25.05.2019 - 22:14
|
Actualització: 26.05.2019 - 00:14
Així definí l’arquebisbe Antonio Cañizares a Rita Barberà en l’Eucaristia celebrada a la catedral de València el 23 de novembre de 2017, en el primer aniversari de la mort de qui va ser batlessa del Cap i Casal del País Valencià.
Amb tot, i malgrat aquest elogi de l’arquebisbe de València, convé recordar que els dirigents del PP, el partit de la Sra. Rita Barberà, van intentar apartar-la o com a mínim amagar-la de la vida pública, renegant de la seua etapa al PP.
Per tot això resulta xocant que el Sr. Martín Quirós, en altre temps dirigent del PP, recorde els èxits de la batlessa de València, això sí, ‘dejando de lado la situación judicial de la exalcaldesa’, com diu el Sr. Martín Quirós en aquest article seu. Com si l’etapa de la Sra. Barberà poguera deixar de banda la seua ‘situación judicial’.
Va ser el Sr. Fernando Martínez-Maillo, vice-secretari d’organització del PP, qui anunciava que el Comité Nacional de Derechos y Garantías volia obrir un expedient a la Sra. Barberà. I per això el Sr. Javier Maroto, diputat del PP i actualment mà dreta del Sr. Casado, deia que l’expedient a Rita Barberà ‘iba en serio’. Aquestes declaracions reforçaven la idea del PP, que demanava a la Sra. Barberà que fera un pas al costat i deixara el partit. El mateix argument expressava la Sra. Andrea Levy, vice-secretària d’Estudis i Programes del PP i diputada aleshores al Parlament de Catalunya, quan demanava també a la Sra. Barberà que s’apartara dels seus càrrecs. I el Sr. Pablo Casado, llavors vice-secretari de Comunicació i actualment president del PP, exigia d’una manera contundents a la Sra. Barberá que donara explicacions ‘cuanto antes mejor’.
Més dur encara va ser l’ex-president Eduardo Zaplana, quan en un enregistrament d’unes escoltes telefòniques no feia precisament grans elogis de la Sra. Barberà, sinó tot el contrari, en dir que l’ex-batlessa de València ‘era un bluf absoluto, iba, se reía se tomaba un whiski con algunos’.
De fet, la cúpula del partit del Sr. Rajoy, des dels inicis de 2016, abandonà la Sra. Barberà i li demanà explicacions després que nou dels deu regidors del PP a l’ajuntament de València foren imputats. Per això el Sr. Alfonso Alonso, també en aquell moment diputat del partit del Sr. Rajoy, afirmava que Rita Barberà no tenia ‘ningún futuro en el PP’.
Amb tot aquest currículum de la Sra. Barberà (fet pel seu mateix partit), l’arquebisbe de València va fer grans elogis de l’ex-batlessa de València en l’Eucaristia que presidí un any després de la seua mort.
Ara resulta paradoxal que la Sra. Català, candidata a l’ajuntament de València i la Sra. Bonig, presidenta del PP del País Valencià, vulguen considerar-se hereves de la Sra. Barberà, després del tracte que li van donar els últims anys de la seua vida.
Cal recordar que a les Corts Valencianes, tant la Sra. Català com la Sra. Bonig, donaren suport amb els seus vots a una proposta perquè la Sra. Rita Barberà fóra desposseïda de la seua acta de senadora.
Per tot això, la família de la Sra. Barberà ha mostrat la profunda indignació pel ‘miserable ús electoralista’ que el PP fa de l’ex-batlessa. Amb molt bon criteri, la família ha demanat al partit que no utilitze el seu nom en la pròxima campanya electoral, després que la Sra. Barberà fóra abandonada, maltractada pel seu partit. I és que el PP ha de tindre molt poc sentit comú i molts pocs escrúpols per reivindicar ara (com ha fet el Sr. Martín Quirós) la figura de la Sra. Rita Barberà, després que el partit la tractara com un drap brut.
Pel altra part, el Sr. Casado ha reivindicat l’obra dels populars valencians i per això a primers d’any va dir que aquest partit és hereu del treball d’Alberto Fabra, de Francisco Camps i d’Eduardo Zaplana. Però supose que el Sr. Casado també ha de ser hereu de la corrupció del conseller Rafael Blasco o de l’ex-president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, tots dos del PP, i de tants altres càrrecs populars imputats. El Sr. Casado també és hereu de les irregularitats de la Fundació Jaume II el Just que hem conegut recentment i del frau (entre més) dels casos Gürtel, Taula, Terra Mítica, Cooperació, Emarsa, Brugal….
