28.05.2016 - 00:17
|
Actualització: 28.05.2016 - 02:17
Vice-rectora, autoritats, companyes i companys de la universitat, alumanat de Magisteri i Econòmiques, familiars dels gtaduats, senyors i senyores:
Vos agraïm la presència en aquest acte, i de manera especial, haver pogut gaudir durant aquests quatre anys de la vostra companyia, del vostre alè, del vostre entusiasme, que, tot plegat, ha fet possible que avui puguem estar ací posant el punt i final a una etapa de formació i, al mateix temps, iniciant una trajectòria de treball com a mestres, que esperem que siga llarga i fructífera.
Volia agrair-vos, en particular a totes vosaltres, l’alumnat de Magisteri infantil que avui vos gradueu, haver-me triat com la vostra padrina de promoció. Gràcies.
Deia Maria Mercè Marçal: ‘a l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel’. Per la meua part, voldria afegir també a l’atzar un altre do: el de ser mestra de mestres, ser continuadora d’un llinatge de dones transgressores, que decidiren trencar amb els models tradicionals imposats i atrevir-se a tenir una formació professional que els permetria la independència econòmica i afectiva, i que dedicaren la seua vida a millorar l’educació de les dones, les seues companyes.
A l’octubre de l’any vinent, el 2017, commemorarem el 150 aniversari de la inauguració de la Normal Femenina a València, una institució pública, seglar, fruit de l’esforç de l’Ajuntament, la Diputació i la Universitat de València per crear un espai dedicat a la formació de les futures mestres, i, per extensió, de totes les dones valencianes.
Estem a punt de complir, per tant, 150 anys. Una edat certament avançada, però que ens permet d’estar orgulloses de continuar gaudint de la magnífica responsabilitat d’encendre l’espurna del saber en el nostre alumnat, de manera que puguen mantindre sempre encesa la seua llum, i transmetre-la a la resta de la societat.
Som mestres d’Infantil. Mao-Zedong deia que nosaltres, les dones, ‘sostenim la meitat del cel, perquè amb l’altra mà sostenim la meitat del món’. Aquest 50%, però, no es compleix en el nostre cas, perquè en les aules d’Infantil en som molt més de la meitat, gairebé el 90%; mentre en els òrgans de poder, representem el 30%… (Cal dir, en honor a la veritat, que el 10% de representació masculina de la promoció ha fet honor a la dita de ‘l’excepció confirma la regla’, perquè ha estat un autèntic plaer treballar amb vosaltres 3, dignes representants dels magnífics homes mestres d’Infantil).
Som conscients d’aquestes diferències i, des de la nostra responsabilitat com a educadores, intentem posar els mitjans per superar-les i acabar amb les discriminacions per qualsevol raó, mentre construïm una societat més justa i democràtica, caminant cap una igualtat real.
Nosaltres hem treballat al llarg de quatre anys intensos l’ofici de mestre, i l’art d’ensenyar. Hem madurat juntes, hem compartit molts moments d’emocions i de coneixements, formant part d’eixe saber ‘sentipensant’ que deia Eduardo Galeano.
Hem parlat de Maria Montessori i de les germanes Agazzi, de Giner de los Rios i de Ferrer Guardia, de Dewey i Decroly… i de Freinet i de Tonucci.
Hem obert les finestres de la universitat i hem reflexionat i discutit al voltant de com no es respecten els drets dels menuts en el món. Hem descobert que tenen dret d’expressar-se lliurement i de ser escoltats; dret al joc i l’esbargiment; de no ser explotats; de respectar la seua diversitat; i de gaudir d’una alimentació, sanitat i educació de qualitat. Sabem que tenen dret de decidir, de ser acollits com a refugiats, a la llibertat i a la justícia. I que tots aquests drets són sistemàticament conculcats, fins i tot en el nostre país.
Hem compartit experiències amb mestres d’escola que vos han mostrat l’ofici de mestre. Tan complex i tan difícil. D’ells i amb ells hem aprés que cal mirar fora per trobar exemples de maneres de treballar i organitzar l’ensenyament, però que cal fer-ho amb mirada crítica. Sabem que Finlàndia, Bèlgica o Corea poden ser models força interessants, però no transferibles sense adaptar-los a la nostra realitat.
Ells i elles, durant les pràctiques ens han mostrat que ací, a les nostres comarques, al nostre País, malgrat les retallades que ha patit l’escola pública en els darrers anys, tenim centres modèlics que poden ser exemple a exportar si es valorara el bon fer dels nostres mestres d’Infantil.
Heu conegut escoles que treballen per projectes que responen als interessos dels xiquets i les xiquetes; altres sóncComunitats d’aprenentatge; n’hi ha que practiquen la pedagogia Waldford; d’altres, amb un alumnat multicultural, donen resposta a la diversitat; les intel·ligències múltiples, en especial la intel·ligència emocional, són conegudes i treballades en altres i, per fi, en moltes de les nostres escoles rurals, Freinet se’n reconeixeria inspirador.
Tota una varietat de propostes per reflexionar, discutir, analitzar amb mirada crítica, i, a partir d’elles poder construir la vostra pròpia i personal manera de treballar.
Però més enllà dels coneixements, de la informació que heu rebut i treballat, dos serien els dons que voldria que reconeguéreu com el nostre llegat: la mirada crítica i la passió per l’ensenyament.
Vosaltres sou mestres d’infantil. El primer graó d’una escala per la qual han de pujar els menuts. Cadascú al seu ritme. Sense presses. Perquè, sense eixa base, tota la resta del sistema educatiu i de la formació de la persona trontolla.
Ser mestre, malgrat les dificultats que semblen fer impossible dur a terme canvis en l’educació, tot i els entrebancs per fer millores per qüestions econòmiques, polítiques… és una vocació.
I les que l’heu descoberta sabeu que no vos abandonarà mai. Ser mestre és gaudir, emocionar-se… amb els descobriments compartits amb l’alumnat; és cooperar amb altres companys i companyes per construir nous materials, descobrir noves maneres d’Il·lusionar-nos i il·lusionar-se; és fer que, en mig d’un aparent caos, cada persona trobe el seu propi camí, on allò important és saber però també ser feliç.
I per a aconseguir-lo, primer heu de ser vosaltres felices. Encara falta un últim tram per a l’anhelat títol: la memòria de pràctiques i el TFG.
Després… a gaudir en companyia dels vostres éssers estimats haver arribat a la meta. Recupereu el temps invertit a estudiar i que els heu ‘furtat’. Agrair-los la seua paciència, el seu estímul i el seu esforç. I acabaré dient-vos la mateixa cosa que vosaltres heu de dir als vostres alumnes, als xiquets i les xiquetes, el darrer dia de classe: ARA, A VOLAR!
