XXX Jornada Mundial del Malalt

L’11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lorda, el papa Francesc ens convida a celebrar la XXX Jornada Mundial del Malalt, amb el lema “Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare del cel” (Lc 6:36).

El missatge del papa amb motiu d’aquesta jornada (que el bisbe de Roma va firmar el 10 de desembre passat) vol sensibilitzar “el Poble de Déu sobre la necessitat d’assistir els malalts i els qui en tenen cura”. Ens recorda en el seu text que “s’ha avançat bastant, tot i que queda molt per fer, per a garantir a tothom l’atenció sanitària que necessita”, i també “l’acompanyament pastoral” als malalts.

En el missatge, Francesc remarca el tret més significatiu de Déu que és “Pare, ric en misericòrdia” i que “sempre mira els fills amb amor de pare”. I és que “la misericòrdia és el nom de Déu per excel·lència” i per això “el testimoni suprem de l’amor misericordiós del Pare és el seu Fill unigènit”. El papa, que ens recorda el “trobament de Jesús amb els malalts (Mt 4:23)” i que veiem freqüentment als Evangelis, remarca també un fet dolorós, i és que “quan una persona experimenta la fragilitat en el seu cos a causa de la malaltia, també el seu cor s’entristeix i creix la por”. Per això Francesc recorda els “els malalts de la pandèmia, que han viscut en soledat a les UCI l’última etapa de la seua vida”.

Enmig del món del sofriment, com ens diu el papa, és important la presència “de testimonis de la caritat de Déu, que vessen sobre les ferides dels malalts, l’oli del consol i el vi de l’esperança”, per a alleujar el dolor de les persones que pateixen.

El papa elogia el servei dels “agents sanitaris (metges, infermers, tècnics de laboratori)” i “el seu servei al costat dels malalts”, un treball que el papa diu que es fa “amb amor i competència”.

Pel que fa als bons samaritans, crec que no hem d’oblidar mai els infermers, que de vegades queden en un segon pla, tot i que la seua tasca és tan i tan importat. Ens ho recordava el papa Francesc, quan en la trobada amb els jesuïtes eslovacs, el setembre passat, els parlava de la seua intervenció de còlon i del treball dels infermers. El papa els deia: “Fer aquesta intervenció quirúrgica va ser una decisió que jo no volia prendre: em va convéncer un infermer”. I el papa continuava així: “Els infermers a vegades entenen la situació més que els metges, perquè estan en contacte amb els pacients”.

De bons samaritans n’he conegut uns quants en la meua etapa com a infermer de Montserrat, com els excel·lents professionals de la sanitat Antoni Puigbò, Jordi Blancafort, Nòrman Bilbao, Jordi Bort, Marc Noheras, Jordi Font, el Germà de Sant Joan de Déu, Santi Ruiz, Judit Gómez o Rosa Capell. També he tractat grans infermeres com Carmen Costa, M. Carme Barcons, Delfina Soriano, M. Josep Castells, Amparo Andrés, Elisabet Casanovas, Ana Mª Guaiquil i Àngel March, Xavi Rodríguez, Jordi Gonzalvo, entre més. I encara, vull recordar les auxiliars d’infermeria a Montserrat, sempre sol·lícites pels monjos ancians i malalts: Manuela González, Maria Morros, Caty Anka, Quiti Moreno, Virginia Curra, Suzy Llerena, Mireia Sagués, Encarna Urgell, Andrea Pérez, Omella Pauloni, Marc Torrescasana, Toni Fernàndez, Josep M. Ferraro, Marc Turull, Pere Molina i Daniel i Christian Puga. I també les magnífiques fisioterapeutes M. Alba Sunyer, Neus López o Climent Rosell.

El papa, que agraeix “els progressos que la ciència mèdica ha realitzat”, ens recorda que “el malalt és sempre més important que no la seua malaltia”. I per això subratlla també la importància de “consolar” els qui sofreixen i d’estar a prop d’ells, així com de les “posades del bon samarità per a acollir i curar els malalts”, com són els hospitals i els centres de salut, que molts missioners van construir per alleujar el sofriment de les persones.

Finalment, el papa ens demana “acostar als malalts l’atenció espiritual”, que sempre ens mostra la “proximitat de Déu i la seua benedicció”.

En aquesta XXX Jornada Mundial del Malalt, cal que prenguem consciència de la fragilitat en què es troben tants i tants hòmens, dones i xiquets, i més encara en aquesta pandèmia de la covid-19 que patim des de fa dos anys. Per això la nostra fraternitat i la nostra pregària s’ha de manifestar en la sol·licitud i en l’afecte per tots els qui sofreixen. I com va dir el papa Francesc a l’Àngelus el diumenge 7 de febrer de l’any passat, cal que tots els cristians (i d’una manera particular els professionals de la salut), manifestem als malalts la nostra “proximitat, tendresa i compassió”. Només així farem possible un món més humà, capaç d’acollir i de cuidar els més indefensos i els més febles de la nostra societat.