Senzilla però molt exigent amb mi mateixa.’ Així es defineix Cristina Garcia de Lamo, una jove d’Ontinyent que des de petita ha tingut clara la vocació: la decoració d’interiors.

Amb una curta però intensa trajectòria en el món de la decoració i l’interiorisme, ja s’ha fet un petit lloc a la seua ciutat. Pot ser que amb el temps, el seu Treball de Final de Grau passe de la maqueta a la realitat. Cristina Garcia ha interpretat que l’increment del nombre d’estudiants que sol·liciten estudiar al Campus universitari d’Ontinyent pot convertir-se en una necessitat d’allotjament, i hi ha respost de la manera que millor se li dóna: dissenyant espais. El seu projecte final de carrera consisteix en una residència d’estudiants situada en una antiga fabrica tèxtil ubicada a tan sols un minut del centre universitari.

Parlem amb ella.

Qui és Cristina García?
Em definiria a mi mateix com una persona senzilla, amb una gran motivació per les coses que faig i molt exigent amb mi per aconseguir allò que em propose.

Què representa per a tu el disseny d’interiors?
Representa molt més que únicament fer una bona distribució o un bon disseny; per a mi el disseny d’interiors és saber crear experiències i transmetre sensacions mitjançant les formes, els materials o la il·luminació a qui es trobe a l’espai.

Com vas fer el salt a la decoració?
És una cosa que em ve des de molt petita, ja que a casa sempre ho he mamat. El meu avi, els meus oncles i sobretot el meu pare es dediquen a aquest àmbit. Quan el meu pare em portava a les obres i veia les coses que feia, jo sempre pensava que m’agradaria dedicar-me a això, així que ho vaig tenir clar des del principi.

Com definiries el teu estil com a interiorista?
No tinc un estil definit com a tal, encara que sempre tendisc a dissenyar els espais amb un estil minimalista i contemporani; m’agrada barrejar tots dos estils per aconseguir un espai actual, modern i fresc. I acollidor alhora.

Quin projecte pot ser un somni per a tu?
El meu projecte somniat és un gran habitatge en la qual tingués carta blanca a l’hora de dissenyar, on aportar la meua visió d’espai i en la qual es connecte l’exterior amb l’interior. Com comentava adés, seria un espai que quan hi entres et faça sentir evadit, et transmeta una sèrie de sensacions i que aporte una vivència.

Com ha de ser una bona il·luminació per als espais que dissenyes?
Pense que la il·luminació és la peça clau de cada projecte.
Una bona il·luminació és aquella que et fa sentir confort i que siga capaç de potenciar les característiques més importants de l’espai. Li done molta importància a l’entrada de llum natural, també m’agrada jugar amb els contrastos que es creen en barrejar unes llums més fredes amb altres de més càlides, però això també dependrà què s’està dissenyant, ja que no igual il·luminar una biblioteca on una llum freda és l’adequada, que un habitatge on posaria una llum més càlida per fer-nos sentir còmodes.

Color, material i forma preferits?
Normalment em decante pels blancs, les pedres naturals i les formes de línies rectes, les que són capaces de guiar-te per l’espai i convidar-te recórrer-lo.

Quins plans de futur a curt termini tens?
Actualment estic fent unes pràctiques extracurriculars a VIC Projects, un estudi d’arquitectura d’interiors d’Ontinyent, així que m’estic centrant a aprofitar al màxim aquesta oportunitat i aprendre’n tant com puga.

Tens algun disseny frustrat o amagat en un calaix?
El meu disseny frustrat era el que ara s’ha convertit en el meu projecte final, una residència d’estudiants. Portava temps amb això en el cap, amb idees i possibles ubicacions, així que m’ho vaig plantejar d’una altra forma i vaig decidir ‘traure-ho del calaix’ per dur-lo a terme com al meu TFG.

Per què un projecte centrat en una residència d’estudiants per al Campus d’Ontinyent?
A causa de la gran demanda que hi ha per estudiar a Ontinyent i per la necessitat real d’oferir allotjament als alumnes que vénen de fora. Un altre dels motius era donar-li vida a una de les antigues fàbriques que actualment es troba en desús i es troba a un minut de l’entrada de la universitat. D’aquesta forma es fomenta encara més el moviment d’Ontinyent com a ciutat universitària.

En què t’has inspirat per crear l’espai?
En la pròpia fàbrica, ja que tenia un aire industrial i jo vaig voler adaptar-ho, per tant, vaig dissenyar un espai modern i actual, però amb una picada d’ullet que ens recorda l’industrial.

Què pretens transmetre amb el teu disseny?
Pretenia tornar als orígens de l’espai, de la fàbrica que era, d’ací també el seu nom, aconseguint un espai actual, fresc, juvenil i alhora elegant, connectat amb l’exterior mitjançant els grans finestrals i claraboia que s’obren, amb una gran entrada de llum natural que fa que siga un espai canviant a causa del joc de llums i ombres que ens aporten diferents sensacions.
L’espai aporta dinamisme des que entres, convida a desconnectar i gaudir el moment i proporcionant relax i harmonia per la materialitat, les formes, els colors neutres. Es pretén que et sentes tan còmode com a casa.

Hem vist que no utilitzes molts colors, sols prescindir-ne en els projectes?
En aquest cas vaig decidir de fer un espai més neutre perquè l’havien d’habitar persones diferents amb diferents personalitats i gustos. Per això vaig utilitzar una gamma cromàtica que va del blanc al negre, passant per les diferents tonalitats en grisos, encara que podem trobar alguna llicència de color en les fustes, la vegetació i en alguns dels elements com les estores o cobertors que són en color mostassa.

En general els meus projectes també solen ser bastant neutres, m’agrada que les persones vegen els espais que dissenye com un llenç en blanc en el qual siguen ells qui amb les seues coses, acompanyat de la decoració i il·luminació, donen aquests tocs de color, encara que igual que amb la llum, la gamma cromàtica depèn de quin espai s’estiga construint.

Creus que una futura residència d’estudiants podria portar el teu segell?
Jo crec que és un projecte viable que es podria fer realitat, ja que cada vegada més hi ha més demanda per vindre a Ontinyent a estudiar, també pensant a llarg termini, ja que en un futur pot ser que augmenten els graus que hi ha i hi haja més necessitat d’una residència universitària.