Un plaer senyor Marzà, Vicent Marzà

És d’agrair que després de temps de sequera, comence la pluja a deixar caure petits ruixats pel nostre país, ruixats d’esperança, de transparència, de participació i de debat.

Parle de la xarrada que, organitzada per Compromís, vaig tindre el plaer d’escoltar al Centre Cultural Caixa Ontinyent. És molt d’agrair l’actitud de l’actual conseller d’Educació, és a dir, que  s’haja acostat a la població per parlar d’educació. Per donar-nos informació de primera mà sobre la situació actual, aclarir dubtes, intercanviar punts de vista, recollint propostes dels assistents.

Al nostre País Valencià tenim les dades més altes de fracàs escolar, que coincideix amb l’índex més baix d’inversió en educació. Això no és casual, sinó totalment conseqüent. Per això és reconfortant saber que la conselleria actual té com a objectiu ajudar a transformar la societat reduint les desigualtats. I és per això que es planteja d’incidir en la cohesió social, que és un pilar fonamental per aconseguir-ho.

Reconfortant per a mi sentir parlar de revertir la situació actual, reobrint unitats que l’anterior govern va anar tancant. Obriran 400 noves unitats. Baixaran ràtios, tan com els pressupostos jo permeten. Cobriran les places que deixen els que es jubilen… I per aconseguir tot això, compten amb fer una millor gestió dels recursos públics. NO TANCAREM ESCOLES PÚBLIQUES: paraules del conseller Marzà… Sembla el conte aquell d’Eduardo Galeano del món de l’inrevés fet realitat.

I és clar que no hi ha una vareta màgica i no es farà tot ja, de seguida… el conseller és realista i no promet. Senzillament ens diu: l’objectiu és aquest i caminem cap allí… i ací estem tots i totes nosaltres per donar suport i dur endavant, amb il·lusió un projecte engrescador: caminar cap a la utopia.

I per a caminar, el senyor Marzà comença amb transparència i escolta, recollint, recorrent el país. Ell també és mestre, i sap de què parla. Perquè és important que qui ostenta el càrrec de conseller d’Educació isca del món educatiu, així com que qui ostente el càrrec de conseller de Sanitat isca del món de la sanitat… i així en tot. Perquè el món educatiu té moltes mancances i és des de dins, i escoltant totes les parts, que podrem anar endavant. Amb les dificultats ens fem forts i creixem. I amb la creativitat i la intel·ligència podem fer front a les dificultats.

És engrescadora la proposta de posar en valor allò que fem. Perquè de fer,  fem moltes coses. Però aquests darrers anys ‘alguns’ s’han encarregat de desprestigiar amb força el funcionariat, tot el funcionariat. És clar quin era l’objectiu: potenciar el negoci privat… Per això començar ara explicant què es fa és molt important, per dignificar el nostre treball, donar-lo a conèixer i recuperar la força i la il·lusió, superant aquella sensació d’impotència, de cremats, de desmotivats, que ha envaït molts professionals.

Gràcies per l’empenta i la proposta d’aquesta Primavera Valenciana, tan distinta de la que va fer la volta al món fa un temps… aquella primavera valenciana de protestes a l’IES Lluís Vives de València, que tots recordem amb estupor i vergonya.

En l’acte de divendres es va parlar de moltes coses, pinzellades tan sols, però que apuntaven a un bon camí.

Es parlà de les dificultats d’haver aplicat una llei com la LOMCE quan ja havia eixit del govern valencià qui l’havien aprovada… Pot ser una error, caldria haver-la paralitzada com en altres llocs. Així i tot, la conselleria està intentant minimitzar-ne els efectes… no és prou. Però la diferència és que es parla, es dóna la cara amb humilitat.

Es parlà de la importància de dignificar la Formació Professional, que és una assignatura pendent. De la necessitat de canviar el format de formació continuada dels ensenyants, de redistribuir equitativament els recursos; de les proves de juliol/setembre; de la necessitat de tindre gent especialitzada als centres en qüestió de noves tecnologies, i el conseller prengué nota per estudiar la possibilitat d’anar implantant, per començar, un especialista per ciutat; de la necessitat d’implantar la banda ampla a tots els centres. Es parlà de la necessitat que tenen els centres de tindre més pedagogs, psicòlegs, educadors socials, administratius…

Es parlà de potenciar la innovació educativa als centres, acompanyant i facilitant processos, i sense entrebancar les iniciatives dels equips docents.

Es parlà dels llibres de text, els llibres com a eina, i no com a finalitat. De la importància de la innovació educativa que es fa als centres.

Es parlà de caminar cap a l’eliminació dels barracons, una vergonya de negoci a costa de les butxaques dels contribuents… dels sobrecostos en les construccions de Ciegsa, que molts comentaven feia temps, perquè es veia vindre el que ha passat. Dels sobrecostos dels instituts d’Ontinyent que pugen a 5 milions d’euros… i que a nivell de País Valencià s’ha valorat en un 36% de sobrecostos.

De l’establiment de beques-salari per a universitaris per frenar el degoteig d’abandonament a la universitat per qüestions econòmiques.

De l’arranjament conjunt de l’ensenyament públic i concertat, per primer vegada.

Es plantejaren les dificultats que suposa la segona fase de l’aplicació dels bancs de llibres.

Ens parlaren de l’educació com una inversió de futur, i no com un negoci. Ja era hora, gràcies senyor conseller Marzà, Vicent Marzà.