Valtònyc, Ovidi Montllor i Carl Sagan

A Valtònyc, compartint la seua alegria per haver-se lliurat de ser extradit als tribunals espanyols que el volien tancat a les presons per ser un raper mallorquí que cantava, parlava, escrivia i pensava, el que volia, amb el català de Mallorca.

Ovidi Montllor, cantant d’Alcoi, resident a Barcelona, actor i d’oficis temporals quan treballava, ara tindria 77 anys si visquera. Hui estaria tan content com molta més gent per la sort que ha tingut Valtònyc.

Un dia Ovidi ens regalà una frase difícilment discutible: Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga i que es pense en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s’escriga i que es pense.

Carl Sagan, novaiorqués nascut el 1934, era un astrofísic que es va fer famós per defensar i publicar el seu pensament, no sempre compartit per la gent benpensant de l’època. Entre moltes altres qüestions que el van preocupar, va estudiar l’esclavisme que no ha desaparegut del tot. Conta que els negrers esclavistes tenien un norma indiscutible, els esclaus han de seguir sent analfabets sempre. Al sud ianqui es castigaven els blancs que ensenyaven a llegir els seus esclaus. Calia que l’esclau no pensara, perquè així estaria més content. Calia obscurir la seua visió moral i mental, evitar el poder de la raó. L’esclavista havia de vigilar què parlen, què escolten, què veuen els esclaus.

Sagan deia més coses, però al final afirmava que el pensament crític és perillós, certament subversiu. De les dones esclaves no li vaig llegir res. No sé per què.
Que què tenen en comú els tres personatges triats? Qui pregunta ja es respon, com deia aquell que es dedica a espiar els altres.