Abel Soler presenta la tesi que atribueix ‘Curial e Güelfa’ a Enyego d’Àvalos, gran camarlenc d’Alfons El Magnànim

  • L'historiador i filòleg albaidí considera que l'autor seria aquest valencià d'adopció, gran humanista a la cort de Nàpols, fascinat per la cultura italiana

VilaWeb

Redacció

27.02.2017 - 14:30
Actualització: 27.02.2017 - 15:29

Redacció/ACN Una tesi a càrrec de l’historiador i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, Abel Soler, atribueix l’autoria del ‘Curial e Güelfa’, considerada anònima, al gran camarlenc d’Alfons El Magnànim, Enyego d’Àvalos.

Les conclusions d’aquesta tesi de l’investigador albaidí, de 5.200 pàgines i quatre anys de tasques d’investigació, s’han presentat aquest dilluns en roda de premsa al centre cultural La Nau per l’autor, acompanyat del vicerector de Cultura Antoni Ariño i del catedràtic de Filologia Catalana Antoni Ferrando.

La tesi de Soler recorre una línia d’investigació iniciada per Ferrando, que s’havia proposat identificar l’autoria del ‘Curial’ a partir d’un lletraferit que recorre a molts termes característicament valencians, a calcs lingüístics i fonts literàries italianes. Una de les conclusions principals de la tesi és l’autoria, que s’atribueix a Àvalos, qui l’hauria escrit entre els anys 1445 i 1448 entre les corts de Milà i Nàpols.

Enyego d’Àvalos, valencià d’adopció, gran camarlenc d’Alfons el Magnànim i autor del ‘Curial’ (retrat del Pisanello, 1449)

La tesi doctoral ‘La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa’, llegida en novembre del 2016, consistent en la ressenya biogràfica de més de 200 cortesans hispànics de Nàpols relacionables amb les lletres o l’escriptura; a més de l’anàlisi de totes les fonts literàries i els elements ambientals de la novel·la (art, numismàtica, geografia, heràldica, indumentària, onomàstica ‘en clau’, etc.). Soler dedueix a partir del seu treball que l’autor de la novel·la fou Enyego d’Àvalos, molt possiblement nascut a Toledo i valencià d’adopció per haver passat la infància i joventut a València, i documentat com a catalanoparlant.

El director de la tesi doctoral d’Abel Soler fou Antoni Ferrando, de Benicolet, catedràtic de Filologia Catalana del departament que dirigeix el també valldalbaidí Emili Casanova, d’Agullent.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem