Ximo Fuig

M’ha agradat això de ‘Ximo Fuig’ llegit a Francesc Mompó i per això ho faig meu també. Ximo Puig hauria de fugir del càrrec de secretari general del partit. De moment, com a mínim, hauria d’haver donat més explicacions de la clavada de pota per haver-se ajuntat interessadament amb Susana Díaz en això de les primàries del PSOE. El President de la Generalitat hauria d’haver entonat aquell reial ‘Lo siento mucho, me he equivocado y no volverá a ocurrir’ i, després, presentar la dimissió com a secretari general del PSPV que ostenta des de 2012. Un secretari general que s’equivoca tan matusserament votant el contrari que la gran majoria (el 64%) de les seues bases no mereix seguir en el càrrec, de no ser que els militants socialistes valencians així li ho vulguen permetre. És que la militància valenciana ho traga tot? No seria el primer càrrec del PSOE que presenta la dimissió pel mateix motiu.

Ximo Puig, seguint fidelment el manual del bon polític professional, havia optat per triar Susana com a cavall guanyador (euga en aquell cas), pensant que no hi havia cap possibilitat que l’elegida pels déus, és a dir, pels barons del PSOE, pels poders fàctics de l’estat, pels mitjans de comunicació més Marca España, per les enquestes… perdera una votació. Si hagués fet com Francina Armengol, secretària general del PSIB i presidenta de les Illes i s’hagués mantingut al costat de Pedro Sánchez, hui podria presumir de coherència i, amb la cara ben alta, podria presentar-se davant Pedro Sánchez i d’Espanya orgullós de governar una autonomia amb el pacte del Botànic, juntament als ‘inútils’ (segons l’opinió de Susana, la del Corredor Madrileny) de Compromís i de Podem. Un pacte del qual renega la major part de les velles glòries del PSOE, entre les quals la presidenta andalusa, qui va preferir les bondats del ‘útils’ de Ciudadanos amb els qui intenta governar la Junta d’Andalusia plàcidament.

De moment, Ximo haurà de tragar amb el fet que el seu contrincant al PSPV, José Luis Ábalos, s’estrene com a portaveu socialista al Congrés dels Diputats. Un gol per l’escaire per als interessos del sector de la família política dels Puig, entre ells l’alcalde d’Ontinyent i president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez. Per cert, que allò mateix que es pot reclamar a Ximo Puig, els votants socialistes li ho podrien exigir també al president de la Diputació valenciana, en la demarcació de la qual els votants que han triat Pedro Sánchez han sigut el 68,23%, contra només el 24,95% (entre ells Jorge Rodríguez i els seus) que ho han fet per la ‘útil’ Susana Díaz. I que no els passe res més als ‘Susanistes’ de cara al pròxim congrés del PSOE. Ells mateixos ja es van mullar prou en la campanya electoral ajuntant la possible victòria de Susana amb el reforç de la figura del secretari general, Ximo Puig: la consigna de Miquel Soler ‘Cada vot a Díaz és un reforç a Puig’ va ser la mateixa que van pronunciar els seus amics, també Jorge Rodríguez. Per això, ara toca ser coherents i assumir la derrota i les conseqüències. I a nosaltres, als valencians, socialistes o no, que no ens passe res de cara a l’estabilitat del govern de la Generalitat, sobretot ara que la justícia espanyola ha suspès cautelarment el nostre decret de plurilingüisme, veges tu!