11.08.2021 - 15:56
|
Actualització: 11.08.2021 - 17:56
El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha tornat a reclamar el retorn de la documentació republicana confiscada per les autoritats franquistes i que es troba dipositada a l’Archivo de la Guerra Civil de Salamanca.
La formació ha presentat una moció a la Comissió de Cultura del Senat en què s’insta el govern espanyol a tornar tots els documents expropiats i dipositats encara en aquell arxiu.
Entre aquesta documentació n’hi ha de requisada a Albaida, Benigànim, Bocairent, l’Olleria, Ontinyent, la Pobla del Duc, Salem i Terrateig.
“Recordem que hi ha milers de documents d’ajuntaments, particulars, entitats que es va endur Franco d’institucions valencianes i que van servir per a empresonar, castigar i reprimir per l’activitat política i idees. Aquesta documentació està segrestada des de fa dècades. Els historiadors asseguren que són fins a 80 tones de papers les que hi ha amuntegats i, si algú vol consultar s’ha de desplaçar fins al Regne de Lleó, que no és precisament a prop”, ha assenyalat el senador.
Mulet considera que retenir els documents és -“mantenir-los com un botí de guerra” per a una administració que es comporta “com a hereva de la dictadura”, i ha recordat que les Corts Valencianes van aprovar el maig de 2004, per unanimitat, sol·licitar la devolució dels papers valencians requisats, emparant-se en el contingut de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià.
Diferències entre el País Valencià i el Principat
El mes passat, l’Arxiu Nacional de Catalunya va recuperar els darrers documents pendents de la setena tramesa de l’arxiu de Salamanca, enviada l’abril proppassat.
L’any 2006 en van eixir les primeres caixes amb documentació requisada pel règim franquista i ara, quinze anys més tard, han arribat els darrers documents, que s’havien confiscat a particulars, entitats i partits polítics.
La Comissió per la Dignitat fa gairebé vint anys que en reclama el retorn i diuen que aquesta recuperació ha estat un triomf col·lectiu. Exigeixen la restitució com a acte de reconeixement de la sobirania de les institucions de govern que van ser víctimes del franquisme. “Hem d’estar satisfets perquè s’ha aconseguit una part dels objectius”, ha afirmat el coordinador de la comissió, Josep Cruanyes. Però ha recordat que la feina no és enllestida perquè falta acabar de retornar documents confiscats a quaranta-set ajuntaments catalans, a la maçoneria de Catalunya i a la Generalitat. Són papers vinculats a la justícia i l’ordre públic i també documentació d’uns quants departaments que s’ha trobat a l’arxiu de Salamanca.
Tot i que la requisa afecta el conjunt de país, el procediment per a recuperar els documents, tal com s’especifica a la llei de restitució, s’ha fet diferent arreu del territori. Al Principat, la Generalitat va gestionar-ne el retorn, però al País Valencià, se’n va encarregar l’estat espanyol amb una col·laboració purament administrativa i testimonial del govern valencià.
Al País Valencià, el decret que va aprovar l’estat espanyol donava un any per a reclamar que obligava els afectats a especificar què se’ls havia confiscat. Aquest requisit va esdevenir un obstacle perquè molta gent ho desconeixia. En canvi, al Principat s’obligava l’administració a facilitar informació sobre la documentació i els seus titulars.
Per això, a causa dels entrebancs administratius, encara manca que es restituïsca pràcticament tota la documentació que es va requisar al País Valencià. Tot i que és identificada i les Corts van votar per unanimitat a favor del retorn, encara és a l’arxiu de Salamanca. Cruanyes explica que des de la Comissió per la Dignitat demanen que s’obri un nou termini perquè les persones i les entitats puguin tenir els documents i s’atorgui a la Generalitat Valenciana el rol que va poder assumir la de Catalunya.
