El comiat
«Per uns moments estic temptat de preguntar en veu alta: voleu vindre? També dic que, així, en general, sospite que no contestaria ningú. En general, els llibres són tímids.»
«Per uns moments estic temptat de preguntar en veu alta: voleu vindre? També dic que, així, en general, sospite que no contestaria ningú. En general, els llibres són tímids.»
«Així, en aquesta nova moda culinària, el bullit de tota la vida pot esdevenir una crema vaporosa, gairebé etèria, o una pilota de putxero en tota regla pot convertir-se en un minúscul i desvalgut mos enmig d’una plàtera tan arrogant com un oceà.»
«O siga que Cupido, lluny de ser el deuet alat d’ulls embenats que ha anat per la vida llençant fletxes a tort i a dret, té més aïna el perfil d’un camell penjat, d’un traficant de neurotransmissors en tota regla.»
«Quan arribava la calor vestia en cos de camisa i duia l’americana, ben plegada, penjant sobre el braç, en el mateix que sostenia l'ampolla de vidre verd i el paraigua que emprava com a timó per a anar o vindre d’enlloc.»
«Després de la xafogor del dia, els arbres, les plantes, la més discreta de les herbes deixen escapar l'alé com un bany de vapor balsàmic que les fulles abrusades expel·leixen per cada porus i estoma»
«Aquell dia, quan la vaig veure a mitjan matí, asseguda al costat de la filla a la saleta de casa, Lolín ja no podia plorar. Gemegava ofegada entre la boira que li enterbolia uns ulls ensanguinats com pous assecats.»
«Caminava confiada, furtiva, amb la cua horitzontal, mostrant el fulgor argilenc amb les veladures que li pintava la Lluna.»
«D’aquell ‘tots els camins condueixen a Roma’, s’ha passat a ‘com més camins, més rica és Roma’. Però caldria saber quins són ara els romans, qui fa les ratlles amb la punta de llança.»
«La tenda estava folrada per innumerables calaixets, arrenglerats, un al costat dels altres, una filera sota l’altra, com si fóra un rusc de capsetes de contingut intrigant»
«Aquests guies espirituals ajuden els esmaperduts urbanites atacats d’estrés, d’insomni, de depressió, d’ira, de karoshi -seguint l’argot nipó- a endinsar-se en l’atmosfera remeiera d’un bosc.»