Un any més, malauradament, hem de commemorar el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones. I dic malauradament perquè el masclisme continua cobrant-se vides dia rere dia. Per això, el 25N és una data destacada per a reflexionar com a societat, però també per a renovar els esforços per part de totes les institucions polítiques i socials, a fi de lluitar contra aquesta xacra social. Enguany, la pandèmia de la covid-19 és un element afegit que fa especialment vulnerables les dones en situació de violència extrema i que erosiona la igualtat entre dones i homes.

Segons dades de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere, des de principi d’any han assassinat cinc dones al País Valencià, i quaranta al conjunt de l’estat espanyol. La xifra estatal, però, puja a 78 dones si es tenen en compte altres feminicidis, víctimes indirectes o casos encara en investigació. Així mateix, des que començaren a registrar-se oficialment les víctimes de violència masclista l’any 2003, han estat assassinades 1.073 dones. Mil setanta-tres dones. I no són números, són vides humanes esborrades de la manera més brutal.

Convé recordar, una vegada més, que els assassinats conformen la màxima expressió de les diferents formes de violència de gènere i masclista, però n’hi ha unes altres que continuen sotmetent-nos, a les dones, en tots els àmbits de la nostra vida. Només l’octubre passat es van denunciar tres casos de violacions grupals a dones menors d’edat al País Valencià, un a una localitat de la nostra comarca. La societat ontinyentina vam tornar a manifestar col·lectivament que NO tolerem estes agressions, les quals representen una greu i sistemàtica vulneració dels drets humans de dones i xiquetes.

Contràriament al que de vegades es pensa, els agressors no són generalment depravats que pensen i actuen al marge de les normes de convivència més elementals. Són fruit d’un sistema patriarcal, present a totes les estructures de la societat, que ens nega el dret a la igualtat. Un sistema que manté rols i responsabilitats diferenciats, ens resta credibilitat i autoritat, consolida pautes culturals que transmeten i reprodueixen estereotips, sobrevalora allò que és considerat masculí i devalua i invisibilitza allò que és considerat femení. Un sistema que perpetua la cultura de l’abús de les dones, apropiant-se dels nostres cossos i de la nostra sexualitat, mitjançant la cultura de la violació. La prostitució i els ventres de lloguer són també part d’eixa nociva cultura de cosificació de les dones.

El masclisme mata i és una qüestió política de primer ordre. Per això resulta necessari que les institucions públiques manifesten públicament el rebuig a tota forma de violència envers les dones, i que les seues declaracions es facen realitat cada dia amb la coherència de les accions. En eixe sentit, des de Compromís per Ontinyent presentem al ple municipal una moció per l’eliminació de la violència contra les dones per a proposar, entre més coses, que el nostre ajuntament dedique un sentit record a la memòria de totes les dones assassinades per violència de gènere, i expresse el rebuig a totes les manifestacions d’aquesta violència.

Així mateix, proposem que el consistori declare la voluntat de seguir fent de la prevenció contra les violències masclistes i la desigualtat una política prioritària i transversal, que impregne totes les polítiques desenvolupades a través de les regidories. Per a això, s’ha de comprometre a continuar dissenyant estratègies d’actuació i a elaborar els pressupostos municipals amb perspectiva de gènere. A més, demanem que l’ajuntament es comprometa a dissenyar un pla d’acció específic per a la prevenció i erradicació de la violència de gènere en l’adolescència a través dels valors del feminisme, la coeducació, la cooperació i el respecte a la diversitat afectivo-sexual.

No ens cansarem de repetir que la violència de gènere i masclista és un problema social i que, per tant, erradicar-la ens implica a tota la ciutadania. La violència contra les dones no només afecta la nostra integritat física i psicològica, sinó també el nostre dret a la llibertat, la seguretat, la salut i, fins i tot, la nostra vida. Diguem PROU per totes aquelles que ja no tenen veu.

 

Paloma Alberola i Alborch · Regidora de Compromís a l’Ajuntament d’Ontinyent

 

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.