26.10.2017 - 14:28
|
Actualització: 26.10.2017 - 16:28
El Jutjat d’Instrucció número 9 de València ha decidit de processar l’ex-gerent d’Imelsa, Marcos Benavent, i un empresari pels delictes d’estafa, falsedat i malversació per irregularitats en un contracte de 60.000 euros de renovació d’enllumenat públic a Llutxent, diners que va rebre l’empresari encara que els treballs no es van realitzar.
El magistrat ha decidit d’arxivar la causa contra l’ex-director financer d’Imelsa José Enrique Montblanc en no existir indicis suficients per incloure’l entre els imputats ja que els contractes menors de 50.000 euros (més IVA) no estaven sotmesos a cap control per part de la llavors empresa pública dependent de la Diputació de València.
Segons una interlocutòria del jutjat, facilitada pel Tribunal Superior de Justícia valencià, s’acorda de continuar la tramitació de les diligències pels tràmits del procediment abreujat contra Benavent i l’empresari per si els fets pels quals s’investiga Benavent i l’empresari pogueren ser constitutiu d’estafa, falsedat en document privat i malversació de fons públics.
Per a l’instructor, hi ha indicis racionals per pensar que l’empresari i Benavent ‘per mitjà d’intermediaris o de qualsevol altra manera, van poder convenir dur a terme la falsa operació comercial per tal d’obtenir fàcilment un benefici econòmic a costa dels diners públics’, que va quedar avortat quan la Hisenda espanyola va demanar detalls de l’operació.
Segons es dedueix de les diligències practicades en aquesta causa, en gener de 2013 es va presentar a la llavors Imelsa un projecte de renovació de l’enllumenat a Llutxent per 60.445 euros (IVA inclòs) per un presumpte intermediari entre la Diputació i l’empresa.
Les factures es van emetre el novembre de 2012 i es van abonar per tres pagarés. Posteriorment, sense que consten més dades del que va passar mentrestant, al gener de 2014 Imelsa va rebre un requeriment d’Hisenda sobre informació d’aquest cas i les relacions comercials en 2012 entre l’empresari i l’empresa pública, que va permetre comprovar la inexistència de ‘cap suport documental relatiu al projecte, als supòsits treballs facturats ni a qualsevol qüestió relacionada amb això’.
L’empresari va reconèixer llavors la recepció dels diners sense cap contraprestació i va garantir el deute com a administrador únic de la mercantil de forma personal, i es va comprometre a tornar-los amb interessos, per a la qual cosa va subscriure un document amb el propi Benavent. El mes de juliol passat es va fer l’última entrega, el 22é termini, a compte del total reconegut i pactat.
En la via penal, el jutjat va sobreseure la causa al febrer de 2016, decisió que va ser recorreguda davant l’Audiència, que va ordenar continuar-la i fer més diligències. La denúncia inicial es va ampliar en aquest moment a Benavent i un altre director financer d’Imelsa, José Enrique Montblanc.
Sense protocols de control
El jutjat destaca que en l’interrogatori tant a aquest últim com a l’actual encarregat d’aquesta àrea en Divalterra, substituta d’Imelsa, tots dos van reconèixer que en operacions d’un import inferior a 50.000 euros –que seria el cas en excloure el IVA– ‘no hi ha cap tipus de protocols ni seguiments ni cap requisit excepte l’aportació de factures iguals o inferiors a aquesta quantitat’ ni tampoc hi ha persona encarregada del seguiment de l’operació, ni documentació ni comprovació, una ‘falta de control’ que continua en l’actualitat ‘una cosa que certament resulta poc comprensible’.
Per això, assenyala el jutjat que el 2012 quan es produeix l’operació, amb la presentació del pressupost o la factura de les obres, s’obté el pagament sense comptar amb més limitacions que les que el gerent poguera considerar i n’hi hauria prou amb aquesta falta de competència en el protocol dels directors financers per eximir-los de responsabilitats en aquesta operació. I seria el director gerent, el consell d’administració o el conseller delegat l’única persona autoritzada per a això.
Així, indica que la pràctica de pagament dels contractes menors sense IVA –en què per a l’aprovació n’hi ha prou només amb la presentació de factura a la qual segueix l’autorització del pagament– ‘no sembla la més transparent ni la més beneficiosa’ per a l’administració pública els fons de la qual s’ha nodrit Imelsa i es nodreix avui Divalterra.
