Vint camins amb un sol destí: la inclusió

Compartir, entre grans i menuts, noves experiències de descobriment, de joc, d’experimentació, d’aprenentatge, de coneixement, d’aventura, de gaudi… i un grapat de substantius més que podríem enumerar, ens han fet recórrer un camí; el camí cap a la inclusió, cap a la demostració efectiva i afectiva que a la societat hi cabem totes i tots.

Aquest camí va començar el dia…, a…, estem segurs i segures que així és, pot passar qualsevol dia i a qualsevol lloc, sense cap especificació! I com en el Camí de Sant Jaume, del qual sabem que heu sentit a parlar o fins i tot hi heu participat directament, descriurem els vint dies que han omplit aquest camí, el de la inclusió, i els vint conceptes que hem descobert i posat en pràctica. 

Dia 1 del nostre camí: nervis, desconeixement i preguntes que ens duen a la tranquil·litat, al descobriment i a les respostes. I amb una qüestió ben clara: què passa quan en un mateix espai coincidim 22 desconeguts i desconegudes? Doncs, passa una cosa extraordinària, entre xiques i xics, de diferent edat, amb diferent cultura, diversitat en el color, en la manera de vestir, en la manera d’expressar-se i en les seues capacitats, interessos i necessitats. Toca el moment de conéixer-se, descobrir-se, presentar-se… acceptar-se, i això és el que realment passa. Tenim interès de saber, de respondre les preguntes, d’anar desembolicant, capa a capa, cada secret, cada característica de les persones amb qui la vida ens ha fet coincidir (i de qui en traurem gran profit, però això encara no ho sabem). La primera cosa que volem saber són els noms, qui som, què ens agrada i què no. I, entre aquesta multipersonalitat naix un nom: MACEDÒNIA, que entre totes i tots posem al nostre grup, perquè pensem que ens representa, que ens identifica i amb el qual comencem les nostres relacions. Aquest descobriment no sols és de les persones, sinó també dels espais (aula, pati, corredors, serveis, carrers…), tan important i necessari l’un i l’altre. I descobrim la importància del CONEIXEMENT mutu. 

Dia 2: EIXIDA a un espai diferent, obert, amb més persones, altres normes i diferent funcionament. Espai conegut de manera individual, però que descobrim com a grup; espai on poder jugar amb l’aigua i conéixer-ne la importància, la necessitat de tenir cura dels recursos naturals que ens ajuden a viure i sobreviure a la calor i a la hidratació, per dins i per fora. Espai on demostrar les nostres habilitats de cura i RESPECTE als altres i a l’entorn. Utilitzant un recurs propi per a arribar-hi: caminar; una caminada que ens aporta converses estretes, sinceres i profundes, entre els uns i els altres, entre grans i menuts, entre xics i xiques, en valencià o en castellà, amb el nostre accent i cada particularitat. 

Dia 3: VISITA desitjada d’uns grans amics i amigues: els gossos i els gats que viuen a la protectora d’animals. La seua cura i protecció, la seua estima compartida, d’anada i tornada, l’AFECTE. Animals amb els quals molts de nosaltres convivim cada dia i que ens aporten amor, amor del bo. Cuidar-los i estimar-los.

Donar i exterioritzar, rebre i gaudir. Experimentar que cal tenir en compte el concepte de vulnerabilitat, i tirar una maneta a aquell o aquella que la necessita. 

Dia 4: l’ESPORT, una eina que pot ser competitiva, però de la qual nosaltres n’hem aprofitat la part participativa. Totes i tots podem PARTICIPAR, cadascuna i cadascú amb les seues capacitats; i no per a guanyar, sinó per a gaudir els uns dels altres, de l’exercici físic, de la necessitat de moure el cos per a tenir una ment oberta i clara.

Dia 5: la CONVIVÈNCIA intergeneracional, grans i menuts a l’espai dels grans. Amb els que podrien ser els nostres iaios i les nostres iaies hem descobert que la BARREJA enriqueix, que les diferències de pensament, de vivències i de capacitats ens complementen, ens obrin a un grapat de possibilitats que ens fan bé, ens ajuden a tenir una visió més oberta i real del que ocorre al nostre voltant. 

Dia 6: la unió dels continents davant l’esport, les OLIMPÍADES. Les RELACIONS ens aporten contacte directe i personal, de tu a tu, sense entrebancs ni interrupcions. La convivència ens aporta coneixement. 

Dia 7: CONFLICTES que hem d’aprendre a gestionar, a solucionar, a transformar en aprenentatge positiu. Treballar els VALORS, això que els xiquets i les xiquetes identifiquen com ‘portar-se bé’ i el que entre tots i totes transformem en ‘fer el bé’, ‘dóna allò que vols rebre’. 

Dia 8: el TREBALL EN EQUIP, la importància que la nostra aportació al grup és necessària i molt important, que cada persona és única i TOTHOM hi ha de ser. Treball col·lectiu, de grup, d’equip, per a la socialització, per a la individualitat, per a la cooperació i a compenetració. 

Dia 9: el JOC entre iguals, amb llibertat i acompanyament, per a potenciar la creativitat, la imaginació i el COMPROMÍS, la seguretat que entre totes i tots ens protegim, ens tenim cura i afecte, i ens podem posar en la pell de l’altra persona, deixant de costat els nostres interessos personals. 

Dia 10: la CULTURA ens aporta arrels. Visita a un espai públic i històric, on podem deixar lliure la nostra imaginació i la nostra fantasia. Poder imaginar un temps passat, com vivien i què feien al mateix lloc on ara som nosaltres un grapat d’anys enrere. I tot açò amb l’ELIMINACIÓ DE BARRERES, d’entrebancs que ens dificulten l’accés, el gaudi o el descobriment. 

Dia 11: amb un mocador, unes xapes, un dau, un baló i el nostre propi cos… fem la VALORACIÓ que es necessita ben poc per a ser feliç, per a sentir-se a gust, per a trobar en les xicotetes coses, aprenentatges ben grans.

Dia 12: i què ocorre quan un dia algú de nosaltres no hi és? Doncs, que la macedònia no està completa, que li falta algun element necessari per a poder assaborir-la amb totalitat, de manera plena i completa. I ens adonem de què significa realment l’AMISTAT, el bon sabor que cadascú de nosaltres afig al conjunt. Cadascú i cadascuna de nosaltres és important perquè aporta la seua essència. 

Dia 13: moment de CUINA, d’experimentar, de tocar i donar forma. L’aportació d’elements extres, donant a cadascú allò que necessita i no les mateixes coses a totes i tots. Identifiquem l’EQUITAT amb moltes diferències de la igualtat. 

Dia 14: la INDEPENDÈNCIA, poder actuar com cadascú és, sense prejudicis, sense sentir-se avaluat, observat o recriminat. I assabentar-nos de la importància dels RECURSOS, la necessitat de comptar amb allò que ens fa falta i que la societat ens ha d’ajudar a aconseguir, als problemes d’un, solucions de tots! 

Dia 15: l’ACOLLIMENT a la pròpia voluntat, a la iniciativa personal, a fer realitat el teu somni. Les xiques de l’equip de FUTBOL FEMENÍ ens han demostrat que poden i saben fer allò que els agrada, allò que les emociona, allò que volen fer: jugar a futbol. 

Dia 16: dia d’ESPECTACLE, música en directe i taller. Descobrir que l’AUTOESTIMA ens mou, hem de voler-nos, valorar-nos i estimar-nos per poder voler, valorar i estimar els altres. Així que unes persones molt especials, amb les seues característiques particulars, certifiquen que cada persona és com és, i que si tu t’acceptes, ho contagies als altres. 

Dia 17: L’ACCEPTACIÓ, de les pròpies possibilitats, de les capacitats personals; cadascú arriba on pot, però amb constància, obstinació i dedicació, les limitacions poden canviar i tot el món hi pot arribar. El camí no es fa tan llarg si tens una mà en què confiar, que et reconforta, t’acompanya i et fa creure en tu. I això és el que ens han aportat les INTERMINABLES CAMINADES allà on anàvem. 

Dia 18: visita a un ESPAI NATURAL, la vegetació i l’aigua ens transmet energia, vitalitat i salut. Un espai de tothom i per a tothom, del qual tothom és responsable. La RESPONSABILITAT individual per al benestar del grup. 

Dia 19: i hui gaudim de l’activitat amb altres grups, COMPARTIR joc amb companyes i companys de diferent edat, amb els quals podem gaudir, de qui podem aprendre i als quals ja coneixem després de tants dies de camí conjunt. L’EMPATIA, la participació afectiva en els sentiments dels altres. 

Dia 20: acomiadaments i moment de saber i reconéixer els grans aprenentatges que tots i cadascun de nosaltres hem aportat al grup, de manera individual i col·lectiva, per haver sigut i haver estat, per haver compartit i haver acceptat. La UNIÓ ha fet la força! I una llagrimeta i un nuc a la gola ens demostren la importància de les coses que hem viscut i ara sí que sabem tot el profit que n’hem tret. 

Resumint, Macedònia, mitjançant eixides i visites, l’esport, la convivència, la cultura, els conflictes, el treball en equip, el joc, la cuina, la música, l’art escènic i els espais naturals, hem descobert el coneixement propi i també dels altres; hem experimentat què significa el respecte, l’afecte, la participació; què ens aporten la barreja, les relacions, els valors, el jo (tothom), el compromís, l’eliminació de barreres, la valoració del que ens envolta, l’amistat, l’acolliment, l’acceptació, la responsabilitat i la unió. Vint camins amb un sol destí: la inclusió. 

I hem posat veu i lletra a allò que hem sentit, que hem experimentat, que hem viscut i que ens ha emocionat. I ho dediquem a totes aquelles persones amb qui ho hem pogut fer, a les que ens han acompanyat i a les que ens han permés d’acompanyar-les. 

Gràcies per aquest camí! Un camí efectiu i afectiu cap a la INCLUSIÓ. 

PS: i que recorde l’administració i la societat en general que açò hauria de passar cada dia i a qualsevol lloc!

Tona Requena Collado (mestra d’Infantil i Primària)