16.12.2019 - 22:05
|
Actualització: 16.12.2019 - 23:05
L’actitud dels representants de Vox a les institucions democràtiques revela clarament la prepotència, la falta de cultura democràtica i el menyspreu d’aquest partit envers els refugiats i els immigrants de la nostra societat, amb un comportament totalment contrari a l’Evangeli.
A Petrer, la Sra. Marisol Sanchis, cap de llista de Vox a les eleccions municipals del 26 de maig passat per aquesta localitat del Vinalopó Mitjà, i número 10 de la llista al Congrés espanyol per aquest mateix partit, va amenaçar un professor d’Història de l’institut de secundària ‘Azorín’ perquè el docent va definir Vox, a classe, com un partit d’extrema dreta. La mateixa qualificació que havia fet fa mesos, el Sr. Pablo Casado.
Al seu facebook, la Sra. Sanchis escriví amb to amenaçador: ‘Desde Vox no te lo vamos a permitir, ni a ti ni a ninguno más… Se acabó el adoctrinamiento a nuestros hijos’. I encara, amb una actitud desafiadora envers el professor d’Història, la Sra. Sanchis escrivia també: ‘No vas a tener centro para esconderte’. Davant això, la Fiscalia no té res a dir? Quan algun raper ha fet una piulada considerada com una amenaça, la Fiscalia sí que ha actuat ràpidament.
També resulta significativa l’actitud del Sr. Javier Ortega Smith, quan el 25 de novembre, en el dia contra la violència de gènere, afirmà a l’Ajuntament de Madrid que no existeix aquesta violència. Durant l’acte institucional, després del seu ‘discurs’, mentre estava assegut, mostrà una actitud de menyspreu envers la Sra. Nadia Otman, víctima de la violència de gènere que el 1998 va rebre dos trets al cap i un a l’esquena per part del marit de la seua germana, quan ella intentà defensar-la. El Sr. Ortega ni es dignà mirar la Sra. Otman, que ara està en una cadira de rodes per l’agressió, quan li recriminà el discurs.
O l’odi a la nostra llengua del regidor d’aquest partit a Burjassot, amb una resposta magnífica per part de la regidora de Compromís. O el veto de Vox a diversos mitjans de comunicació.
O la negativa de Vox (i del PP) a condemnar l’atac amb una granada russa GR-42 que algú va tirar al pati d’un centre de menors migrants a la Comunitat de Madrid. I és que PP i Vox van rebutjar, en una declaració institucional, de condemnar l’atac a l’equipament del barri d’Hortaleza. Encara més: Vox va acusar els interns menors d’aquest centre de ser els responsables dels delictes comesos al barri d’Hortaleza.
O encara, les amenaces que, a Manresa, rep Sor Lucía Caram per part dels ultres més primaris.
Per això em van sorprendre les declaracions del cardenal Cañizares quan abans de la seua conferència al Col·legi de Notaris de València, sobre ‘Església i Estat en el Règim Constitucional’, ara fa un any, afirmà que ‘Vox és de dretes, en absolut d’extrema dreta’. I encara afegí que Vox és un partit ‘totalment constitucionalista’. L’afirmació del cardenal Cañizares, totalment respectable, contrasta amb la definició que el diari del Vaticà, L’Osservatore Romano, ha fet de Vox. Amb motiu de les eleccions del 10 de novembre i la constitució del Congrés de Diputats, L’Osservatore Romano, en l’edició del 4 de desembre, deia que havia estat elegit per formar part de la mesa del Congrés, com a vice-president quart, ‘Ignacio Gil Lázaro della formazione política di estrema destra Vox’.
És clar que L’Osservatore Romano no és Magisteri de l’Església, i tampoc les declaracions del cardenal Cañizares en formen part, sinó que són unes valoracions, diferents això sí l’una de l’altra en definir Vox. Sí que em van agradar molt les paraules del cardenal Cañizares a la parròquia de Sant Nicolau, el dia 6 de desembre, quan en l’homilia va dir que ‘els drets morals són imprescindibles per a una societat lliure en solidaritat, amb valors ètics de convivència i llibertat’. I Vox no es caracteritza, precisament, per la defensa dels ‘drets morals’, ‘la solidaritat’ i ‘els valors ètics de convivència i llibertat’.
En l’acte de lliurament dels Premis Jaume I, a la Llotja de València, el 25 de novembre, el rei Felipe VI digué: ‘No podem mirar a una altra banda, ni continuar en el “cortoplacismo”’.
És per això que els cristians no podem mirar cap a una altra banda davant la prepotència i el ‘cristofeixisme’ d’alguns polítics que ens mostren rosaris i creus, o que acaben el discurs amb un: ‘Que Déu us beneïsca’, i després menyspreen la dignitat humana dels més desvalguts. I encara que mirar a una altra banda siga més còmode, no podem fer-ho. Com Jesús, que tampoc no ho féu, ni es mostrà ‘neutral’, sinó que, amb valentia, denuncià la hipocresia dels fariseus i dels mestres de la Llei, anomenant-los sepulcres emblanquits. Perquè com diu l’arquebisbe Desmond Tutu, ‘Si eres neutral en situacions d’injustícia, has triat el costat de l’opressor’.
Per això els cristians hem de seguir l’exemple del teòleg Johan-Baptist Mezt, crític ‘amb un cristianisme aburgesat’, com deia Míriam Díez. Per això Mezt instava ‘el cristianisme a ser decididament un agent de canvi davant la injustícia que impera en el món’.
Per altra part, Vox (emblanquit pel PP i per Ciutadans) sí que és ben conegut a Europa (i a L’Osservatore Romano), ja que la seua proposta perquè els CDR foren inclosos en la llista d’organitzacions terroristes, ha fracassat. A Brussel·les, el Comitè de Llibertats del Parlament Europeu ha rebutjat debatre la proposta per criminalitzar els CDR, per 53 vots a favor, 6 en contra i 3 abstencions. Per altra part, és preocupant que el PP haja anunciat que no participarà en cap cordó sanitari a Vox, com hem vist a Andalusia, Múrcia i Madrid, tot i que el 30 d’abril el Sr. Pablo Casado la formació qualificara d’extrema dreta.
Quina diferència tan abismal entre l’estat espanyol i Alemanya. Fa uns dies la Sra. Merkel, en una visita a Auschwitz, deia: ‘La memòria dels crims nazis, és inseparable de la identitat alemanya’. Per contra, l’estat espanyol no ha assumit la violència i la repressió del règim franquista.
Només fa uns dies, la UNESCO ha retirat el Carnaval Aalst de Bèlgica de la llista Patrimoni Cultural Immaterial per racisme. Seria bo que Europa es pronunciara més clarament, com ha fet L’Osservatore Romano, sobre Vox.
