Una nova traïció de Jorge Rodríguez?

Vull començar aquest escrit reconeixent que ho faig com a ciutadà amb una certa responsabilitat política en aquests moments.

Com tothom sap, han començat a arribar els rebuts del fem (COR) a través de la Diputació de València i amb un import de 54 euros aproximadament.

I, com també tothom deu saber, en el ple de l’Ajuntament del 25 de maig passat es va aprovar amb els 14 vots a favor del partit socialista i el de Ciutadans l’entrada en el Consorci de Residus V5, així com la cessió de l’Ecoparc a la mateixa entitat, perdent així les competències municipals en la gestió del nostre fem.

Aquest acord implica no només la pèrdua de competències com ja he dit, i aprofite per a recordar que el nostre ajuntament i altres van iniciar un procés judicial contra el Govern de l’Estat precisament per la pèrdua progressiva de competències municipals. Aquesta a la que ara s’ha renunciat voluntàriament per part del govern municipal mostra una incoherència amb el procés judicial encetat. Però això ja s’ho farà mirar el grup municipal socialista, ‘tots amb Jorge’.

A la dosi d’incoherència mostrada, hem d’afegir la falta de transparència que s’ha mostrat en tot el procés polític perquè en les negociacions, si és que n’hi ha hagut, no s’ha comptat ni amb la resta de grups polítics amb representació municipal, ni amb la societat civil representada per la Plataforma del Fem. Això, a banda d’una forta manca de democràcia, ens mostra que algun talant no sempre és igual de valent quan necessita socis per a governar, que quan té majories absolutes.

Perquè com diu la llei i els informes tècnics, a banda de les llacunes jurídiques que poden crear inseguretat jurídica davant possibles impugnacions amb la corresponent conseqüència política o perjudici a la ciutadania en general, l’entrada o no al COR és DISCRECIONAL o, el que és el mateix, és una qüestió de voluntat política, o qui sap si és d’interessos partidistes o personalistes. Ningú ens hi obliga.

Si hem d’assolir que els contenciosos presentats fins ara per part de l’Ajuntament d’Ontinyent han estat desfavorables, no és menys cert que mai, per part dels agents jurídics, s’ha entrat al fons de la qüestió sobre qui té la competència de la gestió del fem: si la Mancomunitat com sempre o el propi COR.

I jo em pregunte: caben més recursos? Hi ha altres opcions? Com el propi Consorci diu literalment als seus Estatuts, al punt 1.a de l’article 29 del Capítol VI, es podria sol·licitar la dissolució del mateix Consorci ‘Por imposibilidad legal o material de cumplir sus objetivos’. A més, a l’article 30 que tracta sobre les incorporacions, al punt 2 diu ‘….la denegación de dicha incorporación se podrá producir en el caso que no se asuman los compromisos formales y económico financieros acordados por la asamblea para su incorporación al Consorcio’. Optar per eixes opcions, contemplades als mateixos Estatuts del COR, no buscarien més que defensar els interessos tant mediambientals com econòmics de la ciutadania d’Ontinyent.

Si del que parlem és de crear consciència, hem de recordar que eixa tasca a la Vall d’Albaida està feta, eixa reflexió de com fer les coses, insistisc que ja la fem i millor que la resta. Ara, si cal que algú ha de repensar alguna cosa, hauran de ser la resta d’ajuntaments que conformen el Consorci, perquè en això nosaltres anem molt per davant.

Es podria pensar que açò podria convertir-se en allò que tan bé explica la dita: ‘fer i desfer, faena de matalafer’ perquè la faena feta es pot quedar en paper mullat.

I continue amb les preguntes que em faig: per què no se’ns ha explicat a la ciutadania eixe canvi? I tornem al matalafer fer i desfer: per què si abans era blanc, ara és negre? No ho entenc. Ningú no m’ho ha explicat!

I per si fóra poc, per entrar al Consorci se’ns demana que fem front a una obligació de pagament d’aproximadament 123.000 euros. Sí o sí. I sense possibilitat de negociació. I hem de recordar que són diners públics que paguem tota la ciutadania. Amb l’agreujant que el mateix interventor municipal posa reparos en el seu informe obligatori quan diu literalment.’Debería quedar claramente especificado que la aprobación de la integración en el Consorcio no supone la obligación de este pendiente’. O el que és el mateix, que no hauríem de pagar eixos quasi 123.000 euros.

I per a rematar el pastís, en el mateix ple s’aprovà també i amb els mateixos 14 vots socialistes i el de Ciutadans la cessió i explotació del nostre ecoparc al Consorci. I per a 20 anys! I em pregunte, per què no s’ha fet també per a 20 anys amb l’empresa que tenia la concessió fins ara i que és de la comarca? Segurament serà perquè no es pot, o és sospitós. Qui duu la gestió del nostre ecoparc actualment, si l’antiga concessionària va  acabar el contracte en novembre de 2016? Açò no està gens ni mica clar.

I al remat, sense acceptar cap de les propostes que el tècnic els va plantejar. O siga, sense cap tipus de compensació. I deixant de tenir caràcter municipal (recordem que ho hem pagat la gent d’Ontinyent) per a passar a ser intermunicipal. O el que és el mateix, que qualsevol persona de qualsevol municipi podrà fer ús del nostre ecoparc. Hem de recordar que fins aquesta cessió de la gestió, l’Ajuntament d’Ontinyent va establir un conveni amb Agullent per a l’ús de l’ecoparc d’Ontinyent amb una quantia econòmica anual i justificada tècnicament.

Per tant, no hi ha cap estalvi econòmic per la cessió de la gestió de l’ecoparc al Consorci, tal com es va afirmar als mitjans de comunicació per part del nostre alcalde Jorge Rodríguez, perquè seguirem pagant nosaltres la gestió de l’ecoparc, però en compte de fer-ho a l’Ajuntament d’Ontinyent ho farem al Consorci, amb el que això vol dir de pèrdua d’ingressos per al pressupost municipal. I el que és pitjor, de nova pèrdua de competència municipal.

Francesc Quesada Ferre,
regidor de Compromís a l’Ajuntament d’Ontinyent