Pere Brincs
Otos (I)
«L'edifici contigu a l'ajuntament és una casa ruïnosa que sembla trontollar en una mena de parkinsonisme arquitectònic que l'obliga a recolzar la senectut sobre la paret del palau.»
Prestidigitació
«Nosaltres, més modestos que els americans, no poguérem amagar les coordenades dels vellíssims garrofers que s’han tallat sense cap raó, o les de les oliveres o els pins que queien dins d'un polígon fantasma.»
Indis
«Faig per explicar-me: estem en perill d’extinció per una cavalleria que ve de fora i contra la qual les nostres fletxes són de joguina.»
L'accent
«L’accent a què em referisc és aquell que han fet servir alguns intel·lectuals valencians per a semblar, si és possible, més intel·lectuals»
El dilema
«En el límit de les quimeres que tenim els grillats vaig arribar a deduir, angoixat, que es moria pel fet de ser valencià.»
El fossar
«En tot cas, les dones, igual que els homes, hauran estimat de la millor manera que hauran pogut, unes vegades guardant les aparences i, altres, arriscant la salvació eterna.»
Aniversari feliç
«Curiosament, augmenta el nombre de les dites graduacions en la mateixa proporció que creix la vocació envers un analfabetisme, possiblement, també líquid i desbordant.»
Sant Pere (i II)
«Tot semblava deshabitat. Tan sols la presència d’una furgoneta i dos cotxes, com animals que esperaven nugats a l’anella, cara a la paret, indicaven que en alguna casa hi vivia algú.»
León
«Manuel s'acatxà per a arreplegar aquell tresor fumejant i sense pensar-s'ho se'l posà als llavis. Mentrestant, a mi se m'ompliren els ulls de llàgrimes i la sang començà a xorrar-me pels nassos.»
Sant Pere (I)
«El carrer, a aquelles hores del migdia, ja estava quasi tot en ombra. Tan gran era el silenci que se sentia com cruixien les canaleres a mesura que es refredaven i es contreien després que el sol les hagués recalfat durant el matí.»