA no es podien produir sobrecostos per qüestions vinculades a l’empresa adjudicatària, ja que aquestes es comprometien que els preus que fixaven en els projectes inicials no augmentaren, llevat que Conselleria sol·licitara serveis nous, com el sistema Infocole relatiu a la implantació d’ordinadors i aules informàtiques als centres.

Aquesta circumstància, ha explicat, va suposar que moltes empreses adjudicatàries reclamaren diners a Ciegsa. ‘En una nova etapa es van resoldre amb l’aprovació de nombroses modificacions d’obres’, ha afirmat. ‘Era un tema de dir, “a les empreses cal cuidar-les”’, ha assenyalat.