De l’envelliment a la despoblació: el drama de l’interior valencià

Al 25% dels municipis valencians que compten amb menys de 500 empadronats hi ha una mitjana de 15 defuncions anuals, enfront dels 2 a 3 naixements per cada 1.000 habitants. Aquesta xifra tan dramàtica es va tractar a la jornada sobre Oportunitats de Desenvolupament Territorial a les Àrees de Despoblament celebrada a Carrícola el 19 de desembre pasat. Foren més les estadístiques que s’hi desgranaren, com ara que 185 dels municipis valencians corren risc de despoblament, una realitat sobre la que Susanna Cháfer, la batlessa amfitriona, va remarcar que ‘els batles dels pobles de menys de 200 habitants tenim el llenguatge de la subsistència’.

La tendència aboca a un interior pràcticament deshabitat, ja que al territori espanyol el 60% dels municipis compten amb menys de 1.000 habitants, però ocupen un 40% del territori i només representen un 3,1% de la població total.

Més enllà de la trista visió de les cases tancades i abandonades, el problema és molt més extens i afecta especialment les persones que continuen vivint a les zones més desafavorides perquè no volen ser ciutadans de segona amb moltes menys prestacions ni serveis bàsics. Ja que fenòmens com el tancament de l’escola marca la defunció del poble, perquè és molt difícil que hi visquen parelles joves amb xiquets. També perilla la pervivència de patrimoni, tant el material (palaus, castells o esglésies en risc d’enderrocament i de robatoris) com l’immaterial en referència a la cultura tradicional. I el manteniment dels boscos i del medi ambient també depenen en gran mesura de la pervivència de població en aquestes àrees. Perquè, en un món tan globalitzat, cal plantejar que la imatge bucòlica de l’excursió dominical a visitar els pobles no serà possible si els habitants de les àrees rurals no gaudeixen d’unes rendes i d’uns serveis mínims que els permeten de seguir habitats i cuidats.

La solució no és fàcil ni hi ha cap vareta màgica aplicable a tots els territoris afectats, tot i que cal potenciar activitats com el turisme rural, l’agricultura ecològica o la instal·lació d’empreses que s’adapten al medi. En aquest sentit, la Generalitat Valenciana pretén d’implantar una sèrie de mesures, lògicament amb la corresponent dotació econòmica, per als municipis estipulats amb risc de despoblament. Un pla de xoc que passa per la contractació de població local per a la neteja de boscos, en segon lloc per la reducció de la bretxa digital amb el finançament d’infraestructures que porten la connexió telefònica i, com a tercera mesura, un tractament fiscal que reduisca l’IRPF de la seua població, així com un sistema de transport públic que siga sostenible. Esperem els resultats, no poden esperar.