Hi ha moments en la vida de la col·lectivitat en què les persones hem de saber aparcar les nostres legítimes diferències per a remar en la mateixa direcció fins a arribar a bon port. El coronavirus 2019 ha tret a relluir les nostres febleses, fortaleses, virtuts i mancances com a societat. En l’àmbit individual, la crisi sanitària que vivim també està posant a prova el nostre caràcter solidari, així com la nostra capacitat de sumar.

A hores d’ara, amb l’elevat nombre de persones infectades i mortes a conseqüència de l’expansió del virus arreu del món, hem de lamentar profundament la terrible desgràcia que pateixen moltes famílies, i posar-ho tot de la nostra part per a contribuir a solucionar la situació. Si realment volem arribar a port segur, cadascun/a de nosaltres tenim un paper molt important en aquesta travessia.

Per això, és fonamental la responsabilitat de tothom en un estat d’alarma com el que ens ha tocat de viure. Per respecte i consideració amb el treball de totes les persones a qui eixim a aplaudir cada dia des dels balcons dels nostres barris. Personal sanitari i investigador, treballadores i treballadors de comerços d’alimentació i supermercats, cossos de seguretat i emergències, personal de la neteja, funcionaris dels serveis socials, personal de les indústries que fabriquen material de prevenció, serveis funeraris, transportistes, servidores i servidors públics que dirigeixen i executen les decisions necessàries per a protegir-nos com a societat, etcètera.

Tothom mereix el nostre reconeixement i la nostra empatia, perquè s’estan deixant la pell per tal que puguem eixir d’aquesta situació com més prompte millor. Per això, és moment de quedar-nos a casa. És la millor manera de remar amb totes les nostres forces perquè arribem al nostre destí sense deixar més gent pel camí. Ara no s’hi val a perdre’s en baralles estèrils. Hem de sumar des de la solidaritat, valorar i exigir el suport al treball dels professionals i els recursos imprescindibles per a fer front a la crisi. Perquè sense una sanitat pública forta i amb suficients mitjans, uns serveis socials de qualitat, així com un personal ben format i prestigiat en l’administració pública, la crisi sanitària que vivim hauria sigut una catàstrofe equiparable a la pesta de l’any 1600, que va matar una de cada cinc persones a Ontinyent.

La pandèmia mundial del coronavirus 2019 ens ha obligat a parar. En l’anomenat món occidental, quan ens havíem acostumat que la ciència s’avançara generalment a les necessitats, aquest virus sense vacuna –de moment- està generant molt de patiment. La pandèmia està posant fi a la vida de milers de persones, com passa en indrets menys afortunats del món a conseqüència de la fam, les guerres o la falta de sistemes sanitaris potents. La realitat és així de dura, així de trista. Faríem bé en tindre-la sempre present. El maleït coronavirus 2019 ens recorda, cruament, que totes i tots som humans i no infal·libles. Una altra certesa que perdurarà quan tot haurà passat.

Molts ànims, i quedem-nos a casa.

Nico Calabuig i Serna · Regidor i portaveu de Compromís a l’Ajuntament d’Ontinyent

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.