El primer dels concerts és aquest mateix diumenge, amb l’actuació de Feliu Ventura i Òscar Peris a les 22.30, al carrer del Crist de la Fe. I dissabte 27 serà el torn de Tendur, Gem, Atlàntic i Malparlat, a les 20.00 al poliesportiu municipal.

La figura de Joan Fuster protagonitzarà més activitats de la programació, com l’exposició Joan Fuster. Una vida il·lustrada de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i un sopar dedicat als seus aforismes.

També la memòria democràtica hi tindrà espai amb la presentació de l’última publicació de la Biblioteca Quatretondenca Victoriosa derrota. La pàtria està en guerra de David Mahiques i Rosa Romero-Nieva, la presentació d’Objectes(Des)apareguts, un projecte artístic de Maria Amparo Gomar sobre objectes recuperats de les fosses comunes del franquisme a Paterna, i l’exposició Prietas las filas, del Museu Valencià d’Enologia.

L’Ajuntament de Quatretonda ha programat, dins la Setmana Cultural, més propostes com el sopar-recital dedicat a Vicent Andrés Estellés, un mercat medieval, jocs i xerrades, entre més.

The post Joan Fuster i memòria democràtica entre les propostes destacades de la Setmana Cultural de Quatretonda appeared first on VilaWeb.

La projecció serà a les 22.00 al pati de les escoles velles (CCE Elvira Veres), on hi haurà taules parades per qui hi vulga sopar.

L’any 2017, la directora s’endugué el premi del festival a la millor opera prima pel film Estiu 1993 (amb l’ontinyentí Jorge Calatayud com a ajudant de direcció), que també fou guardonat amb el Gran Premi Generation Kplus.

Enguany, Alcarràs s’ha imposat a grans favorites com ara Return to dust, del director xinès Li Ruijun. El jurat de l’Ós d’Or és format per prestigioses personalitats del món del cinema, com ara M. Night Shaymalan, Karim Aïnouz, Saïd Ben Saïd o Anne Zohra Berrached.

Alcarràs, rodat íntegrament en català, narra la història de l’última collita de fruita d’una família en una finca d’Alcarràs (Segrià) abans que els propietaris hi instal·len plaques solars. Com en Estiu 1993, la història s’inspira en un episodi de la vida de Simón, la mare de la qual és originària del poble, que ha seguit en directe la cerimònia de lliurament del premi.

The post El Cinema a la Fresca de Quatretonda projecta divendres “Alcarràs” appeared first on VilaWeb.

El director de VilaWeb el presentarà aquest divendres 12 d’agost a Quatretonda, a les 20.00 a la sala d’actes de l’Ajuntament, en un acte organitzat pel Col·lectiu Cultural Dorresment.

Tiraspol, Jerusalem, Berlín, El Paso, Hiroshima, Catar i Ciutat del Cap, entre més, protagonitzen els retrats sobre com les comunitats humanes s’encreuen i es reconeixen no tan sols en les fronteres oficials, administratives, sinó en tota mena de línies de separació creades a partir d’estímuls i situacions molt diverses.

“La frontera com la coneguem avui –diu Partal– és un fenomen molt recent i ha tingut grans costos per a la societat internacional i per a tots nosaltres. L’obsessió per la frontera intocable, entesa com a front, com a barrera, i la combinació de l’aparició de les fronteres modernes amb les de les nacions modernes, ha fet que allò que abans era una celebració de la diferència haja acabat esdevenint un focus de tensió que ningú no sap com resoldre si no és a partir de la violència, com es va veure amb la reacció espanyola al Primer d’Octubre o com veiem ara mateix a Ucraïna”. I afegeix: “Amb aquest llibre vull acompanyar el lector en un viatge per a descobrir i apreciar la diversitat humana i ajudar-lo a entendre això que mirant els mapes oficials no es veu.”

https://www.dailymotion.com/video/x8ckxnl

The post Vicent Partal presenta “Fronteres” a Quatretonda appeared first on VilaWeb.

La selecció –que porta el títol de ‘Pulsions saldades‘ i que es podrà visitar fins al 25 de setembre al Palau Joan de Valeriola– revela “l’obra d’un artista valencià que per diverses raons és poc coneguda i reconeguda”. De fet, l’última vegada que l’artista va exposar al públic va ser fa més de dues dècades en la galeria Cànem de Castelló.

La mostra s’ha presentat aquest divendres en una roda de premsa en la qual han intervingut el director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, juntament amb el president de la Fundació Chirivella Soriano, Manuel Chirivella; i el comissari de l’exposició, Álvaro Terrones.

La retrospectiva repassa la trajectòria de Vicente Martínez, establert a Soneixa, que abasta des de la seua faceta com a pintor, dibuixant, portadista o cartellista després de passar per l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, fins a l’especialització
–durant la dècada dels 80 i fins a l’actualitat– com a escultor.

“El Consorci de Museus treballa per a potenciar nous relats de l’art valencià i en aquesta ocasió, amb la Fundació Chirivella Soriano, recuperem la presència de l’artista Vicente Martínez, després de més de dues dècades sense exposar. Aquesta mostra ofereix un interessant recorregut per la seua vida i la seua obra, incloent-hi peces de les diferents disciplines que ha treballat al llarg de la seua trajectòria i que des de fa dècades crea en el seu taller de Soneixa”, ha assenyalat Pérez Pont.

Per part seua, Chirivella ha incidit que “el reconeixement de l’obra i trajectòria d’un artista valencià torna, una vegada més, a ser l’eix central que consolida la col·laboració entre el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i la Fundació”.

“Reconéixer implica tornar a fer valdre una cosa oblidada però no per això mancada d’importància. Reconéixer és tornar, i tornar també és una manera d’arribar. Potser aquesta exposició és una oportunitat per a conéixer millor l’obra de Vicente Martínez i un deute irrenunciable per a aquells que considerem l’art com un plus necessari en la vida”, ha destacat el president de la Fundació Chirivella Soriano.

“El viatge d’un explorador”

Álvaro Terrones ha subratllat que l’exposició de Vicente Martínez “és una experiència vital, el viatge d’un explorador; un reflex de l’obra cinematogràfica d’Akira Kurosawa, i més concretament amb uns dels seus personatges, ‘Dersu Uzala’. El nostre particular explorador valencià, des del seu taller a Soneixa, ha aprés tot el que li calia saber, i té tot allò que necessita tenir”.

Així mateix, el comissari de la mostra ha posat l’accent en “la màgia de l’obra de Vicent Martínez”, la qual cosa no “lleva que l’artista fos molt resolutiu i molt tècnic”, ha afegit Terrossos.

La determinació eclèctica de Vicente Martínez el condueix a expandir les possibilitats de l’art que tiba i superposa entre si diverses disciplines al llarg d’aquestes últimes dècades. De Soneixa estant ha desenvolupat la seua activitat escultòrica de caràcter experimental que parteix d’una “profunda recerca” dels materials, els volums i les formes. Peces dotades de ritme i moviment a partir d’una harmònica disposició.

Amb voluntat interdisciplinària afegeix el camp escultòric a la seua potència productiva. Aquesta pulsió creativa es caracteritza per “l’apassionament” pels materials crus, amb polígons de paper gruixut doblegats sobre si, varetes de metall manipulades que es creuen o discorren en paral·lel, traços espacials, línies i peces de ferro les ombres del qual converteixen en diagrama, sobre plans de fusta, la trajectòria de la seua òrbita.

En els seus projectes, durant els primers estadis del procés de creació, Vicente Martínez desplega un sistema propi per a compondre, encaixar i idear l’escultura. D’aquesta original manera de fer maquetes es deriven tres factors que caracteritzaran la seua obra: l’element lúdic o de divertimento, el factor cinètic o mòbil i l’extrema complexitat en les composicions. Les tensions resoltes de manera creativa són les que componen el tema d’aquest projecte; la pròpia exposició és l’última pulsió d’aquest artista “pendent per saldar”.

The post El Consorci de Museus i la Fundació Chirivella Soriano presenten en una retrospectiva l’obra de Vicente Martínez appeared first on VilaWeb.

El moviment sísmic s’ha originat a les 2.49, amb una profunditat de 12 quilòmetres i una magnitud d’1,9 en l’escala Richter.

Enguany ja s’havien registrat tres sismes més d’una magnitud de més d’1,5 a la comarca. A Bocairent el 10 de febrer; i els dos del 24 de maig a Benicolet i al Ràfol de Salem el 24 de maig.

The post Un terratrémol de magnitud 1,9 s’ha fet sentir a Quatretonda appeared first on VilaWeb.

Les ajudes (consulteu-ne ací les bases), convocades per primera vegada, es poden destinar a intervencions per a la rehabilitació global d’habitatges, o parcials en cobertes, façanes, parets mitgeres, cellers i estructures i fonaments. També s’hi preveuen ajuts a l’eliminació de barreres arquitectòniques i d’elements impropis.

La subvenció màxima serà de 8.000 euros, inclosos honoraris tècnics. Aquesta quantitat es podrà augmentar d’un 25% si el propietari de l’immoble destinat a habitatge unifamiliar justifica que és la residència habitual.

El termini de sol·licituds acabarà el 15 de novembre vinent.

The post Quatretonda convoca ajudes a la rehabilitació d’habitatges del nucli antic appeared first on VilaWeb.

El treball del doctor en història per la Universitat de València parla del cost humà de la repressió. Gabarda fou la primera persona que va dir públicament a mitjans dels anys vuitanta del segle passat que al cementeri de Paterna hi havia milers de persones soterrades en fosses comunes contra la seua voluntat i contra la voluntat dels seus familiars.

El llibre, de 669 pàgines, conté una llista amb 12.444 noms de persones víctimes de la repressió. Aproximadament, la meitat eren republicans i l’altra meitat eren franquistes. Van morir al País Valencià entre el 1936 i el 1956. Hi són tots junts. Per ordre alfabètic i classificats per comarques. Al costat de cada nom, l’edat, la professió, l’estat civil, la militància i la data i el lloc de la mort. En molts casos, no totes les caselles es poden omplir perquè els arxius són incomplets.

The post Vicent Gabarda presenta a Quatretonda “El cost humà de la repressió al País Valencià (1936-1956)” appeared first on VilaWeb.

S’hi mostren 51 fotografies, datades entre principis i mitjans del segle XX, de deu festes del País Valencià: Sant Antoni Abat, Falles, Setmana Santa Marinera, Corpus Christi, Moros i Cristians, Romeries, Bous al carrer, Misteri d’Elx, Mare de Déu de la Salut i els Enfarinats.

L’exposició recull des de festes multitudinàries urbanes fins a celebracions ancestrals, i aborda també festejos nascuts d’un intens fervor religiós i altres que tenen un origen clarament pagà.

La mostra es complementa amb imatges actuals de cadascuna de les festes per tal d’explicar-ne l’evolució al llarg del temps.

The post “Festes Valencianes”, del Museu Valencià d’Etnologia, s’exposa a Quatretonda appeared first on VilaWeb.

Segons aquell text, una comissió presidida per un funcionari de la reial Audiència de València, amb la participació d’experts i representants de les viles de Quatretonda i Llutxent, s’encarregarien de fer la visura, commensuració i divisió del terme general de la Baronia, assignant al de Quatretonda la tercera o la quarta part del total.

Els treballs de visura i commensuració de la Baronia s’allargaren del 4 al 7 d’abril, llevat del dia 5 que era la festa del pare Vicent. D’aquells treballs es conserven dos plànols a l’Archivo de la Nobleza de Toledo, els dels respectius experts matemàtics nomenats per les respectives viles, és a dir, mossén Cristòfol Salelles per la part de Quatretonda i mossén Antoni Joan Ripollés per Llutxent.

És el mapa de Ripollés el que s’ha reproduït en la làmina publicada, ja que presenta més riquesa cromàtica. El contingut o la informació que contenen és pràcticament la mateixa, amb un nombre de topònims i la corresponent forma gràfica amb què apareixen molt similars, noms que s’hi poden llegir gairebé completament, tret de molt pocs casos.

Els treballs de la comissió també comportaren les propostes de segregació de terme per a la nova vila, representades als mapes per línies divisòries atenen uns criteris com el que havia manat el rei, com a exemple, ja que la tercera o la quarta part del terme general significava una quantitat de territori diferent. I, per altra part, que els termes de Benicolet, Pinet i Xetà formaren part o no de la massa comuna de la Baronia, també comportava més o menys terra a repartir.

La làmina inclou un codi QR que remet a una introducció del treball, un llistat dels topònims que apareixen als dos mapes, i la reproducció de l’altre mapa, el de Salelles.

The post BQ edita una làmina amb un dels plànols originals de la segregació de Quatretonda el segle XVI appeared first on VilaWeb.