Un papa marxista?

No és la primera vegada (ni serà l’última) que el papa Francesc és considerat marxista o comunista. Ho hem vist amb motiu de la recent audiència del papa a la vice-presidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, quan una representant de la dreta nacionalista espanyola ha qualificat aquesta trobada de “cimera comunista”. Ha estat la Sra. Macarena Puentes, ni més ni menys que secretària de Comunicació del PP de Madrid, qui ha definit de “cimera comunista” l’encontre entre el papa i Díaz. Ho explicava magistralment Gabriel M. Otalora en el seu article “El comunismo de este papa”.

Com he dit abans, no és la primera vegada que, despectivament, la dreta nacionalista, la nord-americana i també l’espanyola, qualifica el papa de comunista. O de peronista. Ja el 2015, el papa Francesc va ser qualificat (pejorativament) de marxista per diversos sectors dels ultraconservadors nord-americans. Quan vaig llegir aquesta notícia fa sis anys, vaig pensar que també alguns representants de la dreta i de la dreta més dura de l’estat espanyol, i també del País Valencià, compartirien aquesta mateixa opinió. Per què, sobretot (però no només), a partir de l’exhortació Evangelii gaudium, la caverna política espanyola i mundial han qualificat el papa Francesc de marxista?

En una entrevista al diari italià La Stampa el 15 de desembre de 2013, el papa Francesc va denunciar, per falsa, la teoria del “vessament”. Segons aquesta fal·làcia, el creixement econòmic, afavorit per la llibertat de mercat, provocaria per si mateix més equitat i inclusió social en el món. Aquesta teoria (del tot falsa, com denunciava el papa) ens prometia que quan el “got” s’omplira i estiguera ben ple, l’aigua (la riquesa) es vessaria, i d’aquesta manera els pobres se’n beneficiarien. Així i tot, com va dir el papa (denunciant aquesta fal·làcia i aquesta mentida), “quan el got és ple, per art de màgia creix, i d’aquesta manera no es vessa mai, ni tampoc n’ix res per als pobres”.

I és per això que el papa Francesc, amb aquesta reflexió tan plena de sentit comú, va escandalitzar els lobbys ultraconservadors. També els espanyols, representats per les dretes nacionalistes. De fet, les declaracions de la Sra. Macarena Puentes sobre la “cimera comunista” només són la punta de l’iceberg de què pensen les dretes nacionalistes espanyoles sobre el papa.

Amb la idea recollida a l’exhortació Evangelii gaudium que l’actual sistema econòmic “mata”, un sistema defensat per les dretes neoliberals espanyoles i mundials, el papa posava el dit a la ferida. I per això les paraules del papa provoquen coïssor, i molt, a les dretes, que aprofiten per a acusar el papa de marxista o comunista.

A l’acusació de marxista que van fer fa sis anys, el papa, amb bon humor, responia així en l’entrevista: “La ideologia marxista està equivocada. Però a la meua vida he conegut molts marxistes, bons com a persones, i per això no em sent ofés”.

A l’exhortació, el papa denunciava “el fetitxisme dels diners i la dictadura de l’economia sense rostre i sense un objectiu veritablement humà” (55), que és el model que defensen les dretes nacionalistes espanyoles. També a la mateixa exhortació, Francesc denunciava “l’autonomia absoluta dels mercats i l’especulació financera” (56), i per això proclamava un principi evident, que no agrada a les dretes: “Els diners han de servir, no governar” (58).

Està més que comprovat que als representants de l’especulació, del frau i de la corrupció (devia pensar Francesc en alguns membres de la Generalitat del País Valencià de l’etapa del PP?), no els van agradar gens les paraules valentes del papa, que a més defensa sempre l’actitud de servei que han de tindre els polítics. I és que si no es té aquesta dimensió de servei, els polítics embruten la política “quan l’utilitzen per als negocis”. Estaria pensant (de nou) el papa en el País Valencià i en l’etapa de corrupció del PP? Perquè dia sí, dia també, apareixien com a nous imputats diversos membres que tenien càrrec important en el govern del País Valencià. I també a l’estat espanyol.

Francesc, diverses vegades, ha animat “els experts financers i els governants dels països a considerar les paraules d’un savi de l’antiguitat: ‘No compartir amb els pobres els propis béns és robar-los i prendre’ls la vida. No són nostres els béns que tenim, són d’ells’, segons deia un Pare de l’Església poc estimat pels neoliberals: Sant Joan Crisòstom (57). És per això que el papa ens exhorta a tornar “l’economia i les finances a una ètica a favor de l’ésser humà'” (58).

Tenim un papa marxista? O comunista, segons les dretes més reaccionaries? Tenim un profeta. Un papa valent que denuncia la injustícia i ens crida a la sol·licitud pels més desvalguts. Un papa que ha obert una nova primavera al si de l’Església. Un papa que denuncia “la duresa mental” d’una part de l’Església (i també d’alguns polítics), “la rivalitat per vanaglòria” i “aquells que volen escalar”, i no precisament al Pirineu. Un papa que denuncia “la indiferència per l’altre, el lluïment personal per al profit mundà”, i “una economia de l’exclusió”, com defensen aquestes dretes (polítiques i mediàtiques) que qualifiquen el papa de comunista, marxista o peronista i revolucionari.

Francesc és un papa marxista? El papa Francesc és un regal de Déu per a l’Església i per al món per la valentia, l’audàcia i el compromís amb els més pobres de la nostra societat.

Que prenguen nota de què diu el papa la Sra. Macarena Puentes i els seus companys de partit, i els altres polítics que tenim al Congrés i al Senat, al Tribunal Suprem, a la Generalitat i a les Corts Valencianes, a la Moncloa i a la Zarzuela. Perquè és evident que el papa dirà el que crega convenient, sense que canvie d’opinió per por a les crítiques de les dretes neoliberals.

Atacant-lo, no el faran callar. Es veu que el coneixen poc els qui s’han escandalitzat perquè s’haja reunit amb la vice-presidenta Yolanda Díaz. El que és evident, és que les declaracions de la Sra. Macarena Puentes mostren l’odi de la dreta política i mediàtica envers el papa Francesc. Si fa uns mesos, amb l’entrevista a la Cope, aquests mateixos partits van qualificar el papa d’antiespanyol, ara, per l’encontre amb la Sra. Díaz, diuen que ha participat en una cimera comunista.

El papa, que sap que alguns el critiquen i el qualifiquen de marxista, comunista o peronista, deia el 17 de desembre passat, quan va fer 85 anys: “Estic bé, per a disgust dels meus enemics”. Per això el periodista Vicenç Lozano, corresponsal durant molts anys al Vaticà, deia recentment: “Hi ha una autèntica oposició, molt ben organitzada contra el papa Francesc”.

Els nacionalistes espanyols que han qualificat el papa de comunista, encara no han descobert que Francesc és un home de Déu, a qui no li importen les etiquetes i que, com el Baptista, denuncia la hipocresia, l’orgull i l’economia que xafa i mata els més dèbils de la societat.

La dreta nacionalista espanyola, certament, estava més còmoda amb el franquisme, quan la dictadura (també a causa de l’actitud submisa de la jerarquia) tenia lligada de mans i peus l’Església. Una Església controlada pel Règim. Però si creuen que poden controlar el papa, estan molt equivocades. I si creuen que criticant-lo poden fer que canvie d’opinió, és que no coneixen el papa Francesc, un home lliure i un profeta de la veritat i de la justícia.