‘Unes veus a l’altra part del mur’, de Vicent Enric Belda

  • Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal d'Albaida

VilaWeb
Josep Moll
19.07.2020 - 16:20

Grans i Menuts, si sou a casa o pel carrer, pareu un segonet i seieu en una cadira o en un banc per a poder llegir la ressenya del llibre publicat l’any passat per un veí d’Agullent. Potser siga una bona excusa per a acostar-se a la literatura adolescent i també, per què no, fomentar, en totes i tots vosaltres, l’hàbit lector. Llegiu, sereu més lliures, tolerants i feliços!

El llibre és Unes veus a l’altra part del mur de l’agullentí Vicent Enric Belda i publicat per Edicions del Bullent (col·lecció Esplai, 65), 2019.

Vicent és un autor amb una llarga i reconeguda trajectòria. Escriptor prolífic, podem dir que té el cabàs ple, per publicar llibres (més de deu) i per guanyar premis literaris (vuit). Potser una de les constants en les obres de Vicent és la contraposició de dos mons distants, de vegades antagònics, entre la realitat i la fantasia. Compagina el treball de professor de valencià a l’IES l’Estació d’Ontinyent amb el de l’escriptura.

En aquesta novel·la, la portada i les fantàstiques caplletres que enceten cada capítol són obra de Miquel Mollà i Ribes. Miquel és filòsof de professió i artista plàstic de vocació. A hores d’ara, tracta de fer compatible el seu treball com a docent, dissenyador gràfic i artista. És el dissenyador d’Edicions del Bullent.

Unes veus a l’altra part del mur és una obra de narrativa juvenil catalogada com a literatura de por o fantàstica; o com ara diuen en eixa llengua global un ‘thriller’. El desenllaç us pillarà amb el peu canviat.

Vicent escriu la novel·la amb una estructura clara i dividida en tres parts: primera part, presenta i descriu als protagonistes; segona part, on reviu la vida infantil del personatge i la seua família; i una definitiva tercera part, amb un desenllaç no esperat.

Paula és una adolescent amb una sensibilitat especial: es comunica amb els morts des de ben xicoteta. Jaume, son pare, i ella viuen ‘tranquil·lament com a hippies’ en un mas de Fleix, un poblet de la Vall de Laguar, a les faldes del Cavall Verd (expulsió dels moriscos*) i a prop del barranc de l’Infern (catedral del senderisme i barranquisme valencià*). Tot canvia quan son pare mor xafat per la roda d’un tractor i ella ha d’anar-se’n a viure a la ciutat cosmopolita de Barcelona amb la seua iaia paterna. En eixa ciutat descobrirà la història de la seua família. És una obra per a mi ben escrita perquè fa viatjar al lector (encara que seguiu asseguts en el banc de la lectura) al passat fent-se preguntes que l’autor respon, mèrit d’ell, desconcertant-nos i que ens generen noves preguntes i que, aleshores, va de menys a més.

*Demane disculpes al lector per fer publicitat subliminar de la meua terreta. Aneu-hi, visiteu-la i gaudiu-ne.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem