Andreu Moreno: “El dret penal se’ls aplica per qui són, no per què han fet”

Parlem amb l'advocat dels joves antifeixistes de Pego, als qui demanen fins a nou anys de presó

VilaWeb
Andreu Moreno (Fotografia: brotsanbert.com/)
Noèlia Sanvíctor
03.04.2022 - 19:52
Actualització: 03.04.2022 - 21:52

El 18 d’octubre del 2020 es jugava a Pego un partit de futbol masculí entre l’equip local i el CF Gandia. Tot i que estava programat per a la vesprada, seguidors ultres del Gandia van dedicar el matí a passejar pel municipi amb actitud provocadora, increpant amb càntics i simbologia feixista (banderes nazis, esvàstiques, adhesius de Hitler…). Com a mostra de rebuig, una concentració improvisada va aplegar més d’un centenar de veïns de Pego. 

Davant la protesta, la policia va decidir de protegir els ultres dins l’estadi per a evitar l’enfrontament fins que la manifestació antifeixista s’haguera dispersat. Així, els seguidors del CF Gandia van poder eixir del camp escortats pels agents. L’endemà començaren les detencions.

Una vegada finalitzada la fase d’investigació judicial i havent determinat el jutge la possibilitat de delicte, s’ha encausat 14 joves sota acusacions de desordre, atemptat contra l’autoritat i amenaces. Els encausats, que foren detinguts per la Policia Local i denunciats per la Guàrdia Civil, s’exposen a penes d’entre 5 i 9 anys de presó. A hores d’ara es troben a l’espera de la data del judici, que serà determinada per l’audiència d’Alacant. 

El dret penal és el mateix per a tothom?

Andreu Moreno és advocat d’Alerta Solidària i s’encarrega de la defensa dels joves antifeixistes de Pego. Hem parlat amb ell sobre el cas, i ens convida a reflexionar-hi des del punt de vista del dret. Si bé és obvi que en un conflicte d’aquestes característiques hi ha dues parts implicades, només una ha estat investigada i imputada. L’advocat de Castelló de Rugat fa referència a un concepte jurídic encunyat pel jurista alemany Günter Jakobs: el dret penal de l’enemic. Segons Jakob, per tal de mantenir el statu quo, hi ha una distinció en l’aplicació del dret penal entre ciutadans i enemics, entenent com a enemics aquelles persones no afins a l’estat o al sistema. Això significa que es faran servir tots els mitjans disponibles per a perseguir i castigar aquells qui pretenguen subvertir o destruir les normes imposades. “El dret penal se’ls aplica per qui són, no per què han fet” afirma Andreu Moreno quan recorda la desproporcionalitat de les condemnes a què s’enfronten els encausats. 

No és la primera vegada que la policia s’excusa -o es nega, directament- a l’hora d’identificar els feixistes en enfrontaments similars, cosa que sí que fa amb els antifeixistes. Durant el procediment derivat de les agressions neonazis del Nou d’Octubre del 2017, foren els mateixos advocats de l’acusació els qui hagueren d’identificar els agressors davant d’una policia espanyola que al·legava no poder-ho fer. En el cas dels esdeveniments de Pego tornaven a adduir la mateixa impossibilitat encara que van tindre els ultres tant o més a l’abast que els manifestants. Malgrat que la Llei de Memòria Democràtica preveu sancions per apologia al feixisme, els feixistes i els neonazis segueixen beneficiant-se d’impunitat judicial. 

Són molts els exemples d’aquesta aplicació del dret penal de l’enemic arreu de l’estat espanyol. Salvant les distàncies que diferencien un cas de l’altre, Moreno posa com a exemple el cas dels joves d’Altsasu, que ja fa anys que són a la presó jutjats d’una manera injusta i desproporcionada. És cert, però, que no són nous aquest tipus d’enfrontaments entre feixistes i antifeixistes, estretament relacionats al País Valencià amb el conflicte identitari que va suposar la Batalla de València durant la segona meitat dels anys 1970. Un conflicte que té a veure amb la violència exercida pels sectors ultradretans associats al blaverisme.

En tot cas, Andreu Moreno posa l’accent en una particularitat a la qual cal atendre especialment: “preocupa que en aquest cas és la fiscalia -és a dir, l’estat- qui demana aquestes sancions tan elevades, ja que ni tan sols les demandes dels denunciants són tan desorbitades. Tot i que la Llei Mordassa permet de sancionar els desordres públics i la desobediència amb sancions administratives, han anat directament a la via penal aplicada, a més, amb duresa”, diu. 

Entre la incertesa i la por, cal ser “tossudament optimistes”

Que el procés esdevinga de llarga durada accentua el patiment dels encausats. La primera detenció es va produir el 19 d’octubre del 2020, i la resta un mes després. 

El portaveu dels joves, Guillem Sendra, denuncia que hagen estat esperant l’escrit d’acusació de la fiscalia i de les acusacions particulars durant molt de temps, amb la incertesa i la repercussió que això suposa per a les seues vides: “Aquest procés ens condiciona tant a les persones encausades com a les nostres famílies. Portem damunt diferents sentiments de bloqueig, por i el pes d’una petició de condemna de quasi nou anys de presó per a la majoria de nosaltres. En total són més de cent anys de presó. Tenim familiars i amics al nostre costat, donant-nos el caliu i ajuda necessària per a seguir forts davant una injustícia com aquesta”. Guillem i la resta de companys expliquen que esperaven una multa desorbitada, però els ha sobtat una demanda de presó tan elevada. 

Sobre aquesta desproporcionalitat, no dubten a relacionar-la amb motius ideològics i polítics, és a dir, amb una intencionalitat clara de criminalitzar els moviments antifeixistes i populars: “Veiem com, des de fa anys, l’estat espanyol ha intentat d’ofegar el dret a la manifestació -una eina bàsica perquè la classe treballadora puga encapçalar les seues lluites, reivindicar-se i expressar el seu descontentament-  mitjançant el seu monopoli de la violència. Aquests processos judicials els entenem com una pràctica sistemàtica que usa l’estat per a atemorir i aplacar les diferents lluites que es desenvolupen als nostres pobles, barris i ciutats”, diu Guillem. 

Concentració a Pego en suport dels joves antifeixistes

Amb tot, no perden l’esperança, i malgrat que assumeixen tindre dubtes i por, defensen l’optimisme, que se sustenta en unes xarxes de solidaritat a les quals estan molt agraïts: “Confiem en Alerta Solidària i les diferents advocades de les persones encausades. (…) Hem de ser tossudament optimistes, per les companyes que ens ajuden, per les nostres familiars i per nosaltres mateixos. Entenem que si no lluitem nosaltres per la nostra absolució, tampoc no ho faran els altres”, assegura Guillem. I insisteix que no es tracta d’una qüestió individual, sinó d’un problema comú: “els joves de Pego entenem la repressió com un problema col·lectiu, que ens afecta a totes les persones. Per tant, la solució també vindrà d’una manera unitària i col·lectiva. La solidaritat és la nostra millor arma de resposta. És molt important ser solidari amb diferents casos similars al nostre, perquè veiem com la repressió cada vegada es dirigeix més a les capes populars de la societat. És per això que estarem del costat de tota persona encausada o represaliada, perquè cap represaliat per causes polítiques no s’haja de sentir mai sol”.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb els diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €