14.02.2017 - 16:05
|
Actualització: 14.02.2017 - 17:05
A Espanya no s’ha hagut de ressuscitar el feixisme perquè mai no s’havia mort. Tots sabem que el racisme i la xenofòbia espanyols estan ben vius i voten el PP. I això no és necessàriament una cosa dolenta. En alguna part, a dins del nostre ADN, hi deu haver escrita la por a la diferència i prescrit el desig d’eliminar-la. Per això en alguns llocs on el feixisme havia quedat exclòs de la vida política (o s’hi mantenia de forma residual) la xenofòbia ha acabat experimentant un renaixement fulgurant. A Espanya, gràcies al PP, no. I no perquè l’ADN espanyol siga diferent, sinó perquè el feixisme sempre hi havia estat. Això sí, maquillat i ensinistrat per aquesta dreta ‘moderada’, capaç de discursos democràtics impecables, d’un europeisme modern i integrador, de mostrar-se, en definitiva, com un partit demòcrata-liberal-occidental, a l’estil dels alemanys o els francesos, i, miraculosament, aglutinar el vot feixista. Gràcies siguen donades, doncs, al paper moderador del PP.
Ara bé, heu de comprendre que perquè un gos rabiós no mossegue, no hi ha res com tindre’l ben alimentat. I en això el PP ha tingut sort. Mentre altres han de buscar-se un enemic exterior, Espanya el té a casa. Tot allò que no és castellano rancio, és sospitós d’antiespanyol. Així, quan la caverna se li revolta, el PP li amolla la carnada. I ja sabeu quin és l’aliment que assadolla com cap altre la jama feixista espanyola, el que l’eleva a l’èxtasi patriòtic: la carn infecta i traïdora de catalans, o de qualsevol cosa que se li assemble.