‘La tertúlia proscrita’

Ara!

  • «La idea de llibertat ha arrelat entre la gent i la importància de viure el present ha desbancat progressivament el valor de la tradició en el passat i de la perspectiva en un hipotètic futur millor.»

Daniel Alfonso
10.07.2017 - 20:44
Actualització: 10.07.2017 - 22:44
VilaWeb

El dia sempre ha tingut 24 hores, però la idea del temps ha canviat i amb ella moltes decisions i comportaments que ens envolten. En les generacions postmodernes, el valor atorgat al present li ha restat progressiva importància al passat i al futur amb l’objectiu de viure intensament l’ara, de devorar la immediatesa.

La societat tradicional —marcada pels canvis lents i per la força de la tradició i de la religió— tenia un fort arrelament que valorava l’herència dels avantpassats, el status quo establert i els convencionalismes, que podríem resumir amb la paraula continuïtat. Com a exemple significatiu, encara moltes de les persones majors estan assegurades per costejar el seu soterrar. Sempre han viscut prop de la seua família i del seu poble, volen que les soterren dignament i que les recorden per Tots Sants. Una creença en el més enllà que dóna sentit a la mort i també al fet de ser bondadós en la vida terrenal per poder gaudir després en la celestial. Per tant, el seu horitzó temporal és molt més ampli: comença amb l’arrel que cal preservar dels avantpassats i continuarà amb el record dels descendents una vegada finats i a l’altra vida.

Els avenços econòmics i polítics del darrer mig segle han accelerat canvis socials molt profunds. La idea de llibertat ha arrelat entre la gent i la importància de viure el present ha desbancat progressivament el valor de la tradició en el passat i de la perspectiva en un hipotètic futur millor. Els esdeveniments actuals marquen aquest camí: precarietat i inestabilitat laboral per les quals dissortadament moltes persones no saben si el mes vinent treballaran ni en quines condicions ho faran, tot en benefici d’oligopolis que tracten les persones com a clients que cal esprémer. També la progressiva desaparició de la classe mitjana cap a una estructura social en què uns pocs aconsegueixen d’escalar al grup dels rics enfront d’una majoria que empobreix amb resignació. I un altre factor és l’arraconament deliberat de les humanitats dels plans d’estudis: així els joves no es plantegen tant aquestes qüestions. Però el fet més visible, si cap, és el poder dels mitjans de comunicació i de la falsa perspectiva que marquen les xarxes socials, les quals solen maquillar la crua realitat i inciten a comportar-nos com a estruços quan enviem a les amistats emoticons de caretes somrients en unes converses que són aparentment privades però queden enregistrades al big data.

Tot aquest procés té una plasmació directa en el dia a dia de tots nosaltres com demostren aquests símptomes socials que resulten ben familiars: l’obsolescència programada fa que algunes rentadores es trenquen als 2.500 rentats exactes, o que les empreses moda com Inditex practiquen el fashion victims i canvien cada 15 dies els productes exposats incitant al consumisme. També els botellots aconsegueixen una festa ràpida, fàcil i barata en què l’excés d’alcohol fa evadir-se de la realitat encara que genere malalties. Aquesta rapidesa en els esdeveniments contrasta amb els valors religiosos i explica el declivi de la seua pràctica, perquè si els joves de la Generació Millennial o de la Z estan acostumats als missatges ràpids, breus i efímers de twitter, no comprenen els versicles que apareixen als llibres sagrats que demanen sacrificis en el comportament del dia a dia per a obtenir recompenses en la futura i incerta vida eterna. Però també explica altres actuacions, com les polítiques que acostumen a tindre una perspectiva que acaba amb la legislatura en vigor i que, alhora, es complementa amb la visió de nombrosos ciutadans que prioritzen la celebració del concert d’un famós a la reducció del deute adquirit que a la llarga permeta de millorar la qualitat de vida.

El canvi en la concepció del temps a favor de la immediatesa intensifica i accelera el present a costa de la qualitat dels treballs realitzats i de la salut humana i ambiental a mitjà i llarg termini. Per tant, podem interpretar que al llarg de la Història s’ha fet un viatge d’anada i de tornada i que ara estem tornat a la perspectiva dels primers homínids que vivien bàsicament el present?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any