Anestèsia

Llegia un vell article de Julio Camba, publicat l’any 1927, on el periodista qüestionava l’ús sistemàtic de l’anestèsia que començava a generalitzar-se a les primeries del segle XX. En aquell escrit, Camba augurava, amb la seua sorna característica, que l’ús del cloroform, de l’èter i de la cocaïna com a anestèsic local duien el pacient a un estat d’indefensió total front a la dèria experimental, més o menys inspirada el dia de la intervenció, del cirurgià.

Deixava clar que no pagava la pena confiar amb aquest nou invent, ja que al malalt tan sols li servia per a permutar l’ansietat natural de jeure nu i sol, per un somni seré i amnèsic en un moment traumàtic per necessitat. Per això, ell proposava, per damunt de tot, mantenir la guàrdia i vigilar les evolucions malabars del metge que, en un moment donat, fins i tot podia necessitar l’ajuda del pacient perquè li indicara si sobrava o faltava alguna peça anatòmica, cosa que no podria confirmar si estava anestesiat.

Però en el fons, l’article denota una certa alegria, malgrat que el periodista remugara sobre la conveniència del que ell considerava una nova moda quirúrgica. S’entén -dic- una complaença, una relaxació entre línies. Tal vegada, aquella era la forma en què Camba celebrava el descobriment o, millor dit, es felicitava perquè un avanç científic com aquell fóra possible i, el més important, que fóra habitual en qualsevol pràctica mèdica que ho requerira i també que arribara a tothom. Per aquella època, la majoria de la població, amarga de solemnitat, no estava acostumada al fet que se’ls estalviara, de normal, cap patiment.

Però si Camba haguera d’escriure ara sobre l’anestèsia, no sé si ho hagués fet amb el mateix ànim. Perquè fa l’efecte que hui en sobra, d’anestèsia. I no em referisc tan sols a la farmacològica sinó a tota la diversitat d’anestèsics amb què cadascun de nosaltres calmem les nostres tecles i buidors. Uns gasten narcòtics tecnològics, altres analgèsics gregaris, uns tercers fem servir sedants literaris, tan poc eficients, que paradoxalment només serveixen per a desvetlar-nos amb la lectura d’un article del segle passat. Aleshores, seguint els consells del Camba menys anarquista, podríem escriure, també sorneguers, que si no prohibir, rebaixar-ne la dosi d’anestèsia, en molts casos, podria resultar més que terapèutic.