08.07.2022 - 16:44
|
Actualització: 08.07.2022 - 16:52
La Fundació Chirivella Soriano de València exhibeix una exposició que celebra i recupera l’obra “vital” de l’artista Vicente Martínez (Quatretonda, 1934) amb un centenar d’obres, 70 de les quals són escultures. La retrospectiva, organitzada amb el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, és la primera mostra dedicada a l’autor des de 1998.
La selecció –que porta el títol de ‘Pulsions saldades‘ i que es podrà visitar fins al 25 de setembre al Palau Joan de Valeriola– revela “l’obra d’un artista valencià que per diverses raons és poc coneguda i reconeguda”. De fet, l’última vegada que l’artista va exposar al públic va ser fa més de dues dècades en la galeria Cànem de Castelló.
La mostra s’ha presentat aquest divendres en una roda de premsa en la qual han intervingut el director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, juntament amb el president de la Fundació Chirivella Soriano, Manuel Chirivella; i el comissari de l’exposició, Álvaro Terrones.
La retrospectiva repassa la trajectòria de Vicente Martínez, establert a Soneixa, que abasta des de la seua faceta com a pintor, dibuixant, portadista o cartellista després de passar per l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, fins a l’especialització
–durant la dècada dels 80 i fins a l’actualitat– com a escultor.
“El Consorci de Museus treballa per a potenciar nous relats de l’art valencià i en aquesta ocasió, amb la Fundació Chirivella Soriano, recuperem la presència de l’artista Vicente Martínez, després de més de dues dècades sense exposar. Aquesta mostra ofereix un interessant recorregut per la seua vida i la seua obra, incloent-hi peces de les diferents disciplines que ha treballat al llarg de la seua trajectòria i que des de fa dècades crea en el seu taller de Soneixa”, ha assenyalat Pérez Pont.
Per part seua, Chirivella ha incidit que “el reconeixement de l’obra i trajectòria d’un artista valencià torna, una vegada més, a ser l’eix central que consolida la col·laboració entre el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i la Fundació”.
“Reconéixer implica tornar a fer valdre una cosa oblidada però no per això mancada d’importància. Reconéixer és tornar, i tornar també és una manera d’arribar. Potser aquesta exposició és una oportunitat per a conéixer millor l’obra de Vicente Martínez i un deute irrenunciable per a aquells que considerem l’art com un plus necessari en la vida”, ha destacat el president de la Fundació Chirivella Soriano.
“El viatge d’un explorador”
Álvaro Terrones ha subratllat que l’exposició de Vicente Martínez “és una experiència vital, el viatge d’un explorador; un reflex de l’obra cinematogràfica d’Akira Kurosawa, i més concretament amb uns dels seus personatges, ‘Dersu Uzala’. El nostre particular explorador valencià, des del seu taller a Soneixa, ha aprés tot el que li calia saber, i té tot allò que necessita tenir”.
Així mateix, el comissari de la mostra ha posat l’accent en “la màgia de l’obra de Vicent Martínez”, la qual cosa no “lleva que l’artista fos molt resolutiu i molt tècnic”, ha afegit Terrossos.
La determinació eclèctica de Vicente Martínez el condueix a expandir les possibilitats de l’art que tiba i superposa entre si diverses disciplines al llarg d’aquestes últimes dècades. De Soneixa estant ha desenvolupat la seua activitat escultòrica de caràcter experimental que parteix d’una “profunda recerca” dels materials, els volums i les formes. Peces dotades de ritme i moviment a partir d’una harmònica disposició.
Amb voluntat interdisciplinària afegeix el camp escultòric a la seua potència productiva. Aquesta pulsió creativa es caracteritza per “l’apassionament” pels materials crus, amb polígons de paper gruixut doblegats sobre si, varetes de metall manipulades que es creuen o discorren en paral·lel, traços espacials, línies i peces de ferro les ombres del qual converteixen en diagrama, sobre plans de fusta, la trajectòria de la seua òrbita.
En els seus projectes, durant els primers estadis del procés de creació, Vicente Martínez desplega un sistema propi per a compondre, encaixar i idear l’escultura. D’aquesta original manera de fer maquetes es deriven tres factors que caracteritzaran la seua obra: l’element lúdic o de divertimento, el factor cinètic o mòbil i l’extrema complexitat en les composicions. Les tensions resoltes de manera creativa són les que componen el tema d’aquest projecte; la pròpia exposició és l’última pulsió d’aquest artista “pendent per saldar”.
