BQ edita una làmina amb un dels plànols originals de la segregació de Quatretonda el segle XVI

  • La Biblioteca Quatretondenca l'ha publicada amb un treball que explica el mapa del 1588

VilaWeb

Redacció

07.02.2022 - 17:43
Actualització: 07.02.2022 - 18:43

La Biblioteca Quatretondenca va presentar divendres passat el seu darrer treball, publicat dins de la sèrie Làmines amb el número 5, Quatretonda, la lluita per un terme. Es tracta d’una reproducció del mapa del terme general de l’antiga baronia de Llutxent, del 1588, elaborat per mossén Antoni Joan Ripollés en funció del manament reial plasmat en funció del Reial Privilegi de 1587 que atorgava el títol de vila al lloc de Quatretonda.

Segons aquell text, una comissió presidida per un funcionari de la reial Audiència de València, amb la participació d’experts i representants de les viles de Quatretonda i Llutxent, s’encarregarien de fer la visura, commensuració i divisió del terme general de la Baronia, assignant al de Quatretonda la tercera o la quarta part del total.

Els treballs de visura i commensuració de la Baronia s’allargaren del 4 al 7 d’abril, llevat del dia 5 que era la festa del pare Vicent. D’aquells treballs es conserven dos plànols a l’Archivo de la Nobleza de Toledo, els dels respectius experts matemàtics nomenats per les respectives viles, és a dir, mossén Cristòfol Salelles per la part de Quatretonda i mossén Antoni Joan Ripollés per Llutxent.

És el mapa de Ripollés el que s’ha reproduït en la làmina publicada, ja que presenta més riquesa cromàtica. El contingut o la informació que contenen és pràcticament la mateixa, amb un nombre de topònims i la corresponent forma gràfica amb què apareixen molt similars, noms que s’hi poden llegir gairebé completament, tret de molt pocs casos.

Els treballs de la comissió també comportaren les propostes de segregació de terme per a la nova vila, representades als mapes per línies divisòries atenen uns criteris com el que havia manat el rei, com a exemple, ja que la tercera o la quarta part del terme general significava una quantitat de territori diferent. I, per altra part, que els termes de Benicolet, Pinet i Xetà formaren part o no de la massa comuna de la Baronia, també comportava més o menys terra a repartir.

La làmina inclou un codi QR que remet a una introducció del treball, un llistat dels topònims que apareixen als dos mapes, i la reproducció de l’altre mapa, el de Salelles.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem