Hui ens hem despertat a Ontinyent cansades de les violències masclistes. Per això encetem una jornada de reivindicació amb pancartes, cartells i molta roba i ràbia interior per a denunciar les agressions que patim dia a dia.

Denunciem la continuïtat d’un estat repressor, heteropatriarcal i capitalista. Un sistema opressor i neoliberal que ens fa callar, ens expulsa, ens patologitza, ens estigmatitza, ens menysprea i ens homogeneïtza. Un sistema que envaeix els nostres cossos i ens enverina. Un sistema que ens assassina.

Perquè, com si no qualificaríeu un estat que fomenta les guerres amb la venda d’armament i mira a una altra banda mentre assassinen centenars de dones?

No volem paraules ni fum per part dels governants. Volem accions, fets. Reclamem polítiques públiques, recursos i mitjans realment efectius per a la protecció de totes: víctimes de violència masclista, víctimes del tràfic d’éssers humans, persones amb diversitat funcional, en risc d’exclusió, LGTBIQ+, persones migrants, ames de casa, dones embarassades i en criança, internes assalariades, dones que decideixen avortar, dones amb malalties mentals i/o malalties cròniques i un llarg etcètera.

Denunciem totes les formes de violència envers les dones. Colpejar-nos, violar-nos, assassinar-nos. Però també formes més subtils de violència, com la competitivitat, el repartiment desigual de les tasques domèstiques, els cànons de bellesa i els rols de gènere perpetuats pels mitjans de comunicació, la cosificació constant a què estem sotmeses o la perspectiva androcèntrica de la història. També el fet que la gran majoria d’institucions públiques i privades les controlen els homes.

Fem una crida a la societat d’Ontinyent. L’actuació més important per a acabar amb les desigualtats és prendre’n consciència, i per a això cal que ens observem com a individus i com a societat. Proposem viure d’una altra manera, més lliures, amb més estima, amb més cura i empatia. Totes i tots som d’una mateixa espècie, la humana. Fem que això siga més important que la diferència de sexes, gèneres, identitats, colors i diversitats, perquè la varietat és riquesa i és patrimoni.

Per això cal plantar cara al patriarcat, al sistema xenòfob, feixista, colonialista i deshumanitzador que ens envolta. I recordem fer-ho cada dia, pas a pas i braç a braç.

Ens volien invisibles, dòcils i submises, i ens han trobat fortes, unides i apoderades. Per les que ja no hi són, per les de hui i per les que vindran.

Escamot sostenidor #Ontinyentfeminista #25N