28.06.2016 - 23:10
|
Actualització: 29.06.2016 - 01:10
L’Assemblea General Ordinària de Caixa Ontinyent celebrada aquest dimarts ha aprovat els comptes de l’exercici 2015, que segons les dades facilitades per l’entitat s’ha tancat amb un resultat, abans de sanejaments i dotacions, de 16,3 milions d’euros. El guany net, una vegada cobertes provisions i generat un fons de previsió nou, s’ha situat en 4,6 milions d’euros, això és un 12,12% més que en l’exercici anterior.
Aquest resultat permet Caixa Ontinyent d’elevar el nivell de capitalització i el pressupost de l’Obra Social, que per al 2016 serà d’1.153.000 euros, un 38,57% més que en 2015. A més, el nivell de solvència, alt, amb un capital CET1 se situa en el 13,13%.
Quant al balanç de la gestió realitzada en els quatre primers mesos d’enguany, el president de l’entitat, Antonio Carbonell, ha detallat que el volum de negoci s’ha situat en 2.188 milions d’euros, la morositat és del 12,42% amb cobertura del 74,18%, i el guany abans de dotacions i sanejaments arriba als 5,1 milions d’euros, import que representa un 13,49% menys que el d’abril de 2015. Amb tot, com que a provisions i impostos es destinaran 3,4 milions d’euros, el guany net restant, 1,6 milions, serà d’un 23,63% superior al del primer quadrimestre de 2015.
Carbonell ha destacat en la seua intervenció l’aplicació de la nova normativa de transparència, centrada en la nova web corporativa on remarca ‘el compromís de Caixa Ontinyent amb l’ètica, la proximitat i la territorialitat’. Ha explicat també les línies i convenis per facilitar finançament, la participació en la Plataforma per la Reindustrialització Territorial de la Vall d’Albaida, l’Alcoià-Comtat i la Foia de Castalla, i la participació de l’entitat en iniciatives que fomenten l’empreneduria, la innovació i la formació.
Com a punt extraordinari de l’assemblea, s’hi ha aprovat la proposta del Consell d’Administració per a l’adaptació dels Estatuts i Reglament electoral a la nova normativa estatal i valenciana sobre caixes d’estalvis i sobre entitats de crèdit, que incideix especialment en la naturalesa jurídica de les caixes (que tornen al model tradicional d’arrelament territorial), en el govern corporatiu menys polititzat (amb reducció de la presència de representants de l’Administració i reforçament dels requisits i incompatibilitats), en la idoneïtat dels càrrecs (amb avaluació continuada de la seua honorabilitat, formació, experiència i capacitat de bon govern), i en mesures de transparència.
