Todo lo que he leído ha influido en mí y, sin duda, libros que no he leído y que otros han leído, y que están en los libros que yo he leído (Jorge Luis Borges)

Si jo fos escriptor, m’agradaria escriure com John Williams. Com diu Borges, tot allò llegit ens influeix; però, si ens aturem a pensar en els nostres autors predilectes, segur que fem una tria d’entre tots ells per múltiples raons. Les conjuntures vitals expliquen plaers literaris, sens dubte. Per exemple, els escriptors de nen i de jove que han ajudat a conformar la personalitat i a generar gustos concrets; o bé, les inquietuds en el procés d’estudi i les necessitats de coneixement; els amors i estimacions particulars sobre temes, gèneres o estils, etc. Diuen que la biblioteca personal en defineix clarament el lector. Com a mínim, amb ella es crea un món nou on conviuen eixos autors amb les seues obres plenes de personatges, històries i aventures. Com diu l’escriptor irlandés C. S. Lewis: La literatura eixampla el nostre ésser en permetre’ns experiències que no ens pertanyen’.

En la història de la literatura, afortunadament, podem trobar autors bons, molt bons o genials. Que agrade més o menys un o altre no és símptoma que aquest siga millor, ni tampoc necessàriament l’exemple a tenir en compte si, posem per cas, es vol escriure amb una mínima solvència. El lector vertader no pot evitar de llegir, no necessita un motiu. Però no puc negar que, pensant en els meus escriptors fetitxes, certament sí que m’agradaria tenir moltes de les seues virtuts. Com per exemple, la intel·ligència gegantina de G. K. Chesterton, els seus arguments sempre poderosos i la felicitat que aconsegueix per als lectors. Així mateix, seria fantàstic de tindre l’entusiasme i la singularitat literària de Robert Louis Stevenson (Tusitala, ‘el contador d’històries’, com el coneixien els samoans que el varen veure morir). També estimaria moltes altres coses de molts altres escriptors: com la capacitat creativa i d’aventura d’Alexandre Dumas; la ment analítica, detallista i polièdrica de Jorge Luís Borges; la facilitat comunicativa i el rigor intel·lectual de C. S. Lewis; la passió esborronadora i l’emoció literària que traspuen les lletres de Stephan Zweig; la imaginació de J. R. R. Tolkien; la prosa brillant i perfecta de Joseph Conrad; la mirada i l’instint dramàtic de Charles Dickens; les atmosferes ofegoses de Julien Green; la força natural de Jack London; l’originalitat i la ironia de Franz Kafka; l’exquisidesa aristocràtica de Jane Austen; el lirisme deliciós de Marguerite Yourcenar; la potent, original i completa literatura de William Shakespeare; la vivacitat, agilitat i lucidesa de Miguel de Cervantes… Tants escriptors hi ha i que m’agraden, i dels que no sóc digne ni de parlar-ne, que és injust anomenar-los. Karl May, Emilio Salgari, Jules Verne, Gustave Flaubert, Edgar Allan Poe, Javier Marías, Wilkie Collins, Conan Doyle, García Márquez, Ana María Matute, Joan Fuster, Umberto Eco, Vicent Andrés Estellés, Julio Cortázar, Thomas Mann, Italo Calvino, Josep Pla, Stendhal, Kundera, Charlotte i Emily Brontë, Lev Tolstói, George Simenon, Stanislaw Lem, Saint-Exupéry, Ray Bradbury, Isaac Asimov, Raymond Chandler, Dashiell Hammett, Ian McEwan, Walt Whitman… No vull, però he de parar. N’oblide tantíssims…

Tot i això, ho reitere per apuntalar i remarcar com a excepcional allò que per a mi és definitiu d’aquesta obra que us recomane -i és el primer pensament que m’ha vingut al cap tan bon punt he començat a llegir-lo-: si jo fos escriptor, m’agradaria escriure com John Williams. La facilitat que té és tanta que ni ens adonem que estem llegint. Transforma aquest acte de cultura activa i mecànic esforç lector en un bàlsam de gaudi i coneixement que ens omple de saviesa i felicitat. Ens quedem bocabadats llegint-lo sense poder parar, sabent, una vegada hem pogut aturar-nos un instant, que el que hem llegit és alta literatura; però, com que també l’acompanya la ficció i sap com combinar-la, es conforma aleshores la sentència magnífica de G. K. Chesterton: ‘la literatura és un luxe, però la ficció una necessitat’. Doncs bé, ací ho tenim tot alhora i molt ben treballat. Williams ens arriba, ens impacta, ens commou, experimentem el plaer de la lectura conjugat amb la història que ens conta, amb l’argument i la gent que, sense dificultats, ens trobem davant nostre, parlant-nos mentre, sense alè, els observem quasi físicament. No llegim, ho vivim.

Aquest llibre és una biografia novel·lada, en format epistolar, de Cèsar Octavi August, una de les figures més importants de la història de l’Imperi Romà. Tot i ser cartes i semblar no tindre un argument o un format més clàssic on recolzar-nos, la lectura del llibre flueix sense cap esforç. Ni tan sols hem de situar-nos en la trama, imbuïts ràpidament per la història i encisats amb la prosa perfecta de l’escriptor, el qual combina caràcters de personalitats diferents amb una facilitat que ens deixa estupefactes. Comença amb la força de Juli Cèsar (reconegut pels especialistes com un escriptor excepcional, i John Williams ho sap) i un seguit de personatges van apareixent pel llibre -Marc Antoni, Lèpid, Ciceró, Cleòpatra, Lívia, Júlia, Ovidi, Virgili…- per dibuixar-nos amb detall el context de l’època, amb l’emperador com a centre. A l’instant formem part d’allò que ens està contant, com un dels herois que participa dels fets, de les emocions, de les situacions, dels esdeveniments. Amb la lectura de les cartes no sols obtindrem informació del seguit de la interessantíssima història d’August, sinó també de tots els pensaments, les idees o els sentiments d’aquells que escriuen cartes i sobre qui escriuen en elles. El llibre, com ens té acostumats Williams, és una explicació magistral i, òbviament terrible, del pas de la vida, dels entrebancs que aquesta ens posa al davant i de la lluita per fer-los front. Un estudi quasi científic que ens fa l’autor de la gent que hi havia més a prop de l’emperador; mostrant-nos, no només la visió d’August, que també, sinó la de tota la resta de personalitats que l’envolten, deixant al descobert les interioritats de l’ànima de cadascuna d’elles. És un mostrari magnífic de la complexitat de l’ésser humà. El mateix escriptor ho deixà dit a la contraportada del llibre: ‘Tant Stoner com August tracten de l’exercici del poder, de les responsabilitats individuals, de l’amistat i l’enemistat… Excepte per escala, les maquinacions del poder són les mateixes a la universitat, a l’Imperi romà o a Washington’.

Aquest professor universitari i, per desgràcia, gens prolífic novel·lista, va escriure tan sols tres obres en la seua vida; però totes tres d’una perfecció quasi insultant. A Vilaweb ja se n’han recomanat dues: Stoner per mi mateix i Butcher’s Crossing pel meu company Fernando Lliso. Amb August, premiada amb el National Book Award l’any 1973, tanque el triangle d’aquest excepcional mestre de la paraula, al qual ja sols espere rellegir, sabedor que, en fer-ho, em delectarà amb noves sensacions de perfecció literària i molta, molta plenitud lectora.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.