Com ha de ser de gran el cementeri de Lampedusa?

«Com diu la batlessa Nicoli, ‘ha d’acabar la depredació de les riqueses naturals d’aquells països’ que estem empobrint per l’avarícia del Primer Món. I és que ‘som nosaltres qui els hem empès a fugir, però alhora alcem murs perquè no vinguen»

Josep Miquel Bausset
19.10.2016 - 23:00
Actualització: 20.10.2016 - 01:00
VilaWeb

Aquesta era la pregunta que la sra. Giuseppina Nicoli, batlessa de Lampedusa, feia a les institucions europees. I és que només en aquest any han arribat a aquesta illa de menys de sis mil habitants, prop de deu mil refugiats procedents de l’Àfrica i del Pròxim Orient. I l’any passat n’hi arribaren més de vint mil.

Aquesta xicoteta illa, que es troba més a prop d’Àfrica que de la península italiana, viu cada dia el drama dels refugiats. Només cal recordar el naufragi del 3 d’octubre de 2013, amb més de 360 víctimes mortals. Va ser per denunciar l’escàndol que va suposar la mort innocent d’aquestes persones, que la batlessa Nicoli va voler que en el funeral,  els 360 taüts foren ben visibles. Per això fa uns dies la batlessa es lamentava amargament pel fet que ‘el cementeri de Lampedusa no té més espai’. Per això, el dia 5, els 30 cadàvers rescatats no van poder ser enterrats a Lampedusa, els van portar a Sicília. Cal recordar, per altra part, que engany, a Sicília ja han arribat 140.000 refugiats.

Però quants morts hi ha hagut que no han estat trobats i que no han estat enterrats? Segons Giuseppina Nicoli, ‘al fons del mar hi deu haver 30.000 cadàvers, però segur que en són més’. Aquesta dona cada dia veu arribar a la costa de Lampedusa persones que busquen una vida millor, mentre Europa els tanca la porta i els cors.  I és que el drama d’aquests refugiats que fugen de la fam i de la guerra, davant la indiferència del món ‘civilitzat’, s’agreuja cada dia. A més del perill de travessar el Mediterrani en condicions inhumanes, el dolor d’aquests immigrants es veu augmentat pels diners que han de pagar a les màfies (entre 500 i 1.000 dòlars) que els transporten en barcasses més que insegures.

La batlessa Nicoli veu amb impotència la situació dels refugiats que ‘arriben en barques o embarcacions de goma que poden portar com a màxim 20 persones, però que van carregades amb 120 persones’. Per a Giuseppina Nicoli, com també per al papa Francesc, la solució a aquest drama és ‘canviar la política d’asil’, ja que ‘si una persona demana ajuda, ha de tindre el dret d’asil’.

Aquest problema l’han de solucionar els governs, que haurien ‘d’aturar la venda d’armes als països en guerra’, ja que com diu la batlessa de Lampedusa, ‘les guerres generen els pròfugs’. I pel contrari, el que passa és que els governs, també l’espanyol, sense cap mena d’escrúpols, fan de la venda d’armes (que són les causants de tantes morts) un negoci indecent i tacat de sang. Com diu Nicoli, també ‘ha d’acabar la depredació de les riqueses naturals d’aquells països’ que estem empobrint per l’avarícia del Primer Món. I és que ‘som nosaltres qui els hem empès a fugir, però alhora alcem murs perquè no vinguen’.

El problema de tot aquest drama radica, com diu Giuseppina Nicoli, en ‘un desenrotllament malalt, que té un nom: capitalisme’, tal i com també ha denunciat el papa Francesc. I mentrestant, què fa, o millor dit, què no fa la diplomàcia europea per solucionar aquest drama?

El papa Bergoglio que va anar a Lampedusa l’octubre de 2013 per mostrar la seua solidaritat amb els refugiats, ha denunciat unes quantes vegades la situació dels immigrats ‘morts en el mar per eixes barques que en lloc d’haver estat un camí d’esperança, ha estat un camí de mort’. Per això el papa ha demanat als governants i als legisladors i ‘a tota la comunitat internacional’, que facen el possible per ‘considerar la realitat de les persones forçosament desarrelades, amb iniciatives eficaces per defendre la dignitat d’aquestes persones i millorar la seua qualitat de vida’. És, precisament, per la valentia del papa en denunciar el drama dels refugiats, que la batlessa Nicoli l’ha definit com ‘un dels més grans i lúcids estadistes del nostre món’.

El govern del sr. Rajoy (que fins l’abril d’enguany havia acollit 18 refugiats!), insensible a aquest drama, està més preocupat a continuar assegurant els seus privilegis i la seua continuïtat en el govern de l’Estat, que a acollir la gent que pateix. I malgrat que el govern de la Generalitat del País Valencià està a punt per a rebre aquestes persones, el govern de Madrid continua ignorant el sofriment dels qui fugen de la mort, de la fam i de la guerra. Per això el govern del sr. Rajoy, amb ministres que es diuen catòlics, haurà de sentir la pregunta que Déu va fer a Caín després que matara Abel: ‘on és el teu germà?’ (Gn 4:9).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes