23.06.2017 - 22:31
|
Actualització: 24.06.2017 - 00:30
El 24 de juny de 1917, hui fa 100 anys, va tindre lloc a l’amfiteatre de la Facultat de Medicina de Barcelona la solemne inauguració del II Congrés de Metges de Llengua Catalana, un esdeveniment en el qual hi van participar diversos metges valencians.
El Congrés el va presidir el Dr. Valentí Carulla, rector de la Universitat de Barcelona, acompanyat del Sr. Manuel Rius i Rius, batle de la ciutat comtal, i del Dr. Josep Riera en representació de la Mancomunitat de Catalunya. Cal remarcar que en un lloc preeminent hi havia el metge valencià Faustí Barberà, del Còs Mèdic de Valencia, qui va ser nomenat un dels Presidents d’Honor d’aquest II Congrés.
L’acte començà amb el discurs del president del congrés, qui adreçà als participants unes paraules que van ser un ‘cant de glòria per a la nostra Catalunya; aquesta terra beneyta sembrada de lleyaltat segons exclamà el Rei Pere III al tornar a entrar-hi venint de les Corts de Saragoça’. El president del congrés recordà el rei Jaume II, qui ‘instituí l’Estudi General d’Osca i l’Estudi General de Lleida’ i també el rei Martí l’Humà, qui ‘reorganitzà l’Estudi o Escola de Medecina de Barcelona’. Igualment va fer memòria d’Arnau de Vilanova, ‘físic de Jaume I’. El president del congrés donà la benvinguda als congressistes ‘de Valencia, d’Aragó i de Mallorca’, que ‘n’han vingut un bon contingent’ i a qui acollia ‘al cor de la casa llur’, amb una expressió ben cordial: ‘¡Benvinguts!’.
També van adreçar una salutació als assistents el batle de Barcelona, el Sr. Manuel Rius i el Sr. Bassols en nom de la Mancomunitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
Entre els congressistes valencians, a més del Dr. Faustí Barberà, cal mencionar la presència de Rafel Colvée, domiciliat al carrer de la Mar, 78 de València; Antoni Garcia i Romero, de Requena; Rafael Tutó i Morell, que vivia a la plaça de Santa Caterina, 10, del Cap i Casal; Pau Colvée i Reig, que tenia el seu domicili al carrer del Príncep Alfonso, 16, de València; Jaume Torrents i Roig, Josep Wieden Portillo, de la plaça Castelar 20 de València; Rodríguez Fornos i Joan Pesset. A més, també hi va participar l’Institut Mèdic Valencià i el Col·legi de Farmacèutics de València, i el Dr. Manuel Corachan, nascut a Xiva, però que des de la infantesa vivia a Barcelona.
Cal dir que alguns dels metges valencians van intervenir activament en aquest congrés, amb la presentació de diverses ponències. Així, el Dr. Faustí Barberà presentà les ponències: ‘Defengamse de la lepra’, ‘Lo tractament pedagògic dels sord-muts’ i ‘Profilaxi de la tuberculosi’.
Pau Colvée presentà la ponència: ‘Bacterioteràpia en les neuràlgies i neuritis’ i el seu germà Rafel: ‘Tractament de les bronquitis cròniques per a una vacuna mixta’. El Dr. Manuel Corachan intervingué en el congrés amb la ponència: ‘Contribució a l’estudi del tractament incruent de les fràctures dels óssos llarcs’. Pel que fa a Antoni Garcia Romero, la seua ponència va ser: ‘Resultats clínics de la bacterioteràpia en les bronquitis cròniques’. Finalment Josep Wieden presentà les ponències: ‘Esclerotimía ab externo del Dr. Foroni, de Gènova, modificacions en l’instrumental i indicacions i aventatges d’aquesta intervenció en algunes afeccions de l’ull’ i ‘Operació de la catarata’.
Aquest II Congrés de Metges de Llengua Catalana va estar organitzat per la Mancomunitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i per l’Ajuntament de la ciutat comtal.
Cal esmentar que quatre anys abans ja s’havia celebrat el I congrés, que va tindre lloc a Barcelona. També va ser a la ciutat comtal on tingué lloc el II congrés, ara fa 100 anys, així com el III, el 1930 i el IV, el 1934. Posteriorment els congressos es van fer a Girona el 1921, a Lleida el 1923, a Mallorca el 1932 i a Perpinyà el 1936. El 1938 no es va poder fer el congrés com corresponia a València, com s’havia decidit, a causa de la guerra civil.
Va ser després del franquisme quan es van reemprendre els congressos. Així el 1976 va tindré lloc a Perpinyà, el 1980 a Reus, el 1984 a Benicàssim i a Castelló de la Plana, el 1988 a Andorra, el 1992 a Mallorca, el 1996 a Lleida, el 2000 a Barcelona i el 2008 a Girona. I serà enguany a Manresa, el 20 i el 21 d’octubre, quan tindrà lloc un nou congrés.
La presència dels metges valencians en aquest congrés del qual ara celebrem el centenari és un bona prova dels lligams que, des de sempre, hi ha hagut entre valencians i catalans.
