Visitar l’obra de Picasso allà on va nàixer

Des que som jubilats, tenim el costum de fer un viatge més o menys llarg a llocs amb un cert interès físic, a ser possible muntanyós, però que també siga atractiu des del punt de vista cultural. Anem normalment al setembre, quan la turistada ha disminuït i tot està prou més barat. L’any passat no ens vàrem moure de casa per allò de la pandèmia, i enguany vam decidir d’anar a prop, a l’Andalusia muntanyosa poc visitada -pensàvem- i durant poc més d’una setmana, atès que l’animalet també devia viatjar com nosaltres.

Van quedar gravats satisfactòriament en la nostra retina alguns pobles “blancs” que no coneixíem: Grazalema, Arcos de la Frontera i Zahara. Però, sobretot, ens va impressionar un poble no massa gran, Setenil, que és una petita meravella producte de l’artifici humà, amb les cases acoblades capriciosament a les coves i a les roques que formen trespols horitzontals d’alguns dels carrers.

De tornada, els dos darrers dies els vam dedicar a Pablo Picasso, Pablo Ruiz Picasso, com els agrada d’anomenar a Màlaga. No podíem anar-nos-en sense regalar-nos una llarga visita a la col·lecció de llibres il·lustrats pel pintor malagueny, un bon nombre dels quals escrits en català per literats amics del pintor, freqüentats durant les seues llargues estades a Barcelona. Ens va sorprendre agradablement la gran quantitat i qualitat dels quadres del museu Picasso de Màlaga, perquè no teníem notícia que així fos. Tot i això no és comparable al de Barcelona o al del Reina Sofia de Madrid, on hi ha els quadres més famosos del nostre pintor més universal.

Amb tot, val molt la pena la visita a la col·lecció de pintures i ceràmiques de Màlaga, moltes de les quals estan en dipòsit temporal. No així una de les més importants, “Naturaleza muerta con gallo y cuchillo”, la joia del museu, que vol representar com és de crua la guerra. Ho mostra amb un sacrifici sagnant sobre un altar.