Un llibre documenta el camp de concentració franquista d’Ontinyent, entre 300 de tot l’estat

El periodista i investigador Carlos Hernández de Miguel documenta en el seu últim llibre Los campos de concentración de Franco l’existència de quasi 300 camps de concentració franquista —un dels quals a Ontinyent— pels quals calcula que van passar entre 700.000 i un milió de persones. Després d’haver seguit la presència de presoners de tot l’estat del règim nazi en la seua obra anterior, Los últimos españoles de Mathausen, l’especialista ha acceptat ‘el repte’ d’indagar sobre una realitat que pateix ‘un oblit programat per la dictadura i no corregit durant la democràcia.’

El camp de concentració d’Ontinyent, situat al cementeri municipal en un principi, el van traslladar posteriorment, com diu Carlos Hernandez, a un lloc indeterminat, tot i que es té constància que el cementeri nou també va ser utilitzat amb aquesta finalitat. En relació als camps franquistes, Joan Torró investiga actualment la presència a la ciutat d’un altre camp de concentració, destinat a a estrangers que fugien dels nazis. A tot el país, Henández de Miguel n’ha documentat 62 (41 al País Valencià, 14 a Catalunya i 7 a les illes). A tot l’estat, el nombre arriba a 296.

L’autor ha invertit tres anys en aquesta investigació, en la qual s’ha trobat amb diversos ‘problemes’, ja que ‘hi va haver una destrucció massiva de documentació, i la que hi ha es troba molt dispersa, perquè no hi ha hagut una vertadera política arxivística seriosa de l’estat espanyol amb recursos econòmics i humans’, explica l’investigador. Malgrat tot, després de visitar desenes d’arxius, llocs i parlar amb alguns dels pocs supervivents que queden, ha identificat 296 camps de concentració oficials.

El País Valencià és el segon territori amb un major nombre de camps de concentració franquistes, només superat per Andalusia, que en va albergar 52. La xifra total de camps de concentració què al·ludeix l’obra és quasi el doble de la documentada en treballs anteriors.

En el cas valencià resulta ‘significatiu el moment en què va caure en mans franquistes’. ‘El fet de caure cap al final va fer que hi haguera molts presoners, la qual cosa va crear una necessitat d’obrir un nombre importantíssim de camps de concentració amb un perfil determinat: molt massificats, cosa que comportava un sofriment extra per la duresa de les condicions i la misèria, però de durada més curta’.

‘Silenci’

L’autor ha subratllat el ‘silenci’ que existeix entorn d’aquesta part de la història —‘una anomalia respecte a la resta del món’, recalca– i reconeix que a ell mateix l’ha sorprés ‘la magnitud’ dels camps identificats. En aquest punt, ha fet notar que arran la ‘visibilitat’ que l’obra ha donat a aquesta realitat hi ha persones i famílies que ‘comencen a parlar ara d’això, cosa que no havien fet abans perquè al càstig que van patir les víctimes s’ha sumat el silenci i la criminalització.’

Aquest ‘desconeixement’ fa que, en opinió de l’autor, l’estat espanyol estiga ‘menys preparat per a afrontar l’auge de l’extrema dreta’. ‘Hi ha una amenaça molt seriosa que s’està donant en països de tot el món, però hi ha una gran diferència en com afrontar-la: mentre a Espanya no coneixem realment què va succeir, en altres països com Alemanya els estudiants visiten els camps de concentració del nazisme i què va passar està en els llibres de text, d’història i els mitjans de comunicació’, ha ressaltat.

Per això, considera que, ‘encara que a Espanya hi ha una part de vot a l’extrema dreta per raó ideològica, també n’hi ha una altra a causa d’una ignorància històrica per haver-se cregut el relat franquista d’una dictadura emblanquida’. ‘Estem pagant la irresponsabilitat profunda d’alguns polítics democràtics que no van fer el seu treball’, ha lamentat l’autor, que s’ha referit com un moment clau ‘desaprofitat’ la majoria socialista en el govern espanyol de 1986.