19.07.2016 - 15:07
|
Actualització: 19.07.2016 - 17:07
Revista El Llombo. Núm. 87. Tardor 2015. Editorial
En l’editorial de la revista anterior, quan únicament estava clar qui governaria Ontinyent, començàvem dient que el resultat de les eleccions era el que la ciutadania havia decidit, inqüestionablement; i a continuació, afegíem una sèrie de reflexions o propostes.
Ara quan ja està compost el govern de la Generalitat i el de la Diputació provincial, pensem que tenim motius més que suficients per estar expectants. Expectants, perquè al llarg de dos dècades de govern del PP a la Generalitat, ens hem sentit marginats en aquelles dotacions i infraestructures que nosaltres consideràvem imprescindibles. Solament hem tingut promeses, i només promeses, que finalment han sigut incomplides: el nou hospital, anunciat i presentat no sabem quantes vegades, amb un cartell de 55.000 euros que fereix la sensibilitat de qui el mira pel balafiament de diners que va representar, i que finalment no s’ha fet. Una escola d’idiomes, que havia de fer-se a Ontinyent, i que el nostre diputat provincial Máximo Caturla va situar a Xàtiva. El conveni del ferrocarril Xàtiva-Alcoi, que havien de signar la Generalitat i el Ministerio de Fomento, per tal de fer viable la línia de ferrocarril i del qual no se’n sap res, solament que la línea cau a trossos. El desgavell del COR, que es va inventar algun talent de la Generalitat com un negoci per a alguns i un mal de cap per a la Vall d’Albaida i les comarques veïnes i que va tirar per terra el Pla de Minimització. Per no parlar de la tan demandada rotonda d’accés des de la ronda sud a l’avinguda del Comte de Torrefiel, que primer no cabia, desprès sí però era cara i, finalment, que sí que cabia, era assequible econòmicament i es faria ja i que no s’ha fet. Algú pot pensar que són manies nostres i que estem exagerant? Això són greuges que tothom pot constatar.
És, doncs, natural que estiguem esperançats perquè, a pesar que en diverses ocasions hem manifestat que no ens agraden les majories absolutes, aquesta vegada la gran quantitat de vots recollits pel candidat d’Ontinyent ha fet que la nostra ciutat haja aconseguit un cert pes al Cap i Casal de la mà del nostre alcalde i president de la Diputació Jorge Rodríguez. Un pes que la nostra ciutat no tenia des del començament de la dècada dels anys cinquanta del segle passat, quan un altre ontinyentí, Francisco Cerdà Reig, va ocupar el mateix càrrec en la Diputació.
Ara sí. No caben excuses perquè comencen a prendre les mesures encaminades a pal·liar la marginació que hem patit. Sabem que algunes demandes no depenen únicament de l’Ajuntament; i altres, que fins i tot depenen del govern de la nació, com pot ser l’acord –imprescindible– entre Fomento i la Generalitat per la pervivència del ferrocarril Xàtiva-Alcoi, o les ajudes per potenciar el sector industrial. Unes altres són de competència autonòmica, com ara la construcció del nou hospital, l’escola d’idiomes, desmuntar el negoci del COR, o la rotonda del Comte de Torrefiel. Però sí que sabem que n’hi ha algunes –o totes– que depenen de la voluntat i de la força que es puga fer des de les diferents administracions.
Estem a començaments de la legislatura, i és ara quan cal treballar en els diferents projectes per evitar que arribem tard. Per exemple: cal clarificar-se per part de l’Ajuntament a la major brevetat possible el lloc on ha d’anar l’hospital, per evitar-se sorpreses desagradables d’última hora. I igual cal fer per a l’escola d’idiomes, el COR o la rotonda.
Com hem dit abans, la ciutadania està il·lusionada i necessita veure que ara sí que és possible.
