22.04.2022 - 17:45
Un signe de Pasqua: de les drogues, a capellà: pot ser una bona manera de resumir la trajectòria de Matteo Bordignon, nascut fa 43 anys a la ciutat italiana de Treviso, tal com explicava el diari Levante-EMV el 7 d’abril passat. I és que descobrir Jesús i seguir-lo, canvia la vida d’aquells que es deixen seduir pel Mestre i el segueixen. Com els deixebles d’Emaús, aquest jove italià es va deixar interpel·lar per Jesús, que va canviar la seua vida totalment.
La vida d’aquest sacerdot és com un signe de Pasqua, ja que ha passat de les tenebres i la foscor a la llum. Ell mateix ho explicava en una entrevista al canal “Ayuda solidaria” de YouTube. Aquest prevere, que ara viu a Morella, deia: “Els canvis en la vida són possibles”. Per això les seues paraules són un clar testimoni de la gràcia de Déu en aquest home que, antic traficant de drogues i diamants, ara viu servint l’Evangeli i els cristians de sis parròquies de la diòcesi de Tortosa, als Ports: Cinctorres, Forcall, la Mata de Morella, la Todolella, Olocau del Rei i Portell.
Matteo Bordignon, que va experimentar i consumir tota classe de drogues, des de porros a èxtasi, passant per tripis, a deu anys ja somiava “viure com un traficant”. A més de les drogues que traficava a Europa, Àsia i África, també ho féu amb diamants.
El canvi que va viure es va produir a Sierra Leone, quan traficava amb diamants. En una xicoteta aldea, el xaman, durant un ritual, li va dir que no tenia ànima. “Aquella frase em va marcar”, ha dit aquest jove, ara sacerdot. I va ser així com demanà ajuda a la seua família per a eixir d’aquella espiral, i també a la comunitat del Cenacle, on es va produir el miracle. Així va poder trencar definitivament amb el passat de traficant de drogues i de diamants.
A partir del 2006, el treball i la pregària de la comunitat del Cenacle ajudà Matteo Bordignon a trobar el sentit de la seua vida i a abandonar les seues tenebres. Més tard descobrí la vocació al ministeri sacerdotal i va ser ordenat diaca el 21 de març de 2021, i prevere el 25 de setembre d’aquell mateix any a Tortosa.
Recorde que qui va ser abat de Montserrat, Cassià M. Just, deia sovint: “No podem donar ningú definitivament per perdut”. I així és. Sempre, com diu Matteo Bordignon, és possible el canvi de les tenebres a la llum, de la nit al dia, de la foscor a la claror. I la Pasqua que celebrem en aquests cinquanta dies ens mostra que Déu pot canviar (si ens obrim a ell) la nostra vida com va canviar la vida dels deixebles, de tebiesa i de mediocritat -quan no de maldat i d’odi- a una nova vida marcada per l’amor als germans i el servei a la comunitat cristiana i d’una manera particular als qui sofreixen. L’amor i el servei és el que en ensenya Jesús llavant els peus dels deixebles i donant la seua vida en la creu per tots nosaltres.
Com el seu sant patró, Sant Mateu el publicà, aquest sacerdot abans traficant, ha canviat radicalment de vida, deixant de banda el seu “negoci” anterior pel servei al Regne. Si l’evangelista Mateu deixà la taula dels diners on s’aprofitava del que anava recaptant, fent trampes, Matteo Bordignon ha deixat de costat les drogues i els diamants per tal de donar-se del tot i completament al Senyor i als germans.
El seu testimoni, valent i audaç, és un signe de resurrecció, de vida nova, un signe de Pasqua. Tant de bo fórem capaços de fer el que ha fet aquest sacerdot i sabérem abandonar la nostra vida, moltes vegades gris, térbola i fosca, i obrir-nos a la llum del Ressuscitat, que, en donar-nos la seua pau, omple el nostre cor de pau i de confiança. Perquè Pasqua és això: deixar-nos il·luminar pel Senyor, vencedor de la mort, que canvia la nostra vida, com va canviar la vida dels seus deixebles en trobar-se amb ells, després de la Resurrecció.
Bona Pasqua a tothom!
