Atesa la nul·la resposta habitual dels Reis d’Orient a les meues reiterades peticions, he escrit enguany les meues demandes a les Magues Llibertat, Igualtat i Fraternitat que visitaren l’ajuntament de València i foren tan ben rebudes pel seu Regidor en Cap, Joan Ribó i, ai!, gens ben acollides per les colles ‘benpensants’ i per altra ‘gent d’ordre’ comunitària. Només tres coses els he demanat, una cosa només per cadascuna d’elles, perquè no em deixen carbó per querós.

A la Maga Llibertat li he demanat que els valencians tinguem a partir d’ara la possibilitat d’adquirir CULTURA, així en majúscula, perquè no hi ha llibertat sense cultura; una vertadera cultura diguem-ne més europea, és a dir que ens faça estimar la llibertat, la nostra i la dels veïns i la dels forasters vinguts a casa nostra, i apreciar també el bé comú més que el propi, i la cosa pública (l’escola, la sanitat…) com a millora social general. Porta’ns una autèntica cultura que ens faça tolerants amb les altres formes d’entendre el món diferents a les nostres, i que ens faça també intolerants amb aquelles maneres abusives que ens vulguen fer combregar, a la força, amb formes d’entendre el món que no ens acaben de convèncer. I també, si és possible benvolguda Maga, estaria molt satisfet que el nostre País Valencià pogués passar d’estar per sota de la mitjana espanyola en nivell cultural a un altre que estiga una miqueta més damunt, perquè tu saps ben bé que la llibertat i el benestar social d’un poble són directament proporcionals al seu nivell cultural. I saps també que un menor nivell cultural també és directament proporcional a l’elecció de partits polítics que presumeixen d’importar-los ben poc això de les cultures diferents dels pobles que conformen un estat.

A la Maga Igualtat li demane això mateix, IGUALTAT, també amb lletres grans, perquè si li manca a una societat es creen greus problemes entre els seus habitants, fins i tot problemes sagnants quan es tracta de la falta d’igualtat de gèneres: prop d’una seixantena de dones assassinades l’any passat a mans d’uns mascles que es creuen propietaris de les seues dones i núvies, així com superiors a les seues companyes d’escola, o de treball, o de… També ens cal la mateixa igualtat quan es tracta de la insultant diferència econòmica entre les nostres famílies, més encara en temps de crisi, que ha augmentat la pobresa enormement a la nostra comunitat, molt més que a la resta de comunitats de l’estat, mentre que ha augmentat en la mateixa proporció la riquesa d’uns pocs, gràcies a la mateixa crisi-estafa. Igualtat entre els de casa i els forasters que han esdevingut valencians des del moment que han vingut a viure i a treballar al nostre país, els quals han patit vergonyoses discriminacions en alguns serveis públics, sanitat i educació sobretot, als que haurien d’haver pogut accedir sense cap impediment. Sort que el nou govern valencià està disminuint com pot aquestes diferències, però que li costarà fer-ho en el sector privat on encara se’ls tanquen portes injustament, a les escoles privades i a les concertades, per exemple.

A la Maga Fraternitat li demane JUSTÍCIA FRATERNAL entre els diferents pobles de l’estat espanyol, és a dir distribució de la hisenda pública d’una manera justa i equitativa entre tots els pobles que conformen l’estat. El que hauria de voler dir que aportaren solidàriament més diners al fons comú de l’estat les comunitats més riques, perquè reberen una part d’aquells diners les que siguen considerades pobres. I tu saps, Maga Fraternitat, com ha estat tan traïda aquella fraternitat, aquella germanor entre els pobles de l’estat espanyol, governada des de l’esperit de l’enemistat, des de l’egoisme i des de la mentida d’uns poders que des de la Moncloa, malgrat presumir d’aplicar criteris de solidaritat en el repartiment, han estat permanentment subvencionant injustament unes comunitats pobres amb els diners d’altres comunitats semblantment pobres o més pobres fins i tot. És l’escandalós cas valencià denunciat per la Generalitat que valora en més de 12.000 milions d’euros el dèficit històric acumulat per l’infrafinançament a la nostra comunitat en el període que va des de 2002 al 2013 com a conseqüència d’una falsa fraternitat entre les comunitats espanyoles. No és el País Valencià una comunitat rica, a pesar del tòpic del ‘Levante feliç’, com per a estar aportant a l’estat cap quota solidària a altres comunitats, algunes més riques que la nostra. Al contrari, li correspondria ser subvencionada anualment mentre continue la seua situació de pobresa. I no només aportem a l’estat els diners via impostos, sinó que també patim les contribucions obligades per altres vies, com per exemple els peatges que paguem injustament per l’ús de les autopistes, mentre que en la major part de la resta de l’estat són totalment gratuïtes. El que és cert és que mentre perdure l’actual sistema de repartiment ‘fraternal’ del fons comú de l’estat, inventat l’any 2009 durant el govern socialista i mantingut pel govern actual dels populars, el nou Consell valencià no podrà portar endavant cap pressupost digne que millore la nostra situació de pobresa sistèmica. Si es pretenia des de la Moncloa que amb aquell sistema s’assegurava que cada comunitat autònoma rebés els mateixos recursos per habitant per al finançament dels serveis, el resultat ha estat completament fallit per als valencians.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.