14.07.2016 - 14:55
|
Actualització: 14.07.2016 - 16:55
Compromís per Ontinyent ha presentat una moció perquè el ple de l’ajuntament es pronuncia en favor del dret civil valencià i reclame la retirada immediata dels recursos d’inconstitucionalitat presentats pel govern espanyol contra les normes aprovades per les Corts.
L’abril passat, el Tribunal Constitucional espanyol va anul·lar la llei de règim econòmic matrimonial valencià aprovada en 2007 a causa del recurs presentat pel govern socialista de Rodríguez Zapaterol, i en juny va declarar inconstitucional la major part de la llei valenciana d’unions de fet de 2012. Són dues de les normes que s’havien elaborat a partir de la intenció de recuperar el dret foral valencià i que han rebut un cop important amb les decisions del TC que, en el fons, qüestiona si pot haver-hi o no un dret propi privatiu en algunes esferes de la vida privada.
La pluralitat de drets civils de l’estat espanyol, novament amenaçada
Després de la derrota de la Corona d’Aragó en la guerra contra els Borbons, els decrets de Nova Planta van anul·lar els furs i lleis pròpies de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i l’Aragó. Tot i això, excepte al Regne de València, es va permetre la subsistència del dret privat mentre que les relacions amb la corona passaven a basar-se obligatòriament en el dret de Castella.
A mitjan segle XIX va començar la compilació dels drets civils. Les posicions favorables a imitar França i imposar un sol dret civil a tot el territori van fracassar i tant Catalunya i les Illes com l’Aragó, el País Basc, Navarra i Galícia van poder codificar i mantenir els drets civils propis. Ni tan sols el franquisme va mirar d’evitar-ho i, de fet, la codificació moderna d’aquests drets va començar als anys seixanta, en plena dictadura i sota la supervisió del govern espanyol.
Pel que fa al País Valencià, a partir de l’estatut del 1982 ja es va provar de legislar en base al dret civil propi, però la primera iniciativa, la llei d’arrendaments històrics, va ser tombada pel Constitucional, Amb l’estatut d’autonomia del 2006, hom va provar d’intentar blindar la recuperació del dret civil foral valencià (a l’article 7, que calia anar desenvolupant). I el primer desenvolupament va ser precisament la llei 10/2007 de 20 de març del règim econòmic matrimonial valencià, que va ser objecte de recurs pel govern socialista, immediatament, davant el Constitucional. Aquesta llei tornava a introduir al País Valencià, a partir del 2008, el règim de separació de béns de la parella com l’habitual i és el que té valor legal per defecte. Es calcula que 250.000 parelles valencianes s’han casat seguint aquest règim des d’aleshores i ara no se sap quina serà la seva situació.
Més enllà d’aquesta llei concreta, el fet més greu derivat de la decisió del Constitucional que encara no s’ha fet pública, és que sembla que deixa clar que les Corts Valencianes no tenen dret, malgrat el que diu l’Estatut d’Autonomia, a promulgar lleis pròpies en matèria de dret civil, un autèntic cop a l’autonomia política del parlament valencià.
Protestes polítiques
Les protestes polítiques s’han fet sentir. L’Associació de Juristes Valencians va organitzar una campanya durant la qual molts ajuntaments van reclamar la permanència de la norma. També a les Corts Valencianes, el 13 d’abril, Compromís va fer una proposició no de llei demanant al govern espanyol que retirés els recursos presentats contra tres lleis basades en el dret civil propi —la del Règim Econòmic Matrimonial, la de Parelles de Fet i la de Custòdia Compartida. La proposició va ser votada a favor per Compromís, PSOE i PP i en contra per Ciutadans mentre que Podem s’hi va abstenir.
