24.07.2016 - 00:02
|
Actualització: 24.07.2016 - 02:02
Aquesta és l’afirmació i la petició que fa uns dies, amb motiu d’un curs d’estiu celebrat a Salamanca, va fer José Fernando Almazán, president de la Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC). I és que com va afirmar el president de la GOAC, ‘el model de precarietat laboral que s’ofereix als treballadors és profundament injust i anticristià’.
Algunes vegades, amb bona part de raó, s’ha identificat l’Església amb l’immobilisme, la fossilització i el conservadurisme més dur, amb actituds que anestesien les persones i amb crides a la resignació i a aguantar les injustícies. Però això no és així. O no ho és en bona part de l’Església. Ja en Jesús de Natzaret veiem que el missatge és de denúncia de les injustícies, i per això va acollir i defensar les dones, els marginats i tothom qui la societat rebutjava. I per això mateix, per enfrontar-se al poder establert (polític i religiós), va ser condemnat a mort.
El missatge d’alliberament de Jesús és present hui en la GOAC, i en altres moviments d’Església, que, una vegada i una altra alcen la veu a favor de la dignitat dels treballadors i dels qui més pateixen. Per això José Fernando Almazán fa uns dies, deia: ‘No és possible tindre una vida digna, ni construir una societat justa, igualitària i decent’ amb ‘condicions de treball precari i en la precarització contínua dels drets laborals’.
Una política com la que ofereix el PP, porta, ni més ni menys, que a la precarietat del treball, de l’habiatatge i de la vida en parella, amb la consegüent dificultat per tindre fills. Per això, com a fruit de la política del Sr. Rajoy, ‘cada vegada tenim més problemes per arribar a final de mes’.
El diari Levante ens informava el dia 15 de juliol del creixent índex de pobresa en la Ribera, que fa que ‘el 48% de les famílies no arriben a final de mes’. I l’endemà també ens informava de ‘l’augment del risc d’indigència i exclusió social’ que creix més ‘entre els menors de 16 anys que entre els adults’. I és que fins i tot els bancs d’aliments noten aquest augment de la pobresa.
Amb valentia, el president de la GOAC denunciava un fet preocupant: ‘els treballadors i treballadores tenen més dificultats per viure una vida digna’, mentre ‘una minoria de persones cada vegada és més rica’. Aquest procés que José Fernando Almazán considera ‘escandalós’ porta a un nou escàndol: ‘la desigualtat i la pobresa creixent de la majoria’, enfront de la ‘riquesa creixent d’una minoria’.
Per això som molts els cristians que apostem per una fe que allibere i que treballe per la justícia. No per una fe que ens porte a la resignació i a la paciència, ni al ‘no hi ha res a fer’. Si tenim en compte que ‘el treball és un dret de les persones’, cal que estiga repartit, perquè d’aquesta manera siga ‘un espai de realització personal’. Per això cal recordar que, amb valentia, la GOAC, un moviment d’Església, aposta per ‘canviar la lògica d’un model precari’.
Juntament amb la GOAC, altres organitzacions eclesials, com Caritas, Justícia i Pau, la CONFER i la JOC, continuen treballant i defensant el dret de l’Església a canviar un model econòmic imperant, un model que, com ha dit el papa Francesc, ‘mata’, per tal d’aconseguir un sistema laboral diferent, més humà i més just, amb ‘treball decent’ per a tothom.
Hui, de nou, com fa tants segles, com en temps del profeta Miquees, són els més desvalguts els qui són xafats i explotats pels poderosos de torn, com ho denunciava Miquees: ‘Ai d’aquells que des del llit, planegen fer mal, i ho acompleixen així que es fa clar, perquè el seu Déu són les seues mans. Si volen camps, se n’apoderen, si volen cases, se les queden. Ataquen amb violència les cases i els seus amos, les terres i els seus propietaris’ (Mi 2:1-2).
Per això les declaracions valentes del president de la GOAC ens encoratgen a continuar lluitant a favor de la justícia i a denunciar les opressions i la prepotència dels poderosos que esclavitzen els més dèbils de la nostra societat.
